L'1x1 del debat més decisiu: del segon «round» Rovira-Arrimadas a la bel·ligerància d'Albiol

El debat reprodueix el duel entre el bloc independentista i l'unionista, i evidencia les dificultats per construir noves aliances

19 de desembre del 2017
Actualitzat a les 16:27h

El debat de TV3 Foto: Adrià Costa


Amb l'escenari post 21-D encara emboirat per la competència entre blocs i l'orientació de les enquestes -que dibuixen un duel ajustat per la primera posició-, el debat de TV3 acostuma a ser una de les cites decisives de la campanya. La televisió encara és un canal directe al gran públic. El debat d'aquest dilluns pot ajudar a decantar vots de la bossa d'indecisos que els partits persegueixen en la recta final de la contesa electoral.

I com va passar en el d'aquest diumenge a La Sexta, s'han reproduït els duels pel lideratge i les invectives sobre possibles aliances postelectorals, que es preveuen complexes fora dels blocs. El procés i els seus efectes han centrat bona part de la discussió sobre el passat i el futur: l'aplicació de l'article 155, els presos i les conseqüències econòmiques de la declaració d'independència han estat el fil conductor del debat.
 
L'1x1 dels candidats a TV3
- Jordi Turull, combatiu: Directe en les respostes -fins i tot ha posat en dubte que els "comuns" estiguin a l'alçada del PSUC-, Turull ha reivindicat la figura de Puigdemont i ha defensat que les eleccions serveixin per restituir el Govern "legítim". Ha assenyalat el bloc unionista com a responsables de la resposta repressiva de l'Estat i no ha defugit el cos a cos per detallar els efectes del 155. Ha recordat la seva condició de pres per esquivar respostes, i ha hagut d'arremangar-se quan Domènech li ha qüestionat el paper del PDECat al Congrés i Arrimadas li ha recordat la voluntat de confrontació amb Espanya. Turull i Rovira han evitat les crítiques entre les dues principals llistes independentistes.

- Marta Rovira, protagonista: Ha estat incisiva i queixosa amb les forces unionistes. S'ha mostrat inflexible, per exemple, quan ha aparegut en el debat els presos polítics i les conseqüències de la intervenció de l'autogovern, i ha acusat PP i Ciutadans de concentrar-se en el "monotema" per treure'n rèdit electoral. Lúcida en la crítica al "tripartit del 155", ha assenyalat els perills que implicaria un triomf d'Arrimadas, focus dels seus dards, i ha obert la porta a futurs acords amb els "comuns". Ha defensat l'obra de Govern, especialment en el capítol econòmic, responsabilitat d'ERC. Amb més timidesa, ha raonat la visió europeista de la seva formació.

- Inés Arrimadas, secundària: Contundent en la crítica a les conseqüències del procés, tant econòmiques com socials, s'ha postulat com a alternativa viable a l'independentisme, a qui ha descrit com el "tripartit separatista". Ha construït un discurs catastrofista sense aportar les dades que li han reclamat els rivals. Menys protagonista que en anteriors debats, li ha costat defensar el projecte que millori el model d'immersió lingüística davant la pregunta dels sindicats educatius. Sense la contundència utilitzada contra el sobiranisme, també ha assenyalat el PP i Rajoy com a responsable del conflicte polític a Catalunya. Pensant en la campanya d'Albert Rivera, ha lamentat que "Espanya hagi mirat cap a una altra banda".

- Miquel Iceta, paternalista: Objectiu també de les forces independentistes, per la complicitat del PSC amb 155, s'ha sentit assenyalat per la suspensió de l'autogovern. S'ha concentrat en les propostes programàtiques en l'àmbit social per superar l'assignació dels socialistes en el bloc unionista, sense estalviar-se retrets a un full de ruta independentista que ha titllat de "fracàs" i "arcàdia". Ha dibuixat un discurs legalista, ha lamentat la "fulminació" del patrimoni de l'Estatut i ha utilitzat els càlculs d'Andreu Mas-Colell per criticar Rovira i Turull. Ha desgastat Arrimadas en el debat de la immersió lingüística i ha utilitzat un llenguatge alliçonador, especialment amb la candidata d'ERC i Domènech, a qui ha retret el trencament del pacte de govern a Barcelona. No ha concretat amb qui construiria majories, però ha ofert diàleg a l'Estat per consolidar l'etiqueta de presidencialista.

- Xavier Domènech, irònic: Coherent amb la determinació de no ubicar-se en cap dels dos blocs i de no fer president ni Puigdemont ni Arrimadas, ha subratllat tant els dèficits de la via unilateral aplicada per l'independentisme com la resposta del PP i els socis constitucionalistes. S'ha enganxat amb Turull, a qui ha acusat de voler reduir les eleccions a una qüestió de continuïtat en el "poder". Sarcàstic quan se l'ha ubicat en la equidistància i quan el candidat de JxCat li ha aplaudit una resposta, ha reclamat superar l'escenari polaritzat per avançar. Li ha faltat baixar a un llenguatge més planer en la faceta propositiva. En canvi, ha estat diàfan en la crítica a PP i Cs, a qui ha acusat de ser el "bloc d'Aznar" i una opció de govern "Frankenstein". Ha tornat a plantejar una aliança progressista, ara mateix, complexa.

- Xavier García Albiol, altiu: Amb intervencions bel·ligerants -fins i tot ha abandonat el seu faristol per entregar un paper a Marta Rovira-, ha exposat els danys en l'economia com a taló d'Aquiles del procés. Ha tornat a recórrer als taxistes per denunciar els dèficits de l'acció de govern del sobiranisme. Li ha faltat rigor i li ha sobrat testosterona. Ha protagonitzat enganxades amb la candidata d'ERC i amb Turull, a qui ha volgut desgastar amb veus dissonants del PDECat, com els de Carles Campuzano. Ha utilitzat el castellà en la primera intervenció i ha patit quan les forces sobiranistes li han retret les paraules de Soraya Sáenz de Santamaría que diluïen la separació de poders.  


- Carles Riera, didàctic: Amb intervencions pausades però substancials, ha argumentat que l'1-O i la declaració d'independència obliguen les forces sobiranistes a desplegar la República i dotar-la de politiques socials. Perifèric i menys protagonista que la resta de candidats, s'ha mostrat especialment incisiu amb Domènech, a qui ha demanat abandonar l'"equidistància". Conscient del vot fronterer amb la CUP, ha demant als "comuns" que siguin categòrics per no formar govern amb el PSC. Ha desplegat el programa de la CUP sense estridències, com en la resposta al representant de Foment del Treball.