18
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
19
de desembre
a la
1:24h
La manca d'entesa entre els partits va frustrar les expectatives de pactar uns punts programàtics compartits per part de les tres candidatures independentistes, els quals haurien escenificat la renovació del full de ruta conjunt per materialitzar el mandat de l'1-O. Això ha comportat certs dubtes i que no hagin pogut mantenir un discurs únic pel que fa a les actuacions a materialitzar després del 21-D, així com el resultat electoral concret, les aliances posteriors i la reacció de l'Estat són elements que poden modular els passos a fer, però això no implica que les candidatures no tinguin unes actuacions previstes per avançar cap a la República. ERC ha parlat en campanya de "diàleg bilateral" amb l'Estat, però també prendrà la iniciativa per desplegar un trajecte propi.
En concret, el programa electoral d'ERC preveu algunes línies mestra de quins haurien de ser els següents passos per encarar la "nova fase de conflicte amb l'Estat", segons detalla el vicesecretari general d'acció política dels republicans, Eduard López. Aquest projecte, però, ja preveu que hi hagi unes "variables imprevisibles" i "diferents escenaris sobre els quals no es té el control" que s'aniran aclarint a partir del 21-D, motiu pel qual els passos previstos són força oberts i sobretot una brúixola pendent de concretar el recorregut exacte. La secretària general de la formació, Marta Rovira, ja va explicar que, segons el resultat del 21-D, els acords de governabilitat posterior i la reacció de l'Estat, els ritmes i accions per a la implantació poden variar.
En tot cas, les línies generals del programa se sustenten en tres potes: un programa social conformat per 50 "mesures republicanes" que en alguns casos xoquen amb el Tribunal Constitucional (TC) i que ERC vol esquivar; 19 "espais de sobirania" que representen àmbits estratègics i sectorials des d'on impulsar mesures en col·laboració amb la societat civil per guanyar múscul i dissenyar els fonaments de la nova República; i un "gran diàleg de país" que vindria a ser l'equivalent de la primera fase ciutadana del procés constituent, per posar les bases de la Constitució catalana, però amb implicació de la Generalitat.
Sigui com sigui, López assegura que el debat que inicialment va originar-se arran de la petició de diàleg que es preveu amb l'Estat i la comunitat internacional per implantar la República -tal com s'incloïa en el primer esborrany dels punts compartits-, i que confrontava la unilateralitat o bilateralitat del procés, "és marcià", ja que "el diàleg amb l'Estat ja estava contemplat en la llei de transitorietat" per qüestions com la imprescindible negociació d'actius i passius.
"Parteixes del mandat de l'1-O i vols forçar l'Estat a negociar-ne la implantació", concreta el dirigent republicà. La qüestió a debat és com s'aconsegueix. En tot cas, sí que admet que aquest programa sí que "és més realista" que anteriors "en la mesura que no s'hi preveuen terminis", ja que no se sap en quin moment la comunitat internacional reaccionarà i el govern espanyol es veurà obligat a seure a la taula.
Marta Rovira, al míting central d'ERC Foto: Adrià Costa
Fort accent social
En aquest sentit, aquest paquet d'actuacions dibuixen un seguit de "polítiques a desenvolupar que tendeixen a l'articulació de la República, però en un marc encara no republicà i fortament fiscalitzats per l'Estat". És a dir, són accions orientades a guanyar suports socials i polítics per encarar amb més garanties el "marc de conflicte democràtic amb l'Estat" i, a més, que es puguin desenvolupar en una situació "de pràctica ocupació de l'Estat". Així mateix, la majoria de mesures tenen un fort accent social, ja que ERC entén que és d'aquesta manera que s'aconseguiran sumar suports a la independència i, a més a més, els candidats de la formació no es cansen de repetir en els mítings que precisament "fer República" equival a treballar per la ciutadania, la justícia social i la igualtat d'oportunitats.
Així, doncs, pel que fa a la cinquantena de "mesures republicanes", aquestes abracen àmbits molt diversos i inclouen el desplegament de la renda garantida de ciutadania, la reforma horària, una llei d'autonomia personal de Catalunya o la rebaixa de l'IRPF a les rendes més baixes. "No se sosté quan ens diuen que ajornem les polítiques d'esquerres fins la independència", assegura López, que també destaca que es vol fer notar l'experiència al Govern els darrers anys i mostrar l'etiqueta de "partit creïble" i que compleix allò promès -fins i tot si sembla impossible-.
