Eleccions Parlament 2017

El PDECat i la llista de Puigdemont ja negocien la cohabitació posterior al 21-D

El partit aspira a situar peces clau dins del grup parlamentari després d'una campanya en què els dirigents orgànics no han tingut protagonisme | El resultat de JxCat i el futur de Puigdemont marcaran la relació entre la candidatura i les sigles neoconvergents | Fonts consultades indiquen que el president ha pactat amb el partit que JxCat no es convertirà en una nova formació política

per Oriol March , 16 de desembre de 2017 a les 17:56 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Míting central de Junts per Catalunya al Pavelló de la Vall d'Hebron Foto: Junts per Catalunya


La primera quinzena de novembre va ser frenètica per a Carles Puigdemont i el PDECat. Calia fer el pas i presentar-se com a candidat a les eleccions? Sota quines sigles era millor fer-ho? L'agrupació d'electors suposava una oportunitat o més aviat un risc? Qui havia d'integrar una candidatura el més unitària possible després de la negativa d'ERC i la CUP a conformar una llista conjunta al 21-D? Són preguntes que, segons relaten a NacióDigital diversos coneixedors de la gènesi de Junts per Catalunya, es van haver de respondre amb urgència i tenint en compte els equilibris interns del PDECat i de l'entorn del president de la Generalitat. Segons les mateixes fonts, les ànimes polítiques que convergeixen en la candidatura -el partit, l'entorn més immediat de Puigdemont i els independents- ja negocien quina ha de ser la cohabitació posterior als comicis.


En aquest sentit, les converses existents se centren en els perfils que es posaran al capdavant del grup parlamentari i quins dirigents són susceptibles d'entrar a Govern en cas de victòria electoral o de coalició amb ERC. Segons les fonts consultades, els consellers Josep Rull i Jordi Turull "podrien tenir protagonisme" a la cambra catalana, tenint en compte que cal -assenyalen al partit- experiència legislativa en una candidatura plena d'independents i de polítics que s'estrenen al Parlament. Turull ja va ser president de grup parlamentari de CiU i de Junts pel Sí, mentre que Rull havia optat a ser portaveu en diverses fases de la història de CDC. Pel que fa a un hipotètic executiu, dirigents consultats destaquen que nouvinguts a les llistes -totes les mirades se centren en Elsa Artadi, directora de campanya i propera a Puigdemont- entrarien en el càsting per ocupar conselleries clau del futur executiu.
 

"Tot dependrà del resultat", assenyalen totes les veus consultades, que deixen clar: "També caldrà tenir en compte la situació judicial de cadascú". Es dona per fet que, en l'escenari ideal de Junts per Catalunya -victòria electoral i restitució del Govern legítim-, la fotografia del futur executiu no serà "exactament igual" a l'última que es va prendre abans que el 155 arrasés les institucions catalanes. Hi ha noms com el de Meritxell Borràs, consellera de Governació, que tenen opcions de retirar-se de la política. De fet, ja va decidir no formar part de Junts per Catalunya. Va reaparèixer públicament en un acte a La Garriga amb el món local del PDECat, però no ha tingut més protagonisme.

Diversos dels encausats sobiranistes, consultats aquests dies de campanya per NacióDigital, apunten la possibilitat de rebre una "inhabilitació exprés" que els eviti la presó -sempre en funció del resultat i de la voluntat de diàleg de l'Estat- però que els impedeixi exercir funcions públiques. Malgrat això, tots ells llancen una advertència unànime: "Si aquí guanya Ciutadans i governen els del 155, la venjança serà terrible, amb penes altes de presó per a tothom". L'argumentari de Junts per Catalunya, explicitat al míting central per Puigdemont, passa per dir que la candidatura és l'única "garantia" del retorn dels exiliats i dels empresonats. El president s'ha compromès a tornar a Palau si guanya o té possibilitats de ser investit, però dependrà del 21-D. Abans d'aquesta data, però, no té cap intenció de posar els peus al país.

 

Acte d'inici de campanya de Junts per Catalunya Foto: Adrià Costa


Pacte a Brussel·les entre Puigdemont i el PDECat

Diverses fonts del partit consultades assenyalen que Puigdemont va pactar amb Artur Mas, Marta Pascal i David Bonvehí -els principals dirigents orgànics del PDECat- que Junts per Catalunya "no es convertiria en un nou partit" després de les eleccions. De fet, el mateix Puigdemont va negar que la llista tingués un futur autònom després dels comicis en la fase final de la roda de premsa que va organitzar l'Agència Catalana de Notícies (ACN) aquest dimarts. "Els drets electorals són del partit i el nom també el tenim registrat nosaltres", ressalten a la sala de màquines neoconvergent.

"Malgrat això, hi ha un sector del partit que vol fer mal a la direcció a través de Junts per Catalunya", recalca un alt dirigent consultat. Es refereix al corrent Moment Zero, que va sortir perdedor del congrés fundacional i que té molt pes específic en el war room -especialment en la confecció del missatge- de la candidatura. "Volen recuperar ara el que van perdre el juliol de l'any passat", destaquen a la sala de màquines del PDECat. En aquest sentit, l'entorn de la direcció executiva manté que Moment Zero és un "nucli reduït" que no "entén" com funciona el partit "més enllà de Palau i de Barcelona".
 
En aquest sentit, dirigents consultats són crítics amb les "formes" amb les quals es va formar la candidatura. El pes el van portar, segons les mateixes veus, Elsa Artadi, Josep Rius i Albert Batet, alcalde de Valls i un dels pocs diputats que repeteix de l'anterior legislatura. El PDECat va disposar de poc marge per retocar noms i, segons els seus dirigents, "la gent que havia fet la llista exigia que no es mogués cap posició". Totes aquestes gestions internes van retardar al màxim la presentació de la candidatura davant la Junta Electoral Central, que es va fer poques hores abans que es tanqués el termini. Per resumir-ho: la candidatura té més de Puigdemont -i del nucli dur que va passar els dies clau amb ell a Brussel·les- que del PDECat.

I això, de fet, s'ha notat en els mítings grans. Artur Mas, president del partit, ha estat relegat al circuit territorial, com Pascal i Bonvehí. De fet, diverses fonts consultades assenyalen que la coordinadora nacional no va assistir al míting de Vic -la seva ciutat- perquè es va "vetar" des de la candidatura que prengués la paraula. No és cap secret que la relació de Pascal amb Artadi no és fluïda: la directora de campanya es va donar de baixa del partit poc abans que arrenqués la recta final cap al 21-D. Malgrat el poc pes en els actes grans, la maquinària del partit ha funcionat a ple rendiment per omplir els mítings i les presentacions sectorials. I, també, ha posat els recursos econòmics necessaris per cobrir el pressupost de la campanya, finançada també amb crowdfunding.
 

Carles Puigdemont intervé al míting de JxCat al Pavelló de la Vall d'Hebron Foto: Junts per Catalunya

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació