16
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
20:13h
Que Nou Barris no es torni a tenyir de taronja com a les eleccions del 27-S del 2015. Que aquest districte de Barcelona que mesos abans havia estat clau en la victòria d'Ada Colau a les municipals no torni a ser el paradigma del vot dual ni el principal exponent d'un fenomen molt arrelat a l'àrea metropolitana. Aquest és el gran repte dels "comuns" en aquestes eleccions: aconseguir que la seva bossa de votants a les eleccions espanyoles no sigui camaleònica, retenir els suports, i evitar que se'n vagi a formacions com PSC i C's per una banda o a formacions independentistes per l'altra.
Des de Nou Barris, que consideren el seu fortí malgrat que C's hi ha fet forat, els "comuns" han sortit en tromba davant l'eventual ascens d'Inés Arrimadas que auguren algunes enquestes i s'han tornat a erigir com a dic de contenció per frenar-la. Passi el que passi, han promès que la seva clau -els sondejos pronostiquen que poden ser decisius per a la formació de govern-, ni per acció ni per omissió, servirà per fer que la formació taronja s'instal·li a la Generalitat. "De blau o de taronja, la dreta no serà mai una alternativa política per a Catalunya", ha deixat clar Pablo Iglesias. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ho ha rematat advertint els catalans que no es deixin seduir pel "màrqueting sense ànima a preu d'or" d'un partit que, a cop de talonari -més de dos milions euros, el triple que els "comuns"- han fet una campanya per ser omnipresents. La carpa instal·lada a la plaça Universitat és el buc insígnia de l'ofensiva electoral de C's.
"Hem vingut a fer-los fora"
Podem i els "comuns" han rubricat així el contracte que ells mateixos assumeixen per deixar clar que no es malgastin esforços després del 21-D per intentar una aliança com la de la investidura fallida de Pedro Sánchez, que va somniar amb ser president de la mà de Cs i de Podem. Miquel Iceta no renuncia, però, a aquest tripartit impossible que els "comuns" consideren contra natura mentre tampoc Xavier Domènech tira la tovallola amb l'altre tripartit altament improbable de la mà de PSC i ERC si l'aritmètica ho permet.
Els "comuns" mantenen la seva gran promesa d'intentar trencar amb els blocs. Per això el seu cap de llista ha insistit que no tenen cap intenció d'abstenir-se en un escenari d'haver de triar entre donar la presidència a Junts per Catalunya o a Cs. Les dues formacions així li ho han demanat a Domènech. "No hem vingut a abstenir-nos, hem vingut a fer-los fora", ha etzibat ell. Clar està, però, que els "comuns" són conscients que la seva aliança d'esquerres és gairebé una quimera i que després del 21-D, si es compleixen els pronòstics de les enquestes, es poden haver de trobar davant la dicotomia d'haver de facilitar la investidura d'un president independentista d'un govern on hi sigui JxCat o bé abocar el país a unes noves eleccions.
Una "remuntada històrica"
En qualsevol escenari, tenen clar que serà la militància la que triï cap a on es decanta la balança tenint en compte també que una repetició electoral no és beneficiosa per a les formacions que, com ells, pateixen la polarització. Com també són conscients que la nit electoral el seu resultat no només es valorarà en funció de si tenen la clau o no, sinó que també es mesurarà en funció de si han aconseguit superar o no els 11 diputats que tenia Catalunya Sí que es Pot. Avui han proclamat que la "remuntada històrica" està en marxa, tot desafiant unes enquestes que no pronostiquen més enllà d'una desena de representants. S'aferren a la "sorpresa" que ja van protagonitzar a les municipals i les eleccions generals.
L'equip de Domènech té ben estudiat, però, com el fenomen del vot dual que tradicionalment ha afectat al PSC també passa factura a una formació tan nova com la seva. Té a veure, argumenten, amb "la falta de construcció nacional de determinades esquerres". Del milió d'indecisos, calculen que hi ha unes 700.000 persones que tenen una identitat tan catalana com espanyola i que en aquests moments se les està fent triar entre dos blocs que no els acaben de representar. A aquest públic s'estan adreçant a la recta final de la campanya posant en valor que dins dels "comuns" hi caben independentistes però també federalistes que consideren que l'agenda social ha d'estar al centre mentre es teixeixen aliances per poder acordar un referèndum que no gosen calendaritzar.
La vigència del clam "llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia"
Iglesias s'ha alçat contra aquells que els acusen d'"equidistants" per haver dit que estaven en contra del 155, però també de la declaració unilateral d'independència. "Més respecte i humilitat per aquells que ens hem jugat la cara defensant els drets nacionals de Catalunya a tota Espanya". El líder de Podem ha basat bona part del seu discurs en deixar clar que la seva ha estat la primera formació d'arrel estatal que ha defensat el dret a l'autodeterminació dels catalans amb tots els costos que això suposa i també ha reconegut que hi ha presos polítics per l'1-O, i que justament per això no mereixen ser tractats amb menyspreu per l'independentisme. Al govern de Junts pel Sí ha retret que precisament la via unilateral hagi servit perquè la proclama "llibertat , amnistia i Estatut d'autonomia" tingui vigència 40 anys després.