Diverses d'aquestes mesures, però, xocaran amb el TC. Mirar de sortejar-ho i evidenciar que és l'Estat qui impedeix desplegar un programa social ha de servir també, segons ERC, per sumar suports entre diversos sectors. Per això, el programa es compromet a explorar un "viarany jurídic per intentar recuperar lleis impugnades al TC", com els impostos a la banca, a l'ADSL i a les nuclears, la llei contra la pobresa energètica, la llei d'igualtat, el llibre sisè del codi civil o el desplegament de les vegueries.
Diferents vies per sortejar el TC
Com es farà? Es desobeirà l'alt tribunal, es tornarà a aprovar la llei igual, es reformularà per votar-la amb alguns canvis per sortejar la sentència...? El redactat és ambigu i deixa totes les portes obertes en funció del futur escenari, però l'horitzó és "fer realitat allò tombat". Marta Rovira, en aquest sentit, ha explicat aquest dilluns que l'objectiu es buscar el consens amb la societat civil per aplicar a nivell social i de forma voluntària i acordada les mesures. En el cas dels plans d'igualtat a les empreses, es pot intentar, però en d'altres, com l'impost a la banda, costarà, i aquí ha apostat per tornar a votar la llei impugnada al TC. En tot cas, el programa de Junts pel Sí ja incloïa el 2015 la recuperació de les lleis frenades per l'alt tribunal, però això no es va complir.
La segona pota són els espais de sobirania, un concepte que ja fa més de deu anys usava Josep-Lluís Carod-Rovira precisament per definir un concepte similar d'escletxes a través de les quals Catalunya podria reflectir el seu caràcter nacional -com ho va ser llavors el domini ".cat", per exemple-, tot i que els dirigents republicans asseguren que és pura coincidència. "Els espais de sobirania són més transversals [que les mesures republicanes], ajuden a enfortir-nos com a país per abordar el procés constituent i guanyar múscul", explica López, i en general impliquen definir sectorialment entre institucions i societat civil cap a on ha d'avançar el país i col·laborar per fer els primers passos.
Entre els 19 espais de sobirania que ERC vol impulsar s'hi troben la Hisenda catalana i l'Agència Catalana de Protecció Social, però també la recerca i la investigació, el marc català de relacions laborals, les adopcions internacionals, l'educació, la memòria històrica, la seguretat ciutadana i la policia, l'urbanisme, el canvi climàtic, o la cooperació i la solidaritat. A través de pactes nacionals o altres actuacions que requereixen la participació de la societat, els republicans preveuen afrontar "debats més estratègics, en paral·lel al gran diàleg de país", per definir conjuntament com ha de ser la República i guanyar "més força i musculatura per abordar el pols amb l'Estat en un escenari de conflicte democràtic, no només des de la Generalitat".
El setzè espai previst, de fet, és sobre energia, un àmbit en què la Generalitat hi té poques competències, sobretot per aconseguir alguns dels objectius previstos com la garantia del dret a l'accés a l'energia, diversificar el nombre d'operadors, fomentar les renovables o l'autoconsum energètic o crear una Autoritat Reguladora del Mercat de l'Energia, aspectes que toquen de ple l'àmbit d'actuació del govern espanyol. "És un marc polític que tendeix a definir la República", apunta López.
Cap a la Constitució catalana
Finalment, l'avenç més clar en el procés és el que el programa d'ERC defineix com a "gran diàleg de país", per bé que, en campanya, també s'ha presentat com a diàleg constituent o procés constituent. Aquesta etapa pretén "interpel·lar el conjunt de la societat civil organitzada que, a través de les institucions públiques i privades intervé en la vida quotidiana del país, i que aspira a desenvolupar-se lliurement", amb una visió àmplia.
Així, els republicans defensen que cal anar més enllà de l'independentisme estricte i implicar altres espais propers, ja que "els grans consensos de país cal bastir-los amb la majoria social favorable al dret a decidir i a l'autodeterminació" i, per tant, també volen "interpel·lar a totes les forces catalanistes, col·lectius en defensa dels drets civils, moviment veïnal, món cooperatiu, sindical, patronal, acadèmic, associatiu... que contribueixen a impulsar projectes de país, projectes de República".
Aquest gran diàleg obriria un debat social sobre els fonaments de la nova República, per bé que ERC no el detalla amb massa concrecions, a l'espera també que s'aclareixi el nou panorama. "El deixem obert i aguantaria tant en cas d'un resultat molt favorable a la independència o si calgués un procés més sostingut en el temps d'acumulació de forces", explica López.
Un projecte constituent obert
En el primer cas, si l'independentisme obtingués un gran suport i un mandat clar, ERC podria intentar iniciar un veritable procés constituent amb una fase ciutadana més breu per deixar enllestits els fonaments de la Constitució catalana. Les resolucions del 27 de setembre, de fet, ja preveien aquesta mesura. En el cas que l'independentisme no assolís un suport clar i calgués passa a una etapa de sumar majories, aquest procés podria ser més llarg i culminar amb alguna altra concreció, com un llibre blanc, per exemple, per facilitar la participació dels "comuns" i altres sectors socials.
De fet, el programa republicà cita tant l'exemple irlandès -de reforma constitucional profunda amb participació ciutadana impulsada des de les institucions- com l'escocès -de debat sobre model de país liderat per les formacions independentistes-. En tot cas, es tractaria de definir "els pilars de la República" i mirar de guanyar suports amb aquest projecte, així com es preveu també implicació institucional, no deixar-ho tot en mans de la ciutadania.
En concret, ERC vol convocar un Fòrum Cívic "format per representants de la societat civil i dels partits" i un Consell assessor "format per experts acadèmics, a nivell català i internacional, que faci el seguiment procedimental de les diferents fases del diàleg", dos òrgans similars als ja previstos en les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. De fet, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, ja va admetre en la presentació d'aquest projecte que preveu que l'Estat ho intenti frenar i, per tant, que caldrà afrontar un nou xoc en aquest "conflicte democràtic" per garantir que tiri endavant.
En concret, el programa electoral d'ERC preveu algunes línies mestra de quins haurien de ser els següents passos per encarar la "nova fase de conflicte amb l'Estat", segons detalla el vicesecretari general d'acció política dels republicans, Eduard López. Aquest projecte, però, ja preveu que hi hagi unes "variables imprevisibles" i "diferents escenaris sobre els quals no es té el control" que s'aniran aclarint a partir del 21-D, motiu pel qual els passos previstos són força oberts i sobretot una brúixola pendent de concretar el recorregut exacte. La secretària general de la formació, Marta Rovira, ja va explicar que, segons el resultat del 21-D, els acords de governabilitat posterior i la reacció de l'Estat, els ritmes i accions per a la implantació poden variar.
En tot cas, les línies generals del programa se sustenten en tres potes: un programa social conformat per 50 "mesures republicanes" que en alguns casos xoquen amb el Tribunal Constitucional (TC) i que ERC vol esquivar; 19 "espais de sobirania" que representen àmbits estratègics i sectorials des d'on impulsar mesures en col·laboració amb la societat civil per guanyar múscul i dissenyar els fonaments de la nova República; i un "gran diàleg de país" que vindria a ser l'equivalent de la primera fase ciutadana del procés constituent, per posar les bases de la Constitució catalana, però amb implicació de la Generalitat.
Les mesures són obertes i, tot i que preveuen el xoc amb l'Estat, no concreten com es resoldria, a l'espera que s'aclareixi el resultat del 21-D i la reacció de tots els actors
Sigui com sigui, López assegura que el debat que inicialment va originar-se arran de la petició de diàleg que es preveu amb l'Estat i la comunitat internacional per implantar la República -tal com s'incloïa en el primer esborrany dels punts compartits-, i que confrontava la unilateralitat o bilateralitat del procés, "és marcià", ja que "el diàleg amb l'Estat ja estava contemplat en la llei de transitorietat" per qüestions com la imprescindible negociació d'actius i passius.
