La caravana: CUP

Un mapa i molta sort: els tresors amagats del local de la CUP

Bromes i comentaris distesos omplen la recta final de la campanya, sense que als cupaires els preocupin els resultats de les enquestes

per Aida Morales , 15 de desembre de 2017 a les 18:37 |
El gat xinès al local de la CUP. | Adrià Costa.
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els cupaires són distesos. No s'amaguen de jocs, ni dinàmiques de grup. Sovint, el seu fer pot ser un punt esplaiero, juvenil i juganer, amb dinàmiques per teixir vincles de companyerisme, tot i que també, en alguns casos, d'autocrítica. La CUP no segueix els mateixos paràmetres de seriositat que marcarien el savoir faire de la resta de partits, i defineix la seva actitud com a pròpia. "Som diferents", afirmaven fa pocs dies des de la war room de campanya del partit, on es desmarcaven de les candidatures tradicionals en estructura i a nivell programàtic. Diferents en organització, destacaven, diferents en discurs i també, en altres aspectes, com ara, i malgrat que pugui semblar estrany, el lavabo.

Si t'endinses dins del local dels cupaires, al carrer Casp 180, hi ha diversos elements juganers que destensen l'ambient. Entre papers i taules, és fàcil reconèixer el gat xinès amb la pota esquerra aixecada que es va fer famós arran de la seva aparició en la pel·lícula de la CUP, Anaven lents perquè anaven lluny. De fet, Antonio Baños, el candidat del partit pel 27-S, en tenia un al seu despatx. En aquests comicis, la figureta tampoc hi pot faltar, i se situa entre lemes i pancartes, en el que es podria considerar un petit altar. L'escultura, tradicional al Japó, simbolitza sort i fortuna, i amb la pota convida a entrar. Per això, segons la tradició japonesa, el missatge que transmet el gat amb la pota en moviment és el de ser una persona benvinguda. Habitualment, la figura va acompanyada d'una antiga moneda japonesa a la pota dreta, anomenada koban, i porta un collaret amb un cascavell per fer fora els mals esperits. El gat esdevé, doncs, emblema i mascota de la CUP, i dona la benvinguda a un local que es munta i es desmunta, es converteix en sala de reunions i plató televisiu, i en menjador i sala de festes, en el pitjor o millor dels casos.




A pocs metres del gat, altres elements desperten l'interès d'un local diferent. El lavabo, per exemple, és un d'aquests llocs. "Malauradament, la ciència encara no ha aconseguit desenvolupar un sistema segons el qual els rotllos de paper se'n vagin sols a les escombraries", cita un cartell, que insta els "camaradis" cupaires. En acabar-se el paper, afirmen, no hi ha cap nou rotllo que "aparegui per art de màgia". Per això, sentencien: "Si s'acaba el rotllo, poseu-ne un de nou i llencem el rotllo buit a les escombraries". L'anècdota quedaria aquí, si aquest cartell no hagués provocat una resposta.


Just a sota, la curiositat porta a llegir un full escrit a mà. "Camarotes, per desgràcia, la ciència encara no ha ideat un sistema pel qual les persones alienes a l'estructura nacional poguem detectar, telemàticament, la ubicació dels rotlles de paper higiènic", citen en un to graciós. Així que, continuen, "si voleu dibuixar un mapa o compartir la ubicació per GPS, la higiene col·lectiva de la nostra organització us ho agrairà". "Una abraçada fraternal", acaba.
 

Els cartells que es poden trobar al lavabo del local de la CUP. Foto: Aida Morales


El bus del dinamisme

"Cantem? Fem algun joc?", bromegen des del bus de campanya en què habitualment puja l'equip de premsa i, en ocasions, exdiputats o algun candidat. El número 1 per Barcelona, Carles Riera, no és un habitual d'aquest mitjà de transport, tot i que tampoc s'acostuma a deixar veure per mítings gaire lluny de Barcelona. En aquests punts, la CUP prefereix treure múscul de la seva territorialitat, la força del municipalisme i de les assemblees. De Lleida a Deltebre, i de l'àrea metropolitana de Barcelona, a Reus, Tarragona i Tarragona.

Els periodistes segueixen el grup de comunicació. Comentaris bromistes i roba informal. "No podeu queixar-vos que no us tractem bé, eh?", afirmen. Malgrat que els carrers van ser "nostres" durant els primers dies de campanya, amb una cadena de rodes de premsa que van provocar i mantenir els constipats, la campanya redirigeix els mítings cap a llocs majoritàriament tancats. "Hi som totes?", pregunten. No, "falten les preses". "Mambo" i "ens volem vives", mentre travessem un semàfor en vermell a Vilanova i la Geltrú. La campanya agafa aire de "colònies", i alguns cupaires pregunten, tot bromejant amb la premsa: "Que no fumeu? No beveu? La campanya està perduda!".

La CUP encara, durant aquest cap de setmana, la recta final. Sí, les enquestes els donen una disminució de diputats, però això no els preocupa. Dissabte faran parada a Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, i diumenge a Sabadell i Girona. En aquest últim lloc, on el partit es forja en arrels, esperen ensenyar múscul de militància i suport popular. La campanya encara està viva i, si alguna cosa es deixa entreveure, és l'optimisme i les ganes d'avançar. Feina, molta feina, asseguren. Les trucades no paren i els missatges no cessen. Però com sempre, i també en el cas del lavabo, la CUP està disposada a desgranar el mapa que consideren que, més d'hora que tard, pot ser la clau per obrir la porta de la República.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació