Albano Dante Fachin està sent, durant aquesta campanya, una de les cares més buscades pels partits independentistes i d'esquerres, però també el desamor i la mostra de despit més intensa i punyent cap als "comuns". Com si d'una parella trencada es tractés, l'exsecretari general de Podem Catalunya i impulsor de la plataforma Som Alternativa posa al descobert els plats bruts de la seva antiga família (una casa "en comú" on ha cohabitat), i ho fa en plena campanya. Ara, decebut i sense pietat, es mostra decidit a parlar clar. Està, tal com ell mateix afirma, "cabrejat".
ERC i la CUP el vetllen i atrauen. Des del punt de vista de la comunicació política, Fachin és un hit que tothom vol al seu costat. El seu discurs busca desacreditar Catalunya en Comú, i ho fa des de l'esquerra, de la mà de dues de les formacions que li poden robar més vots. Per això, durant els últims dies se l'ha pogut veure en mítings dels dos colors, viralitzant la seva posició política a través de la xarxa, i aquest diumenge, a l'acte de la CUP de Girona, on ha acabat d'alçar el to.
"Estic content que estiguem junts, que estiguem junts igual que ho vam estar l'1 d'octubre, el 3 d'octubre i el 8 de novembre, quan vam veure que des de tota la nostra diversitat ens podíem posar dempeus i podíem dir que aquí hi ha un poble digne", ha assegurat aquest cap de setmana. De fet, l'exlíder de Podem ja va afirmar que ell no era independentista, malgrat que la "unitat popular" que s'ha vist durant aquests últims mesos, considera, és inapel·lable. I ara, ha dit, davant d'una campanya "injusta i que és abominable" que ha impulsat el govern espanyol, els catalans han de mantenir-se "dempeus".
Fachin no ha tingut pèls a la llengua per parlar dels seus antics companys de partit. I en aquest camí, ha anat més enllà. Molt més lluny. Elisenda Alamany ha estat víctima del primer dard de l'exsecretari general: "La número 2 de Xavier Domènech deia que calia passar pàgina, i no, no cal, al contrari, el que va passar l'1-O ho multiplicarem per 1.000 i tantes vegades com faci falta, perquè massa vegades en aquest país s'ha passat pàgina i massa vegades s'ha enganyat la gent que volia decidir el seu futur".
Pablo Iglesias, però, ha estat l'ase dels cops. "Qui pensi que els nostres companys són aquells que surten per la tele i arreglen les coses en un despatx va molt equivocat i forma part del passat d'aquest país", ha dit, per afirmar: "Els meus companys no són Monedero, no són Pablo Iglesias, no són la cúpula d'Iniciativa". I ha explicat per què. Quan Podem va viatjar a Madrid i es va reunir amb el líder de Podemos, ha relatat, es va comunicar la decisió del partit a Catalunya d'estar al costat del referèndum. Això, per a Iglesias "era un error". Però llavors, ha preguntat Fachin: "Què s'havia de fer quan l'1 d'octubre hi hagués les urnes?". Al que Iglesias va respondre: "Haurem de resar perquè no hi hagi referèndum".
"Pablo, Déu no va escoltar les teves pregàries, Déu estava amb el poble que resisteix, que és digne, carajo!", ha declarat. I sentir aquestes paraules de Podemos, ha afirmat, va ser "molt dur", igual que ho està sent durant aquesta campanya veure Catalunya en Comú "arrossegar-se davant de Miquel Iceta". Paraules dures, sense dubtes. Que fan mal. Molt i massa. I que Fachin ha considerat que ara és moment de tornar a pronunciar: "Perdoneu que em cabrejo, però això calia explicar-ho avui, no d'aquí 40 anys en un llibre de memòries".
I Xavier Domènech, s'ha preguntat, què farà? A qui encara ha considerat "company", ha demanat que expliqui "a tot el país" i "a la gent que va defensar les urnes" si, la propera vegada que s'hagi de prendre una decisió "es quedarà pregant o es quedarà menjant crispetes". I que la propera vegada que s'hagi de fer una votació al Parlament, també esclareixi si "farà ensenyar el vot per dir al Tribunal: jo no he estat".
Fachin ha entrat en joc des de la duresa de la família. Amb la determinació d'aquell qui se sent decebut i ressentit. En la CUP i ERC ha trobat amor i família, un discurs d'esquerres confortable. En campanya, l'exlíder de Podem també és eina política buscada. Un doble joc d'estratègia que, durant aquestes eleccions, els independentistes volen continuar esprement.
