18
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
18:27h
Quan els candidats d'ERC denuncien que les candidatures no afronten amb igualtat d'oportunitats el 21-D es refereixen sobretot al fet que el seu cap de llista, Oriol Junqueras, o membres de la llista de JxCat com Jordi Sànchez i Joaquim Forn estan empresonats i, per tant, no poden fer campanya. Ara bé, no és només això. També se senten afectats pel fet que els processos judicials no han fet que més que començar i, per tant, els advocats els alerten -com la famosa frase dels policies americans de les pel·lícules- que tot allò que diguin pot ser usat en contra seva.
La lupa judicial està sobre seu i, per tant, han de modular alguns discursos i idees per evitar que determinades declaracions o propostes engruixeixin encara més els informes del Tribunal Suprem. Això implica sobretot aquells candidats que han passat per la presó -Raül Romeva, Carles Mundó, Dolors Bassa i Carme Forcadell-. De fet, van poder sortir -a diferència d'Oriol Junqueras- perquè el jutge no apreciava risc de reiteració de delicte, però, si evidencien que volen contribuir a mantenir el procés en els mateixos termes, s'ho pot repensar. De fet, Forcadell ja va tenir dubtes en el seu moment sobre si integrar-se en la candidatura per aquest fet i ho va haver de consultar amb l'advocat, tot i que finalment ha acabat agafant un rol protagonista.
Per altra banda, però, altres dirigents també han d'estar alerta. És el cas principalment de Marta Rovira, en qui Junqueras havia delegat el lideratge de la campanya, perquè havia d'estar més alliberada d'aquestes pressions i dels vaivens judicials. Tot i això, precisament el dia d'inici de la campanya -coincidència?-, el Suprem va ampliar la investigació per rebel·lió contra tot l'estat major del procés i, en concret, la secretària general d'ERC, a qui es prepara per asseure en el banc dels acusats passat el 21-D. Tot el que està dient aquests dies es tindrà en compte i pesarà sobre la decisió del jutge de mantenir-la o no en presó sense fiança, si creu que, des de fora, pot contribuir a fer efectiu el mandat de l'1-O.
Finalment, a més, la investigació esquitxa tots els membres de la candidatura i el seu programa polític. I és que, segons recorda un dirigent de la formació, el jutge analitza la causa com si el procés es tractés d'"una conxorxa o una conspiració col·lectiva amb voluntat de delinquir", motiu pel qual, si les declaracions d'algun candidat o mesures del programa poden donar indicis que la llista pretén reprendre el full de ruta sobiranista, aquestes poden perjudicar els seus membres investigats i alimentar les sospites de reiteració delictiva i posar en qüestió la llibertat sota fiança.
No posar-ho fàcil
D'aquesta manera, els advocats tenen un paper més protagonista que mai en una campanya d'ERC -com segurament també ocorre en la de Junts per Catalunya-. "No hem permès que les consideracions jurídiques condicionessin el projecte, però hem procurat no posar-ho fàcil", explica una font del partit, que concreta que s'han buscat vies per no amagar les propostes dels republicans, però presentant-les de manera que sigui més complicades de vincular amb el full de ruta previ, amb "alerta i prudència". Els temors es justifiquen, per exemple en què el jutge va fer "preguntes sobre el seu compromís polític" als dirigents polítics abans de prendre la decisió sobre si empresonar-los o no.
Per tot això, per exemple, en el programa electoral d'ERC hi consta el compromís amb la independència i el mandat de l'1-O i l'horitzó de la República, fins i tot s'explica com es vol aquesta, però no s'hi detalla en quin moment es trencarà amb l'Estat o de quina manera es passarà de la legalitat espanyola a la catalana, com sí que ho feia el full de ruta de 18 mesos de Junts pel Sí.
Igualment, s'hi preveuen xocs amb el govern espanyol pel que fa a les lleis frenades al Tribunal Constitucional, però en cap moment s'hi diu que es desobeirà, sinó que es preveu reformular jurídicament les normes o buscar vies per implantar-les, però sense desacatar explícitament. Igualment, s'hi detalla que s'impulsarà un "gran debat de país", l'equivalent a procés constituent, però sense citar-lo d'aquesta manera, perquè no sembli que es manté el full de ruta previ. Per fer-ho més clar, de fet, van optar per rebatejar-lo en plena campanya com a "debat constituent".
El cas més clar d'aquesta prudència és l'accent que es posa en la recerca del diàleg amb l'Estat per implantar la independència. Una negociació que ja es contemplava prèviament -per repartir actius i passius, per exemple-, però a la qual ara s'hi posa molt més èmfasi. Aquest fet, de fet, ha originat un debat entre la unilateralitat i la bilateralitat que ha provocat cert xoc amb la CUP, que manté l'aposta per la desobediència oberta.
Sense demanar permís
Per aclarir que el diàleg ha de ser l'objectiu a buscar, però que, si no s'aconsegueix, el procés no es frenarà, Rovira es refereix a que s'avançarà igualment "sense demanar permís". Com amb tot, una manera més subtil de dir un concepte similar, però sense nomenar la unilateralitat o la desobediència, jurídicament més compromeses, tot i que això pot perjudicar la radicalitat, nitidesa i contundència del missatge. Allò de les garanties entre qui pot parlar sense pèls a la llengua i qui ha d'avançar sota pressió judicial.
