16 de desembre: moment Junqueras, l'ANC es mulla, Colau a l'atac i Vargas Llosa reincideix

El comentari editorial de NacióDigital amb el protagonista, la proposta, la frase i l'estirabot de la campanya electoral del 21-D

Joan Tardà i Gabriel Rufián, amb la imatge de Junqueras de fons
Joan Tardà i Gabriel Rufián, amb la imatge de Junqueras de fons | Adrià Costa
16 de desembre del 2017
Actualitzat el 17 de desembre a les 8:12h

El protagonista

Oriol Junqueras és el gran absent de la campanya. El seu partit, ERC, encapçala les darreres enquestes publicades, també a Andorra i a Escòcia, on alguns mitjans s'han saltat la prohibició espanyola de fer-ho des de divendres a la nit, però el vicepresident segueix tancat a Estremera acusat d'organitzar l'1-O i una "rebel·lió" per convertir Catalunya en una república. Aquest dissabte, els republicans han celebrat al Born el seu míting central i ell ha aparegut a través d'una gravació telefònica. Fins ara només ho havia pogut fer amb articles a la premsa. Com els seus companys, ha demanat fer d'ERC el pal del paller del procés. Si això passa, afirmen, el seu temps a la presó (i el del Govern a l'exili) s'escurçarà.


La proposta

L'ANC va demanar abans de la campanya una llista conjunta de tot l'independentisme, però la CUP no va voler presentar-se amb el PDECat i tampoc ERC hi tenia molt interès si no era un autèntic front contra el 155. Així les coses, només els neoconvergents van recollir el guant i es va acabar bastint una candidatura amb independents i Puigdemont al capdavant. El secretariat de l'ANC s'ha reunit aquest dissabte al matí i ha enviat un baló d'oxigen a Junts per Catalunya (hi havia satisfacció en el seu equip de campanya després de passar unes males hores per les enquestes) afirmant que l'únic president legítim al que reconeixeran és Puigdemont. Altra cosa, donen a entendre, és que ell hagi de seguir a Brussel·les i a Barcelona calgui un govern de gestió que sempre hauria d'estar format només per partits independentistes.


La frase

"Mai farem presidenta Inés Arrimadas encara que es disfressi d'Ikea amb un màrqueting sense ànima". La frase l'ha dita, aquest migdia al míting central dels "comuns" a Nou Barris, l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau després de recordar la inversió milionària dels liberals en campanya. El districte, amb uns veïns tradicionalment ubicats a l'esquerra, havia votat tradicionalment el PSC i ara podria optar de forma majoritària pels liberals. Els "comuns" intenten fer forat i que, com va dir la regidora barcelonina Janet Sanz, el districte "sigui lila".  


L'estirabot

L'unionisme es fa sentir de valent en la recta final. No suma i, potser per això, apuja el to de les desqualificacions. Si ahir era Josep Borrell qui se'n reia dels presos i cridava a "desinfectar" Catalunya d'independentistes, avui Soraya Sáenz de Santamaría reivindicava el mèrit del PP en "escapçar" l'independentisme amb la presó i l'exili. En teoria ho han fet la Fiscalia i el Tribunal Suprem, però la separació de poders no se la creu ni ella. D'estirabots avui també n'hem sentit a l'acte de Ciutadans. Han estat a càrrec de Mario Vargas Llosa, premi Nobel de literatura i candidat fracassat a la presidència del Perú a més de parella d'Isabel Preysler. A més de situar la formació taronja com un partit "progressista" ha criticat amb duresa la CUP titllant-la de "reaccionària" i "antidemocràtica". En la seva darrera aparició a Barcelona, en motiu de la manifestació unionista, va acusar el nacionalisme (s'entenia que no l'espanyol) "d'omplir Europa de guerra sang i cadàvers" i els líders del procés de "colpistes". El típic discurs reflexiu que s'espera d'un premi Nobel.