"Parteixes del mandat de l'1-O i vols forçar l'Estat a negociar-ne la implantació", concreta el dirigent republicà. La qüestió a debat és com s'aconsegueix. En tot cas, sí que admet que aquest programa sí que "és més realista" que anteriors "en la mesura que no s'hi preveuen terminis", ja que no se sap en quin moment la comunitat internacional reaccionarà i el govern espanyol es veurà obligat a seure a la taula.
Fort accent social
En aquest sentit, aquest paquet d'actuacions dibuixen un seguit de "polítiques a desenvolupar que tendeixen a l'articulació de la República, però en un marc encara no republicà i fortament fiscalitzats per l'Estat". És a dir, són accions orientades a guanyar suports socials i polítics per encarar amb més garanties el "marc de conflicte democràtic amb l'Estat" i, a més, que es puguin desenvolupar en una situació "de pràctica ocupació de l'Estat". Així mateix, la majoria de mesures tenen un fort accent social, ja que ERC entén que és d'aquesta manera que s'aconseguiran sumar suports a la independència i, a més a més, els candidats de la formació no es cansen de repetir en els mítings que precisament "fer República" equival a treballar per la ciutadania, la justícia social i la igualtat d'oportunitats.
Així, doncs, pel que fa a la cinquantena de "mesures republicanes", aquestes abracen àmbits molt diversos i inclouen el desplegament de la renda garantida de ciutadania, la reforma horària, una llei d'autonomia personal de Catalunya o la rebaixa de l'IRPF a les rendes més baixes. "No se sosté quan ens diuen que ajornem les polítiques d'esquerres fins la independència", assegura López, que també destaca que es vol fer notar l'experiència al Govern els darrers anys i mostrar l'etiqueta de "partit creïble" i que compleix allò promès -fins i tot si sembla impossible-.
El programa inclou mesures socials com la renda garantida de ciutadania, la reforma horària, una llei d'autonomia personal o rebaixar l'IRPF a les rendes baixes
Diverses d'aquestes mesures, però, xocaran amb el TC. Mirar de sortejar-ho i evidenciar que és l'Estat qui impedeix desplegar un programa social ha de servir també, segons ERC, per sumar suports entre diversos sectors. Per això, el programa es compromet a explorar un "viarany jurídic per intentar recuperar lleis impugnades al TC", com els impostos a la banca, a l'ADSL i a les nuclears, la llei contra la pobresa energètica, la llei d'igualtat, el llibre sisè del codi civil o el desplegament de les vegueries.
Diferents vies per sortejar el TC
Com es farà? Es desobeirà l'alt tribunal, es tornarà a aprovar la llei igual, es reformularà per votar-la amb alguns canvis per sortejar la sentència...? El redactat és ambigu i deixa totes les portes obertes en funció del futur escenari, però l'horitzó és "fer realitat allò tombat". Marta Rovira, en aquest sentit, ha explicat aquest dilluns que l'objectiu es buscar el consens amb la societat civil per aplicar a nivell social i de forma voluntària i acordada les mesures. En el cas dels plans d'igualtat a les empreses, es pot intentar, però en d'altres, com l'impost a la banda, costarà, i aquí ha apostat per tornar a votar la llei impugnada al TC. En tot cas, el programa de Junts pel Sí ja incloïa el 2015 la recuperació de les lleis frenades per l'alt tribunal, però això no es va complir.
La segona pota són els espais de sobirania, un concepte que ja fa més de deu anys usava Josep-Lluís Carod-Rovira precisament per definir un concepte similar d'escletxes a través de les quals Catalunya podria reflectir el seu caràcter nacional -com ho va ser llavors el domini ".cat", per exemple-, tot i que els dirigents republicans asseguren que és pura coincidència. "Els espais de sobirania són més transversals [que les mesures republicanes], ajuden a enfortir-nos com a país per abordar el procés constituent i guanyar múscul", explica López, i en general impliquen definir sectorialment entre institucions i societat civil cap a on ha d'avançar el país i col·laborar per fer els primers passos.
Cartell electoral d'ERC, amb Oriol Junqueras. Foto: Adrià Costa
Entre els 19 espais de sobirania que ERC vol impulsar s'hi troben la Hisenda catalana i l'Agència Catalana de Protecció Social, però també la recerca i la investigació, el marc català de relacions laborals, les adopcions internacionals, l'educació, la memòria històrica, la seguretat ciutadana i la policia, l'urbanisme, el canvi climàtic, o la cooperació i la solidaritat. A través de pactes nacionals o altres actuacions que requereixen la participació de la societat, els republicans preveuen afrontar "debats més estratègics, en paral·lel al gran diàleg de país", per definir conjuntament com ha de ser la República i guanyar "més força i musculatura per abordar el pols amb l'Estat en un escenari de conflicte democràtic, no només des de la Generalitat".
El setzè espai previst, de fet, és sobre energia, un àmbit en què la Generalitat hi té poques competències, sobretot per aconseguir alguns dels objectius previstos com la garantia del dret a l'accés a l'energia, diversificar el nombre d'operadors, fomentar les renovables o l'autoconsum energètic o crear una Autoritat Reguladora del Mercat de l'Energia, aspectes que toquen de ple l'àmbit d'actuació del govern espanyol. "És un marc polític que tendeix a definir la República", apunta López.
Cap a la Constitució catalana
Finalment, l'avenç més clar en el procés és el que el programa d'ERC defineix com a "gran diàleg de país", per bé que, en campanya, també s'ha presentat com a diàleg constituent o procés constituent. Aquesta etapa pretén "interpel·lar el conjunt de la societat civil organitzada que, a través de les institucions públiques i privades intervé en la vida quotidiana del país, i que aspira a desenvolupar-se lliurement", amb una visió àmplia.
Així, els republicans defensen que cal anar més enllà de l'independentisme estricte i implicar altres espais propers, ja que "els grans consensos de país cal bastir-los amb la majoria social favorable al dret a decidir i a l'autodeterminació" i, per tant, també volen "interpel·lar a totes les forces catalanistes, col·lectius en defensa dels drets civils, moviment veïnal, món cooperatiu, sindical, patronal, acadèmic, associatiu... que contribueixen a impulsar projectes de país, projectes de República".
ERC aspira a impulsar el debat constituent amb "la majoria social favorable al dret a decidir i a l'autodeterminació", incorporant, per tant als "comuns" i la societat civil
Aquest gran diàleg obriria un debat social sobre els fonaments de la nova República, per bé que ERC no el detalla amb massa concrecions, a l'espera també que s'aclareixi el nou panorama. "El deixem obert i aguantaria tant en cas d'un resultat molt favorable a la independència o si calgués un procés més sostingut en el temps d'acumulació de forces", explica López.
Un projecte constituent obert
En el primer cas, si l'independentisme obtingués un gran suport i un mandat clar, ERC podria intentar iniciar un veritable procés constituent amb una fase ciutadana més breu per deixar enllestits els fonaments de la Constitució catalana. Les resolucions del 27 de setembre, de fet, ja preveien aquesta mesura. En el cas que l'independentisme no assolís un suport clar i calgués passa a una etapa de sumar majories, aquest procés podria ser més llarg i culminar amb alguna altra concreció, com un llibre blanc, per exemple, per facilitar la participació dels "comuns" i altres sectors socials.
De fet, el programa republicà cita tant l'exemple irlandès -de reforma constitucional profunda amb participació ciutadana impulsada des de les institucions- com l'escocès -de debat sobre model de país liderat per les formacions independentistes-. En tot cas, es tractaria de definir "els pilars de la República" i mirar de guanyar suports amb aquest projecte, així com es preveu també implicació institucional, no deixar-ho tot en mans de la ciutadania.
ERC preveu crear un Fòrum Civic amb partits i entitats i un Consell assessor amb experts catalans i internacionals per fer un seguiment del procés constituent
En concret, ERC vol convocar un Fòrum Cívic "format per representants de la societat civil i dels partits" i un Consell assessor "format per experts acadèmics, a nivell català i internacional, que faci el seguiment procedimental de les diferents fases del diàleg", dos òrgans similars als ja previstos en les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. De fet, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, ja va admetre en la presentació d'aquest projecte que preveu que l'Estat ho intenti frenar i, per tant, que caldrà afrontar un nou xoc en aquest "conflicte democràtic" per garantir que tiri endavant.
Programa electoral d'ERC per al 21-D by naciodigital on Scribd