Puigdemont avisa el bloc del 155: «L'escola catalana no es toca»

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha llançat dures crítiques contra Ciutadans, PP i PSC en l'acte que Junts per Catalunya ha celebrat aquest matí a l'Escola Industrial sobre Ensenyament. "Us demano el vot per reforçar un pilar fonamental del nostre país, com és l'escola", ha apuntat Puigdemont, que ha acusat els tres dirigents partidaris del 155 de voler una escola catalana que "adoctrini, censuri i controli" l'ensenyament a Catalunya en cas que arribin a governar. "Hem de triar entre una Catalunya en colors o una Espanya en blanc i negre", ha ressaltat.

"Dir que l'escola catalana adoctrina és una calúmnia que no pot quedar sense resposta. Senyor Albiol, senyora Arrimadas, senyor Iceta, no els cau la cara de vergonya de dir mentides? L'escola catalana no es toca. Els nostres mestres són imprescindibles, i volem que estiguin més ben pagats i que ensenyin en llibertat. Senyors Albiol, Arrimadas i Iceta: no els enviïn la Guàrdia Civil", ha apuntat.

El president ha recordat que el PP ha pagat falques contra el català i Ciutadans va néixer contra la immersió. I ha aprofitat per recordar que Iceta "es fa selfies amb ells". "Tothom ha de saber quina Catalunya espera si guanyen els del 155: qui vol adoctrinar, censurar i controlar el que s'ensenya són ells", ha recalcat. Ha volgut dir, però, que "no se'n sortiran". "La llibertat es llaura amb més llibertat". "Hem d'escollir viure en una Catalunya en colors o en una Espanya en blanc i negre", ha dit.
 
La consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, ha assegurat que els atacs a l'escola catalana "són una barbaritat". "Els hem de respondre perquè la intimidació no faci forat", ha assenyalat Ponsatí, que es troba a Bèlgica amb Puigdemont. "La cohesió social que tenim no la podrà destruir ningú. L'ataquen, però no podran, ni que diguin mentides sobre l'adoctrinament dels mestres", ha ressaltat.

Andreu Mas-Colell, exconseller d'Economia, s'ha acostat a l'acte, celebrat a l'Escola Industrial de Barcelona, així com també alguns dels titulars d'Ensenyament de les últimes dècades, com ara Irene Rigau, Meritxell Ruiz i Carme-Laura Gil. 

El repte del plurilingüisme

Lluís Font, conductor de l'acte i número dotze per Barcelona de Junts per Catalunya, ha apuntat que "ni el 155 ni els que volen trencar l'harmonia d'aquest país se'n sortiran". "Al darrere del model hi ha les famílies, els alumnes i la societat", ha apuntat Font, membre de la direcció executiva del PDECat i president del Consell Escolar de Catalunya. "No ens toqueu l'escola, és la nostra escola", ha manifestat Font, que ha recordat que l'edifici de l'Escola Industrial representa bona part dels millors moments del país, com ara el disseny de la Mancomunitat per part d'Enric Prat de la Riba.

"L'escola catalana afronta el gran repte del plurilingüisme, el tractament integral de les llengües. Es tracta d'una oportunitat per convertir el que per a alguns seria un problema -l'arribada de nouvinguts- en un gran actiu de país", ha apuntat Font, que ha posat de manifest que molts alumnes parlen àrab o amazic. "El coneixement de l'àrab és un actiu del nostre país", ha apuntat el número dotze per Barcelona.

Un model "d'èxit"

Rosa Artigal, número 33 per Barcelona i directora general d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, ha apuntat que el model d'escola catalana "treballa des de la inclusió". "No segrega per llengua ni per qüestions socials, crea espais de llibertat on els nens i les nenes poden anar construint la seva pròpia manera de ser. Els mestres eduquem perquè cada alumne aprengui a esdevenir la persona que vol ser", ha dit. "No hem de permetre que entri la por a les escoles", ha manifestat.

"Sembla mentida que haguem de fer un acte per reivindicar un model que és d'èxit. Vull manifestar la indignació per aquells que volen treure rendibilitat política d'un tema que mai s'hauria d'utilitzar", ha ressaltat Arturo Ramírez, mestre i director d'una escola d'educació primària del Prat de Llobregat. "Aquest sistema ha cohesionat el país. Les persones que han arribat s'han integrat gràcies a això", ha insistit Ramírez.
 
Miguel Díaz, de pares peruans, nascut a Barcelona i criat a L'Hospitalet de Llobregat, ha explicat la seva experiència a l'escola catalana. "Mai vaig tenir cap problema. A casa havia de parlar castellà perquè ningú sabia parlar català, però a l'escola sempre feia servir aquesta llengua per fer les assignatures i parlar amb els companys", ha recalcat Díaz, que ha emmarcat en la normalitat l'ús dels dos idiomes dins la família.

La gènesi de la immersió

L'encarregat d'obrir l'acte ha estat Joaquim Arenas, definit per Font com a "pare fundador" del model d'immersió lingüística. "Això s'ha fet gràcies a la implicació de tothom", ha apuntat Arenas, cap del servei d'ensenyament del català del 1983 al 2003. "La premissa és que tothom rebés els mateixos coneixements. Hi ha uns alumnes que quan arriben a l'escola coneixen una sola llengua i d'altres que en coneixen dues. Aquí és on es van establir les tècniques d'immersió", ha ressaltat l'exalt càrrec.

Arenas s'ha queixat de les "calúmnies" contra el model, que segons ell es va fer de manera "científicament avalada" per personalitats com Noam Chomsky, que es va arribar a desplaçar a Catalunya. L'exdirigent governamental ha relatat com alts càrrecs de la Generalitat es desplaçaven a festes organitzades pel col·lectiu andalús per tal de saber què els semblaria que l'ensenyament dels seus fills també fos en català.

"El poliglotisme és un enriquiment", ha apuntat sobre el model lingüístic actual, marcat per la nova realitat migratòria. "Cal donar vitalitat a allò que és propi. No es pot menjar l'espai, i els nens han de conèixer el català i dues llengües més. La meva opinió personal és que haurien de poder triar aquestes dues llengües", ha recalcat.