La pugna per la victòria omple els mítings de JxCat, ERC i Cs

Si Forrest Gump hagués de definir la nit electoral del 21-D, segurament diria que és com una caixa de bombons, ja que, com la vida, no saps què li pot tocar a cadascú. El període per publicar enquestes ja ha acabat i aquestes són més obertes que mai, tot i que hi ha dues constants entre quasi totes elles: el bloc independentista té a tocar revalidar la majoria absoluta i el primer lloc se'l disputen ERC i Cs, tot i que alguns sondejos apunten que Junts per Catalunya podria culminar la remuntada i aspirar la victòria.

Aquestes expectatives, unit a a l'excepcionalitat que representa el 155 i l'existència de presos polítics i a que el resultat pot donar continuïtat o frenar en sec el procés cap a la República catalana, han provocat que la mobilització dels simpatitzants de les tres principals candidatures sigui superior que en anteriors campanyes. La correlació entre la mobilització i el resultat final no és sempre directa (Reagrupament treia pit de que, en l'equador de la campanya del 2010, havia sumat més de 40.000 oients en el miler d'actes celebrats fins llavors, però finalment no va ni arribar a aquesta xifra de vots el dia dels comicis), tot i que sí que evidencia l'interès i l'optimisme de cada electorat.

D'aquesta manera, centenars de persones s'apleguen en els mítings d'aquestes tres forces per escoltar els seus candidats (per videoconferència, en el cas de JxCat, o sense el cap de llista, a ERC), així com la remuntada que també pronostiquen les enquestes per al PSC es nota en l'afluència de gent, més nodrida que el 2015, quan anaven de capa caiguda. En canvi, Catalunya en Comú-Podem, PP i CUP han optat per actes més de petit format, amb algunes excepcions puntuals. En tot cas, els massius mítings de Junts pel Sí del 2015 encara queden lluny, així com els partits ja no noliegen autobusos per omplir enormes pavellons com era habitual ja fa diverses campanyes. Ara els simpatitzants assisteixen pel seu propi peu als mítings centrals.

JxCat supera de llarg les últimes campanyes de CDC

El cas de Junts per Catalunya és dels més clars, ja que aconsegueix reunir entre 800 i 1.000 persones en cada míting, sobretot en teatres, gràcies a l'adhesió que genera el seu cap de files, Carles Puigdemont, que sempre intervé a distància, malgrat que el multitudinari míting central va agrupar fins a 3.000 persones. Altres ponents habituals són els consellers Josep Rull i Jordi Turull i, per part dels independents, Elsa Artadi i Eduard Pujol.

L'afluència és clarament major que en les campanyes de Democràcia i Llibertat o de CDC en les últimes eleccions espanyoles, per bé que els encarregats de fer les trucades per omplir són els dirigents locals del PDECat. A banda del míting diari, el dissabtes i diumenges n'acostumen a fer dos, conscients del seu èxit, sobretot a llocs on el PDECat ostenta l'alcaldia (com Mollerussa) o simbòlics pels candidats (com Terrassa o Parets del Vallès, d'on són veïns Rull i Turull, respectivament).

Rovira lidera la campanya d'ERC, però Carles Mundó ha anat guanyant pes en els mítings i entrevistes, per damunt de Romeva o Forcadell

Els actes d'ERC també acostumen a desbordar i cada dia aglutinen centenars de simpatitzants, sovint acostant-se o superant el miler. Tot i que les enquestes han rebaixat les expectatives inicials d'una victòria clara dels republicans, els seus simpatitzants no fallen i omplen els mítings en què el pes principal recau en la secretària general, Marta Rovira, però també ha guanyat molt de protagonisme el conseller Carles Mundó i, en segona instància, Raül Romeva i Carme Forcadell.

De fet, les sensacions entre les files republicanes han millorat des d'una primera setmana una mica erràtica i on el partit s'havia encallat en el debat sobre qui ha de ser el president del nou Govern. En el míting central d'aquest dissabte, de fet, han assistit més de 2.000 persones i fins i tot alguns actes secundaris, com el que va fer debutar l'exdirigent de Podem Albano Dante Fachin, en va reunir fins a 700 al casinet d'Hostafrancs. Tot i això, l'afluència és una mica menor que en la campanya del referèndum que va fer el setembre, quan els actes dels republicans eren molt massius.
 
Igualment, Cs també viu la seva campanya més multitudinària, tot i que més irregular que en les dues principals candidatures independentistes. Així, van desbordar totes les expectatives a Girona, on van aplegar més de mil persones -algunes vingudes de fora-, igual com a Tarragona van fregar també el miler, mentre que a Sabadell o Santa Coloma de Gramenet igualment van reunir unes 600. En canvi, a places més complicades per als liberals, com Granollers o Manresa, amb prou feines van anar-hi unes 200 o 300.

Malgrat tot, el públic de la capital del Bages va ser dels més interactius, ja que clamava quan els ponents es referien a dirigents independentistes o dedicava floretes a la cap de llista, Inés Arrimadas, la principal cara pública de la campanya... excepte quan participa el líder de Cs, Albert Rivera, que tanca els actes quan hi és.

Repunt del PSC

Al seu torn, el PSC ha notat un repunt pel que fa a l'assistència als seus actes respecte fa dos anys, quan la depressió en l'espai socialista era notable i quasi havien d'omplir cadires arrossegant els militants. "Ara no s'ha d'obligar ningú a venir als mítings", expliquen des de l'organització i, d'aquesta manera, més de 400 persones s'agrupen sempre en els actes diaris que Miquel Iceta protagonitza i apuja la moral d'un PSC que feia molts anys que no sabia què significava créixer en unes eleccions.

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, acabarà participant en mitja dotzena d'actes, i l'exministre Josep Borrell s'ha sumat al tram final de la campanya. De fet, Iceta ha animat bona part de la campanya amb balls -malgrat el que li recomanaven els seus assessors-, per bé que ha evitat moure els malucs quan ha compartit escenari amb el secretari general dels socialistes espanyols. L'acte central serà aquest diumenge i, a més d'ells tres, hi participarà l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Ni rastre en tota la campanya, però, amb altres cares conegudes del PSOE com Felipe González o Susana Díaz.

Domènech, molt per sota de Rabell

Les expectatives, en canvi, no són massa optimistes per a Catalunya en Comú-Podem, que malda per igualar els -mals- resultats de Catalunya Sí que es Pot del 2015. Els simpatitzants, però, estan molt menys mobilitzats que llavors, més pessimistes del que ho estaven pocs mesos després que Ada Colau assolís l'alcaldia de Barcelona. Llavors, cada míting de Lluís Rabell aplegava prop del miler de persones -o fins a 2.000, en alguns casos-, mentre que ara amb prou feines ronda les 200. La única excepció ha estat el míting central, aquest dissabte, quan ha reunit unes 2.000 persones a Nou Barris.

Les bases de Podem, en estat de xoc després de la dimissió d'Albano Dante Fachin ja no conformen la marea lila, ni tan sols quan aterra Pablo Iglesias, que va reunir mig miler de persones a Tarragona. De fet, Iglesias tan sols ve dos cops a acompanyar Xavier Domènech, i Colau també està força absent. Els "comuns" alternen els mítings amb actes en forma d'àgora, més petits, com un que va reunir l'escriptor britànic Owen Jones.

La CUP també ha apostat per actes de petit format, però en el míting central van superar totes les expectatives, amb més de 2.000 assistents

En el cas de la CUP, ha optat per actes de petit format. Excepte l'acte central a la Vall d'Hebron, que va aconseguir desbordar l'espai amb més de 2.000 persones o, molt lluny, l'acte a Vilanova i la Geltrú, que en va aglutinar unes 400, majoritàriament opta per recintes petits que sempre omplen amb uns 200 simpatitzants -que ja van accedir a anar a unes eleccions que no els feien gràcia i que inicialment havien cridat a boicotejar- i organitzats per les assemblees locals de la formació.

En el seu cas, les millors enquestes també li posen difícil retenir els 10 diputats actuals, cosa que intenten els seus ponents, que molts cops no lidera el cap de llista, Carles Riera, sinó altres candidats que van per darrere seu, així com també s'aprofita del caràcter mediàtic d'exdiputats com David Fernàndez, Quim Arrufat o Eulàlia Reguant.
 
Finalment, qui ha afrontat aquesta campanya amb els ànims més caiguts és el PP, que fins i tot ha renunciat a fer mítings, per por a punxar. I, si el simpatitzant no s'acosta al candidat, el candidat s'acosta al -potencial- simpatitzant, motiu pel qual Xavier García Albiol s'ha centrat en fer visites a mercats ambulants i altres espais -en un inici, repartint polvorons, tot i que després van deixar de fer-ho- i, des d'allí, fer declaracions als periodistes -excepte en algun cas que tan sols van convocar els mitjans gràfics-.

I això que Mariano Rajoy ha intensificat la seva presència per donar un cop de mà, passant de tres a cinc actes en què haurà estat present, entre els quals el de tancament, en algun cas amb format dinar-míting, però només per a militants i quadres locals. Algunes enquestes apunten que la fuga de vot cap a Cs és tan notable que pot patir fins i tot el grup parlamentari propi. I això, és clar, es tradueix en l'escassa mobilització d'un simpatitzant preparat per la gran patacada.