EH Bildu encara no s'ha mullat durant aquesta campanya. No ho ha fet, i segurament tampoc ho farà. Explícitament, no ha donat suport públic a cap de les forces independentistes, malgrat que durant aquest cap de setmana sí que ha estat present en diversos actes polítics en suport al referèndum, com el de solidaritat internacional de la campanya with Catalonia a l'escola Mediterrània de Barcelona, una de les que més repressió va patir el passat 1 d'octubre. La situació excepcional que està vivint Catalunya, però, interessa i es veu amb respecte i certa "enveja" des del País Basc. Una situació que converteix en normal, el fet que diputats i militants de l'esquerra abertzale vulguin clicar l'ullet a l'esquerra independentista. D'anys ençà, les tornes canvien.
El diputat al Palament Basc d'EH Bildu Mikel Otero va ser, aquest dissabte al vespre, a l'acte de la CUP del Poblenou. L'últim abans del míting final de campanya del candidat i número 1 de la CUP per Barcelona, Carles Riera. Allà, el cupaire va debutar a casa, al seu barri, i ho va fer amb discurs de força per la unilateralitat, amb un delicat emplaçament a Junts per Catalunya, ERC, però també els "comuns", a formar un govern d'esquerres i republicà. En aquest, l'esquerra independentista també va encaixar la mà estesa basca en campanya, amb un agraïment als "companys" d'Euskal Herria, que es confonien entre el públic. Aquest diumenge, membres de Bildu han estat, també, al míting del partit d'Oriol Junqueras a Mataró.
"Des d'Euskal Herria llegim la situació de Catalunya amb emoció i, fins i tot, un punt d'enveja", ha explicat Otero a NacióDigital. Per això, ha dit, li sembla "important" que Bildu "entri en el terreny de joc" com un "segon jugador" aliat amb Catalunya, que ajudi a "enderrocar les estructures" del règim del 78. La situació catalana, afirma, els "esperança", tot i que Otero també ha cridat a fer una "lectura nítida i clara" en cada moment, i ha apostat pel "diàleg i el pacte", sempre que això sigui possible. No obstant, ha precisat que si al davant hi ha "un mur que no es pot saltar i que no et permet anar més enllà", l'independentisme haurà de prendre la decisió "d'obrir el camí pel seu compte, sense que hi hagi ningú a la taula de negociació". "S'ha de jugar amb la proposta d'unilateralitat, però amb l'execució bilateral, i on l'ideal seria arribar a una situació multilateral", ha dit.
El diputat al Parlament Basc per Bildu, Mikel Otero. Foto: NacióDigital
La posició dels bascos, però, és ambivalent respecte d'aquest aspecte. Radicalitat cupaire, però diàleg. I tot això, asseguren, amb una "apel·lació a la Unió Europea". En qualsevol cas, indiquen que la realitat catalana és, avui per avui, "una situació interessant" de veure i viure, motiu pel qual, encara que pugui semblar curiós, cada vegada hi ha més turisme polític basc a Catalunya. La situació política actual, però, depen dels catalans, i el diputat ha volgut deixar molt clar que "Bildu no dirà què ha de fer Catalunya, sinó que hi serà per donar suport, respectar i ser-hi quan sigui necessari".
La "repressió" normalitzada
Catalunya ha posat l'independentisme sobre la taula, però també la "preocupació sobre la ferocitat" de l'Estat, ha indicat Otero, que aquest cap de setmana ha compartit escenari amb portaveus de diferents partits o associacions per l'alliberament social i nacional dels pobles. Entre palestins, kurds, gallecs, castellans, argentins i irlandesos, el polític basc ha recordat que fa anys que Euskal Herria té presos polítics i pateix repressió. "Des del nostre entorn sí que s'estava advertint que no tot seria alegria", ha recordat, i que "quan es desobeeixen les estructures de l'Estat, aquest respon".
Per tant, ha lamentat, en aquest moment entra en joc la "por". Un sentiment al que la societat s'ha de "sobreposar", ja que, tal com ha recordat, "cap procés d'alliberament ha arribat, simplement, demanant-lo". Per això, ha insistit en la necessitat que els catalans donin "passes fermes" i que, per altra banda, exigeixin a la Unió Europea "que prengui cartes, es pronunciï, es mulli i ajudi en la democratització" de l'estat espanyol.
Durant aquestes eleccions, el País Basc mira amb ulls atents Catalunya. Qualsevol pas que es doni cap a l'autodeterminació serà, doncs, un precedent. Una porta oberta. Un impossible fet realitat. Euskal Herria agafa les regnes del passat per redirigir la seva situació politica. Catalunya ja ho està fent, la partida històrica ha tornat a començar.
