García Albiol: de la crueltat del captiveri a l'«experiència religiosa»

Xavier García Albiol ha vist El caçadormés d'una desena de vegades. És una pel·lícula que el fascina: atrevida, emocionalment devastadora i monumental, va ser l'obra que va convertir en mite Michael Cimino. Explica la crueltat d'un captiveri en condicions infrahumanes durant la guerra del Vietnam, però sobretot, mostra com de macabra pot ser la tornada a la realitat i a quin nivell de baixesa pot arribar la condició humana. Un clàssic modern que exemplifica una època, els anys 70, on tota una sèrie de films compromesos van erigir-se en una mena de consciència del dolor que sempre provoca l'absurditat de la guerra.
 
De ferida a ferida, en plena penitència moral, Albiol explica que ara mateix està llegint dos llibres. L'un, el multiguardonat Patria, de Fernando Aramburu, flamant Premio Nacional de Narrativa. L'altre, Los pacientes del doctor García, d'Almudena Grandes. El primer, és una devoció compartida amb Inés Arrimadas –l'únic element coincident entre dos caps de llista de tota la sèrie de tries culturals dels candidats–, i el segon, un thriller trepidant d'espies que comença a Madrid després de la victòria de Franco i que ens endinsa en missions secretes i perills clandestins, amb el Tercer Reich com a teló de fons. Una devoció per obres que examinen quirúrgicament algunes ferides de mal tancar.

Curiosament, això és el denominador comú que esdevé el pal de paller de la seva sèrie favorita: CSI, de Miami a Las Vegas, amb Grissom en ple apogeu, convertit en un mèdium capaç de desxifrar els secrets d'un cos humà abans d'acomiadar-se definitivament d'aquest món. Una qüestió de ciència que s'acaba tocant amb la fe. Perquè –potser és això– les eleccions del 21-D són tota una "experiència religiosa", com cantava el seu admirat Enrique Iglesias a l'inici d'una carrera amb èxits trenca-pistes com Duele el corazón, Bailando, Súbemela radio o Heartbeat. Tot això, fent algun gall de tant en tant. La demostració que la fe, amb totes les proves de la raó, pot moure muntanyes: també en política.

Un cantant: Enrique Iglesias
Una pel·lícula: El caçador, de Michael Cimino
Un llibre: Patria i Los pacientes del doctor García
Una sèrie: CSI