En unes eleccions en què els "comuns" volen exercir de frontissa entre els dos blocs en pugna, Iglesias ha interpel·lat directament als catalans preguntant-los si tornaran a creure "en aquells que els han mentit" per haver promès la independència en 18 mesos i que han fet entrar el país en un "bucle". De la mateixa manera, el líder de Podem ha demanat als ciutadans que tampoc apostin per aquells que no tenen "voluntat democràtica" i que afronten el conflicte amb Catalunya amb "presó, policies i jutges". La sortida, ha insistit, és el govern "progressista" que abandera Domènech i que pivota en "blindar l'autonomia catalana" i les "competències" davant les "amenaces dels irresponsables". Ha reconegut que, efectivament, el projecte dels "comuns" és "menys èpic" però que està farcit de realisme.
Defensar "la pàtria" defensant la igualtat
Perquè es tracta, segons els d'Iglesias i Domènech, de resoldre el conflicte territorial, però també de defensar "la pàtria" des de la garantia de la igualtat de la seva gent. "Ser patriota és posar una multa a Endesa perquè ha tallat la llum i la calefacció a un ciutadà", ha etzibat. I això, ha insistit, no s'aconseguirà de la mà d'un PDECat que Alberto Garzón s'ha encarregat de recordar que va donar suport a les reformes laborals del PP i del PSOE o que es va posar "d'acord amb qui els posa a la presó" per no donar suport a la moció de censura contra Rajoy que va liderar Podem. Iglesias, a més, ha recordat que Endesa "té comprat David Madí" per 25.000 euros l'any, de la mateixa manera que va "comprar" Aznar per 200.000 euros anuals o Miquel Roca per 308.000.
L'acte central ha estat per a la candidatura de Domènech una bombolla d'oxigen tenint en compte les dificultats en una campanya on les enquestes juguen a la contra i l'assistència als mítings -amb una mitjana de 200 persones- ha estat molt discreta en comparació a les anteriors campanyes. Aquest dissabte, però, n'han aplegat més de 2.000 segons l'organització. De fet, no ha estat fins a la recta final de la campanya que ha reaparegut l'anomenada marea lila, les bases de Podem mobilitzades sota el crit de "sí que es pot".
Des de Nou Barris, que consideren el seu fortí malgrat que C's hi ha fet forat, els "comuns" han sortit en tromba davant l'eventual ascens d'Inés Arrimadas que auguren algunes enquestes i s'han tornat a erigir com a dic de contenció per frenar-la. Passi el que passi, han promès que la seva clau -els sondejos pronostiquen que poden ser decisius per a la formació de govern-, ni per acció ni per omissió, servirà per fer que la formació taronja s'instal·li a la Generalitat. "De blau o de taronja, la dreta no serà mai una alternativa política per a Catalunya", ha deixat clar Pablo Iglesias. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ho ha rematat advertint els catalans que no es deixin seduir pel "màrqueting sense ànima a preu d'or" d'un partit que, a cop de talonari -més de dos milions euros, el triple que els "comuns"- han fet una campanya per ser omnipresents. La carpa instal·lada a la plaça Universitat és el buc insígnia de l'ofensiva electoral de C's.
"Hem vingut a fer-los fora"
Podem i els "comuns" han rubricat així el contracte que ells mateixos assumeixen per deixar clar que no es malgastin esforços després del 21-D per intentar una aliança com la de la investidura fallida de Pedro Sánchez, que va somniar amb ser president de la mà de Cs i de Podem. Miquel Iceta no renuncia, però, a aquest tripartit impossible que els "comuns" consideren contra natura mentre tampoc Xavier Domènech tira la tovallola amb l'altre tripartit altament improbable de la mà de PSC i ERC si l'aritmètica ho permet.
Els "comuns" mantenen la seva gran promesa d'intentar trencar amb els blocs. Per això el seu cap de llista ha insistit que no tenen cap intenció d'abstenir-se en un escenari d'haver de triar entre donar la presidència a Junts per Catalunya o a Cs. Les dues formacions així li ho han demanat a Domènech. "No hem vingut a abstenir-nos, hem vingut a fer-los fora", ha etzibat ell. Clar està, però, que els "comuns" són conscients que la seva aliança d'esquerres és gairebé una quimera i que després del 21-D, si es compleixen els pronòstics de les enquestes, es poden haver de trobar davant la dicotomia d'haver de facilitar la investidura d'un president independentista d'un govern on hi sigui JxCat o bé abocar el país a unes noves eleccions.
El míting dels comuns a Nou Barris Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú
Una "remuntada històrica"
En qualsevol escenari, tenen clar que serà la militància la que triï cap a on es decanta la balança tenint en compte també que una repetició electoral no és beneficiosa per a les formacions que, com ells, pateixen la polarització. Com també són conscients que la nit electoral el seu resultat no només es valorarà en funció de si tenen la clau o no, sinó que també es mesurarà en funció de si han aconseguit superar o no els 11 diputats que tenia Catalunya Sí que es Pot. Avui han proclamat que la "remuntada històrica" està en marxa, tot desafiant unes enquestes que no pronostiquen més enllà d'una desena de representants. S'aferren a la "sorpresa" que ja van protagonitzar a les municipals i les eleccions generals.
L'equip de Domènech té ben estudiat, però, com el fenomen del vot dual que tradicionalment ha afectat al PSC també passa factura a una formació tan nova com la seva. Té a veure, argumenten, amb "la falta de construcció nacional de determinades esquerres". Del milió d'indecisos, calculen que hi ha unes 700.000 persones que tenen una identitat tan catalana com espanyola i que en aquests moments se les està fent triar entre dos blocs que no els acaben de representar. A aquest públic s'estan adreçant a la recta final de la campanya posant en valor que dins dels "comuns" hi caben independentistes però també federalistes que consideren que l'agenda social ha d'estar al centre mentre es teixeixen aliances per poder acordar un referèndum que no gosen calendaritzar.
Pablo Iglesias, al míting dels comuns a Nou Barris Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú
La vigència del clam "llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia"
Iglesias s'ha alçat contra aquells que els acusen d'"equidistants" per haver dit que estaven en contra del 155, però també de la declaració unilateral d'independència. "Més respecte i humilitat per aquells que ens hem jugat la cara defensant els drets nacionals de Catalunya a tota Espanya". El líder de Podem ha basat bona part del seu discurs en deixar clar que la seva ha estat la primera formació d'arrel estatal que ha defensat el dret a l'autodeterminació dels catalans amb tots els costos que això suposa i també ha reconegut que hi ha presos polítics per l'1-O, i que justament per això no mereixen ser tractats amb menyspreu per l'independentisme. Al govern de Junts pel Sí ha retret que precisament la via unilateral hagi servit perquè la proclama "llibertat , amnistia i Estatut d'autonomia" tingui vigència 40 anys després.
Iglesias pregunta als catalans si tornaran a creure "en aquells que els han mentit" prometent la independència en 18 mesos
En unes eleccions en què els "comuns" volen exercir de frontissa entre els dos blocs en pugna, Iglesias ha interpel·lat directament als catalans preguntant-los si tornaran a creure "en aquells que els han mentit" per haver promès la independència en 18 mesos i que han fet entrar el país en un "bucle". De la mateixa manera, el líder de Podem ha demanat als ciutadans que tampoc apostin per aquells que no tenen "voluntat democràtica" i que afronten el conflicte amb Catalunya amb "presó, policies i jutges". La sortida, ha insistit, és el govern "progressista" que abandera Domènech i que pivota en "blindar l'autonomia catalana" i les "competències" davant les "amenaces dels irresponsables". Ha reconegut que, efectivament, el projecte dels "comuns" és "menys èpic" però que està farcit de realisme.
Pablo Iglesias, Xavier Domènech, Ada Colau i Alberto Garzón, al míting central de la campanya dels comuns a Nou Barris Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú
Perquè es tracta, segons els d'Iglesias i Domènech, de resoldre el conflicte territorial, però també de defensar "la pàtria" des de la garantia de la igualtat de la seva gent. "Ser patriota és posar una multa a Endesa perquè ha tallat la llum i la calefacció a un ciutadà", ha etzibat. I això, ha insistit, no s'aconseguirà de la mà d'un PDECat que Alberto Garzón s'ha encarregat de recordar que va donar suport a les reformes laborals del PP i del PSOE o que es va posar "d'acord amb qui els posa a la presó" per no donar suport a la moció de censura contra Rajoy que va liderar Podem. Iglesias, a més, ha recordat que Endesa "té comprat David Madí" per 25.000 euros l'any, de la mateixa manera que va "comprar" Aznar per 200.000 euros anuals o Miquel Roca per 308.000.
L'acte central ha estat per a la candidatura de Domènech una bombolla d'oxigen tenint en compte les dificultats en una campanya on les enquestes juguen a la contra i l'assistència als mítings -amb una mitjana de 200 persones- ha estat molt discreta en comparació a les anteriors campanyes. Aquest dissabte, però, n'han aplegat més de 2.000 segons l'organització. De fet, no ha estat fins a la recta final de la campanya que ha reaparegut l'anomenada marea lila, les bases de Podem mobilitzades sota el crit de "sí que es pot".