La «war room» dels «comuns»: petits xefs que cuinen des de la furgo, el Telegram o el sofà

Ell, es lleva a les set. Tot i que es prepara el discurs, és més de portar quatre notes en forma de guió. I no, no practica abans. Prefereix tirar de la seva experiència com a professor per guanyar en naturalitat. Ella, obre els ulls a les vuit. És molt metòdica. S'ho prepara tot fins a l'últim detall. És la seva primera campanya, així que assaja davant del mirall tant com consideri per no deixar-se res del que vol dir. Xavier Domènech i Elisenda Alamany formen el tàndem de la campanya dels "comuns". Però una candidatura va molt més enllà d'allò que es veu. Com es cou l'estratègia electoral de Catalunya en Comú-Podem? Qui i com es cuinen els missatges dels mítings?

Per endinsar-se a la cuina dels "comuns" cal, de partida, desmuntar mentalment l'esquema clàssic d'un equip reduït amb un cap de campanya, com tenen a la majoria de partits. Aquí no existeix aquesta figura, sinó que existeixen equips. Hi ha, per una banda, una direcció de campanya multidisciplinar, formada per cinc persones que reflecteixen la pluralitat del partit: Elisenda Alamany (coordinadora de Comunicació), David Cid (coordinador de Relacions Institucionals i coordinador nacional d'ICV), Marc Parés (coordinador d'Anàlisi, Polítiques Públiques i Programa), Jéssica Albiach (coordinadora de Feminismes i Transparència i membre de la gestora de Podem Catalunya) i Maria Corrales (de l'equip de discurs).

Ells són els directors d'orquestra i els autors de la recepta: quins ingredients fan falta, on es cuinen i com. Després hi ha el comitè de campanya, format per una vintena més de persones provinents de totes les formacions de la confluència, que ho executen a l'engròs i que van fer tota una marató contrarrellotge durant la pre-campanya. I finalment, al voltant de Domènech i Alamany hi ha uns petits xefs joveníssims que munten el plat a mida de cadascun dels dos candidats diàriament.
 La complicitat i l'empatia, argamassa entre el polític i l'assessor

Deu del matí ben tocades. Pis a l'Eixample Esquerre. És dissabte i no és un dia qualsevol de campanya: toca míting central amb Pablo Iglesias, Alberto Garzón i Ada Colau a Nou Barris. Alamany està ja capbussada en papers farcits d'anotacions. Corrales (25 anys), periodista de formació, li fa les últimes aportacions. Ariadna Cortés (31 anys), responsable de premsa, supervisa l'escena. Aquesta campanya han conviscut més que mai. Les tres, juntament amb Lídia Rubio (26 anys), que ja no hi és perquè està amb Domènech a una entrevista, estan vivint juntes des de l'inici de la campanya i fins el 23 de desembre. Cap d'elles viu a Barcelona, així que llogar un pis va ser la millor fórmula que van trobar per rendibilitzar temps i feina.

"Hem fet molta convivència juntes i això ens permet conèixer-nos molt millor", explica Corrales. La complicitat i l'empatia acaben sent un ingredients clau perquè ella, que ajuda a construir el discurs de la número dos, sàpiga adaptar-lo millor al perfil d'Alamany. Des del sofà i en xandall o en pijama, les quatre assagen debats, fan simulacres d'entrevistes i perfilen missatges. Molt diferent de si es passen els discursos per correu electrònic i la comunicació és a distància. La dieta al pis? "Fatal", responen coralment. Pizzes congelades, entrepans, plats preparats. "Ep, però que un dia vam fer truita. Això és lo màxim, eh?", deixa anar Cortés. De patates? "No, francesa", conclou Alamany mentre se li escapa el riure.    
 La comoditat de treballar a casa i l'imprescindible Telegram per coordinar

La planificació de l'argumentari i dels ítems que cada dia volen accentuar es fa de forma setmanal i coordinada amb l'equip de Domènech, tot i que els missatges s'acaba adaptant i perfilant en funció de l'actualitat i sota la supervisió de la direcció de la campanya. "Fem reunions molt àmplies amb gent de sensibilitats diverses durant la setmana i anem afinant en funció de l'actualitat del dia. De totes maneres, som el partit del Telegram", assegura Adrià Porta (23 anys), politòleg i responsable de discurs de Catalunya en Comú. Abans, havia estat a l'equip d'Íñigo Errejón. 

"Al Xavi li agrada treballar a casa seva, està més tranquil i així la conciliació és més fàcil", relata Porta, que confessa que li agrada dormir però que estant amb el Xavi li toca matinar. La seva feina, com també fa Corrales moldejant l'estratègia comunicativa, consisteix en facilitar idees, ítems o metàfores per traslladar el projecte dels "comuns" a la ciutadania. Per exemple, la consigna de "la clau", omnipresent a la campanya, la va encunyar ell. Domènech pren com a referència aquests ítems per elaborar el seu discurs. "Val a dir, però, que cap persona que tingui la solidesa que té el Xavi pot ser molt disciplinat", admet rient. I és que de vegades són els propis polítics els que creen sobre la marxa.
 Negretes, dades i assajos

És important, diu Corrales, saber quan en un míting s'ha d'alçar la veu i quan no. Ella, per exemple, li assenyala amb negreta a Alamany. No deixen de ser una mena de directors d'orquestra. Porta, per exemple, en plena roda de premsa del candidat, va assentint o negant amb el cap en funció de si la resposta s'ajusta a l'estratègia o bé considera que no cal entrar-hi a fons. "Em costa amagar les emocions. En tot cas, jo crec que és dels polítics que menys erra. És molt estrany que creï un incendi", assegura. Durant la campanya, es desplaça amb Domènech, el cap de premsa del candidat, Manel Ros, i l'encarregat de xarxes, Carlos Tavera, a tot arreu. Ells tampoc han aconseguit fer una dieta gaire saludable en aquesta campanya. "Em vaig proposar menjar bé, però no ho hem complert", diu Porta resignat a la dieta de l'entrepà ràpid i fàcil.  

"Jo necessito sempre buscar dades, tenir tota la informació. Perquè si no les tinc sé que em posaré nerviosa", assegura Alamany croissant en mà abans de sortir cap al míting de Nou Barris. Els debats o les entrevistes li fan més respecte que els mítings. "De totes maneres, mai m'he trobat un titular en el qual no em reconegui", afirma. I Corrales fa un gest de satisfacció: "Quan vens del periodisme, saps millor calcular l'impacte dels missatges".  

La furgoneta està ja preparada i posa rumb a la plaça Major de Nou Barris. Domènech, mentrestant, enllesteix una entrevista amb una agència. Farà tard, com quasi sempre. El rellotge, en campanya i amb agenda tan apretada, és un enemic. Corrales aprofita el trajecte per fer trucades, Alamany assaja, fluixet, el seu discurs. Els papers impresos estan plens d'anotacions a bolígraf. Mentre el Telegram segueix traient fum. A la nit, Domènech anirà a dormir no més tard de les dotze per tornar a matinar l'endemà. Al pis de l'Eixample esquerre, el sofà tornarà a ser un laboratori d'idees fins a la una o les dues de la matinada. L'endemà, més. Fins a les urnes.