Els «comuns»: la paradoxa de tenir la clau amb un resultat modest

No volien sotmetre's a la lògica de la polarització i han fet una campanya a mida sota les seves pròpies coordenades. Ni les enquestes que auguren un resultat per sota dels 11 diputats de Catalunya Sí que es Pot ni el risc de perdre focus mediàtic han fet variar la seva estratègia. El cap de llista dels "comuns", Xavier Domènech, s'ha presentat com el presidenciable capaç de destruir els dos blocs en pugna amb una xifra modesta de diputats que, paradoxalment, poden ser decisius. Ho ha fet aixecant la bandera de l'agenda social entre les estelades i les rojigualdes, unes polítiques que ha deixat clar que no pensen impulsar de la mà de cap dreta: ni la de Junts per Catalunya -ell considera que és una "coalició entre el PDECat i Convergència"- ni la de Ciutadans i el PP. 

Domènech apel·la a un tripartit de "progrés" que, almenys per ara, es demostra impossible: el de "comuns", ERC i el PSC. Que els republicans renunciïn a la unilateralitat i a un acord amb la llista de Carles Puigdemont i que els socialistes reneguin del 155 i una eventual aliança amb Ciutadans i el PP ha estat un dels leitmotivs de la seva campanya. Malgrat els vetos creuats entre les dues formacions, els "comuns" reivindiquen que ells tindran "la clau" per fer-lo possible. Un poder de decisió que ja entre bambolines els "comuns" admeten que és clau per esquivar la irrellevància parlamentària i defensen que, si fructifica, pot empènyer un canvi de correlació de forces a Espanya. Això explica el desembarcament sense precedents de tota la direcció de Podem al míting de final de campanya a Santa Coloma de Gramenet.

Els de Domènech i Colau han centrat la recta final en proclamar la seva "remuntada històrica" per insuflar moral a la seva tropa i estan convençuts que, com a les municipals i a les generals, donaran "la sorpresa". A continuació, la debilitat, la fortalesa, l'amenaça i l'oportunitat de la candidatura dels "comuns".

 

Debilitat: el perill d'un mal resultat

- Les enquestes són dures: preveuen que els "comuns" no superaran els 11 diputats que a les eleccions del 27-S del 2015 va obtenir Catalunya Sí que es Pot. Si els pronòstics es compleixen, els de Domènech tindran una presència numèrica molt modesta al Parlament. Aquest mal resultat s'explicaria per la pèrdua de vot fronterer amb partits com ERC i CUP per una banda i PSC i C's per l'altra. Ells han jugat a seduir els socialistes desencantats amb el suport dels socialistes al 155 i als independentistes d'esquerres decebuts amb el rumb del procés. Però tot i això, el fenomen del vot dual els pot passar factura. L'han intentat combatre adreçant-se als 700.000 votants del milió d'indecisos amb identitat dual, és a dir, que se senten tan catalans com espanyols posant com a aval la gestió que Ada Colau ha fet al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona.  - I és que fer d'espai frontissa en unes eleccions tan polaritzades pels dos blocs és altament complex. Els "comuns" han reivindicat que estan en contra del 155 però també en contra de la DUI, fet pel qual han estat acusats d'"equidistants". Domènech, però, no ha volgut que el conflicte entre Catalunya i Espanya fos el principal tema de la seva campanya. Justament per això va fer una conferència prèvia per explicar la seva aposta per la llei de claredat i rel referèndum acordat i després ha centrat la campanya en explicar quin és el seu projecte per a Catalunya més enllà de l'eix nacional, que els incomoda internament. Ha optat per fer una campanya genuïna del seu projecte a partir de les seves pròpies coordenades i i que ha pivotat en les polítiques socials, encara que això hagi suposat quedar fora de la centralitat dels focus mediàtic, com a mínim, durant la primera meitat de la campanya. Afrontar la consolidació de la formació al Parlament posant per davant l'agenda social és la principal dificultat de l'espai dels "comuns".   Domènech saluda una ciutadana durant un acte de Catalunya en Comú Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 

Amenaça: la irrellevància

- Si a més d'obtenir pocs diputats Catalunya en Comú-Podem tampoc té un caràcter decisiu després del 21-D, Xavier Domènech s'haurà de preparar per afrontar un possible escenari d'irrellevància parlamentària. Aquesta situació es produiria si finalment l'independentisme obté majoria absoluta i aconsegueix un pacte de govern. Per molt que es busquin aliances amb ells, si no són imprescindibles per configurar majories els "comuns" poden tenir poca visibilitat. Justament per això, en la recta final de la campanya, s'han concentrat en denunciar que el model "processista està esgotat" i que calen aliances a l'estat espanyol per iniciar una nova etapa de bilateralitat. Mentre hi hagi el PP a la Moncloa, sostenen, no hi haurà sobirania ni per a Catalunya ni per a ningú.   - La poca presència numèrica sumada al fet no tenir caràcter decisiu pot ser devastador pels "comuns", que haurien d'afrontar un procés de reflexió intern quan no fa ni tan sols nou mesos que han fet néixer la confluència. Tot plegat, a més, a un any i mig vista de les pròximes municipals, on retenir Barcelona serà una prioritat. Domènech ha intentat revertir la tendència de les enquestes esmolant els seus missatges en l'esprint final i recuperant la figura de Pablo Iglesias i Ada Colau pel míting final. S'ha erigit, a més a més, com el dic de contenció per frenar Ciutadans perquè en cap cas participarà en una aliança , una garantia que s'ha encarregat d'assenyalar que el PSC no pot oferir.

 

Fortalesa: els menys hostils

- El fet de situar-se al mig entre els dos blocs fa que Xavier Domènech sigui el candidat que menys hostilitats acumula i que, per tant, sigui interpel·lat per partits tant de l'independentisme com de l'unionisme per teixir aliances. De fet, el darrer baròmetre del CIS demostra que Catalunya en Comú-Podem és la candidatura que genera menys rebuig entre els votants, ja que en el rànquing del partit a qui mai es votaria apareix en últim lloc. D'aquí parteix la candidatura per presentar Domènech com l'"únic president" que pot trencar els blocs amb un govern transversal on hi càpiga "des de Núria Parlon a Joan Tardà". ERC, PSC, CUP i Cs han interpel·lat els "comuns" de cara a l'escenari post 21-D.  - La pluralitat interna dels "comuns" pot ser una debilitat a l'hora de prendre decisions importants perquè la discrepància sempre és molt més gran que en partits més monolítics. Qualsevol aliança de govern o suport d'investidura, ha explicat Domènech, l'haurà de decidir la militància. Però al mateix temps aquesta pluralitat també pot esdevenir un punt fort per teixir aliances perquè té més marge per adaptar-se i arribar a acords amb partits de diferent naturalesa. La transversalitat interna ja l'han explotat durant la campanya amb mítings a la carta en què el cartell s'ha configurat amb els dirigents que tenien el perfil que millor responia a la realitat política de cada territori. També el fet de tenir Podem com a aliat a nivell estatal reivindicant el referèndum acordat per resoldre el conflicte amb Catalunya és una carta que poden jugar en una etapa en la qual s'aposti per la bilateralitat amb l'Estat.