CUP: República i unilateralitat per bandera

Campanya cuinada a foc ràpid. Unes eleccions que consideren il·legítimes, però un horitzó clar. Cal prémer l'accelerador. Cal acabar d'arribar a la línia de meta. Cal forçar el bloc independentista a donar el pas definitiu. Cal unilateralitat i també desobediència. La CUP es presenta a les eleccions per tornar a esdevenir la força política que decanti la balança i, tal com han recordat durant els últims dies, que "passin coses". La República, proclamada i truncada per l'aplicació del 155, ha de materialitzar-se i agafar forma legal.

Aquest ha estat el posicionament dels cupaires, que han tornat a refermar una aposta nacional que veuen indestriable de les mesures socials. Dos conceptes que es transformen en un parell de propostes "de mínims": fer República i millorar les condicions de la classe treballadora. Si és així, la CUP estendrà la mà a Junts per Catalunya, ERC o, fins i tot, els "comuns", per afavorir la investidura o, si cal, formar part del Govern. Però no hi ha marxa enrere ni retorn a l'autonomisme, indiquen. Ha estat un dels missatges de la campanya.

En aquest camí, els cupaires descarten, amb el realisme i el pragmatisme com a arguments, tornar a plantejar un referèndum pactat. No hi ha lloc per al diàleg, asseguren. El Govern legítim està a l'exili i a la presó, i el mandat de l'1 d'octubre va ser clar: República o República.
 

Debilitat: estrena de lideratges

- Malgrat que la CUP ho considera un avantatge, la renovació quasi total dels candidats pot ser una debilitat per als anticapitalistes en l'àmbit electoral. El número 1 per Barcelona, Carles Riera, no ha estat una cara especialment visible durant la campanya, un fet que pot restar en l'atracció de vots davant del que signifiquen figures mediàtiques com David Fernàndez i Anna Gabriel.   L'exdiputada Anna Gabriel a l'acte central de la CUP a Barcelona. Foto: Adrià Costa - A aquesta debilitat se suma la dificultat d'eixamplar el vot més enllà del ciutadà ja simpatitzant i mobilitzat, que acostuma a ser un votant fidel. Amb 10 diputats al Parlament durant l'última legislatura i un discurs rotund per la desobediència, és obligat preguntar-se si la CUP es podria estar acostant al seu sostre.

 

Amenaça: vot útil cap a ERC

- La materialització del vot útil i la polarització de les eleccions entre ERC i Ciutadans és, per a la CUP, una de les principals amenaces. Això pot comportar una rebaixa del nombre d'escons que actualment tenen, tal com pronostiquen gairebé totes les enquestes, amb un transvasament de vots cap a ERC, que des d'alguns sectors es podria observar com una realitat més viable de govern. Sobre això, l'esquerra independentista defensa el seu vot com l'únic que pot forçar a materialitzar la República, tot i que ERC es presenta com el partit del bloc sobiranista que pot aturar l'anticatalanisme de Ciutadans. Per altra banda, i respecte de les demarcacions de Lleida i Girona, el vot a la CUP es defensa com una manera de restar força al PP. - En aquesta línia, la CUP s'ha de preocupar per no convertir-se en un partit ascensor que pateixi pujades i baixades d'escons, en funció de la tensió política del moment. I d'aquesta manera, establir-se i fer estructural l'augment de vots assolits en les darreres eleccions del 27-S, tal com va apuntar Carles Riera en l'entrevista a NacióDigital. Segons va dir, una disminució relativa dels escons no es veuria com una derrota, i fins i tot es podria considerar una bona notícia consolidar-se amb 7 o 8 diputats.    Carles Riera Foto: Adrià Costa

 

Fortalesa: coherència en el discurs

- Una de les majors fortaleses de la CUP és la coherència, des del primer moment, en el desplegament del discurs unilateral cap a la República. A diferència d'altres partits, els cupaires mantenen la determinació cap a la independència, com un dels punts principals que s'han de desplegar sense dilacions. Segons ells, no hi ha lloc per a la bilateralitat i el diàleg amb l'estat espanyol, tal com sí que apunten ERC i Junts per Catalunya, ja que creuen que ha quedat de sobres demostrat que a la Constitució espanyola no hi ha marge per a la sobirania. Des de la CUP, doncs, asseguren que permetran la investidura i, fins i tot, acceptaran entrar al Govern si hi ha el "compromís" de tirar endavant la República, també des de l'eix social. En cap cas hi seran si la proposta és tornar a l'autonomisme o al processisme.  - La coherència i determinació política en el discurs cupaire es vehicula, per altra banda, a través d'una estructura orgànica i militant molt polititzada. Una mateixa veu que es desplega al Parlament, però també des del municipalisme, i a través dels moviments socials, sindicals, estudiantils, veïnals o juvenils. Una implicació militant que ha acabat sent l'eix vertebrador de la cuina de campanya de la CUP.

 

Oportunitat: desplegar la República

- De la mateixa manera que la CUP va ser determinant per aconseguir que se celebrés el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre, posant-lo com a condicionant per aprovar els pressupostos del 2017, ara els cupaires també poden arribar a tenir la clau per afavorir la governabilitat. Aquesta torna a ser l'oportunitat que es podria plantejar als diputats de l'esquerra independentista, i que aquests interpreten com un possible camí per forçar la implementació de la República de forma unilateral i desobedient.    Punys alçats a l'acte central de la CUP a Barcelona. Foto: Adrià Costa - Una oportunitat, segons la CUP, que deriva directament de la voluntat popular expresada a les urnes i que, davant de la situació excepcional d'unes eleccions convocades amb membres del Govern a l'exili i a la presó, pot dibuixar un escenari favorable per a l'esquerra anticapitalista. En aquest punt, l'aposta independentista intenta captar el vot de la frustració davant de la repressió de l'1 d'octubre. I es presenta com l'única candidatura que parla clar de República, independència i unilateralitat.