Sigui com sigui, els candidats d'ERC no s'han cansat de denunciar la politització de la justícia i com l'Estat hi recorre per frenar el projecte independentista. Arran de les polèmiques declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, conforme el govern espanyol havia "escapçat" el moviment independentista, han redoblat les crítiques, com ho va fer Forcadell diumenge a Mataró:
La lupa judicial està sobre seu i, per tant, han de modular alguns discursos i idees per evitar que determinades declaracions o propostes engruixeixin encara més els informes del Tribunal Suprem. Això implica sobretot aquells candidats que han passat per la presó -Raül Romeva, Carles Mundó, Dolors Bassa i Carme Forcadell-. De fet, van poder sortir -a diferència d'Oriol Junqueras- perquè el jutge no apreciava risc de reiteració de delicte, però, si evidencien que volen contribuir a mantenir el procés en els mateixos termes, s'ho pot repensar. De fet, Forcadell ja va tenir dubtes en el seu moment sobre si integrar-se en la candidatura per aquest fet i ho va haver de consultar amb l'advocat, tot i que finalment ha acabat agafant un rol protagonista.
Per altra banda, però, altres dirigents també han d'estar alerta. És el cas principalment de Marta Rovira, en qui Junqueras havia delegat el lideratge de la campanya, perquè havia d'estar més alliberada d'aquestes pressions i dels vaivens judicials. Tot i això, precisament el dia d'inici de la campanya -coincidència?-, el Suprem va ampliar la investigació per rebel·lió contra tot l'estat major del procés i, en concret, la secretària general d'ERC, a qui es prepara per asseure en el banc dels acusats passat el 21-D. Tot el que està dient aquests dies es tindrà en compte i pesarà sobre la decisió del jutge de mantenir-la o no en presó sense fiança, si creu que, des de fora, pot contribuir a fer efectiu el mandat de l'1-O.
Finalment, a més, la investigació esquitxa tots els membres de la candidatura i el seu programa polític. I és que, segons recorda un dirigent de la formació, el jutge analitza la causa com si el procés es tractés d'"una conxorxa o una conspiració col·lectiva amb voluntat de delinquir", motiu pel qual, si les declaracions d'algun candidat o mesures del programa poden donar indicis que la llista pretén reprendre el full de ruta sobiranista, aquestes poden perjudicar els seus membres investigats i alimentar les sospites de reiteració delictiva i posar en qüestió la llibertat sota fiança.
No posar-ho fàcil
D'aquesta manera, els advocats tenen un paper més protagonista que mai en una campanya d'ERC -com segurament també ocorre en la de Junts per Catalunya-. "No hem permès que les consideracions jurídiques condicionessin el projecte, però hem procurat no posar-ho fàcil", explica una font del partit, que concreta que s'han buscat vies per no amagar les propostes dels republicans, però presentant-les de manera que sigui més complicades de vincular amb el full de ruta previ, amb "alerta i prudència". Els temors es justifiquen, per exemple en què el jutge va fer "preguntes sobre el seu compromís polític" als dirigents polítics abans de prendre la decisió sobre si empresonar-los o no.
Per tot això, per exemple, en el programa electoral d'ERC hi consta el compromís amb la independència i el mandat de l'1-O i l'horitzó de la República, fins i tot s'explica com es vol aquesta, però no s'hi detalla en quin moment es trencarà amb l'Estat o de quina manera es passarà de la legalitat espanyola a la catalana, com sí que ho feia el full de ruta de 18 mesos de Junts pel Sí.
Carles Mundó, Carme Forcadell, Raül Romeva i Carme Forcadell, en el míting central d'ERC. Foto: Adrià Costa
Igualment, s'hi preveuen xocs amb el govern espanyol pel que fa a les lleis frenades al Tribunal Constitucional, però en cap moment s'hi diu que es desobeirà, sinó que es preveu reformular jurídicament les normes o buscar vies per implantar-les, però sense desacatar explícitament. Igualment, s'hi detalla que s'impulsarà un "gran debat de país", l'equivalent a procés constituent, però sense citar-lo d'aquesta manera, perquè no sembli que es manté el full de ruta previ. Per fer-ho més clar, de fet, van optar per rebatejar-lo en plena campanya com a "debat constituent".
El cas més clar d'aquesta prudència és l'accent que es posa en la recerca del diàleg amb l'Estat per implantar la independència. Una negociació que ja es contemplava prèviament -per repartir actius i passius, per exemple-, però a la qual ara s'hi posa molt més èmfasi. Aquest fet, de fet, ha originat un debat entre la unilateralitat i la bilateralitat que ha provocat cert xoc amb la CUP, que manté l'aposta per la desobediència oberta.
Sense demanar permís
Per aclarir que el diàleg ha de ser l'objectiu a buscar, però que, si no s'aconsegueix, el procés no es frenarà, Rovira es refereix a que s'avançarà igualment "sense demanar permís". Com amb tot, una manera més subtil de dir un concepte similar, però sense nomenar la unilateralitat o la desobediència, jurídicament més compromeses, tot i que això pot perjudicar la radicalitat, nitidesa i contundència del missatge. Allò de les garanties entre qui pot parlar sense pèls a la llengua i qui ha d'avançar sota pressió judicial.
Sigui com sigui, els candidats d'ERC no s'han cansat de denunciar la politització de la justícia i com l'Estat hi recorre per frenar el projecte independentista. Arran de les polèmiques declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, conforme el govern espanyol havia "escapçat" el moviment independentista, han redoblat les crítiques, com ho va fer Forcadell diumenge a Mataró: