15
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
18
de desembre
a les
7:57h
Les obres de Joan-Lluís Lluís, Josep Maria Fulquet, Clara Queraltó i Ivan Ledesma han estat les grans triomfadores de la 67a Nit de Santa Llúcia, celebrada aquest 2017 a Nou Barris gràcies a una "aposta personal de Jordi Cuixart", que demà dissabte farà dos mesos que és empresonat a Soto del Real. Enguany, la festa ha vingut marcada per l'excepcionalitat política del moment, més enllà de noms i d'obres. Tal com explica Marcel Mauri, "per primera vegada en tota la història, el president d'Òmnium no pot presidir la vetllada més important de les lletres catalanes".
Malgrat aquest impediment, Jordi Cuixart ha pogut ser ben present a la festa, en la veu de la seva companya, Txell Bonet, i a través d'una carta escrita des de la presó. El president d'Òmnium s’ha dirigit al miler d’assistents a la Nit de Santa Llúcia i ha agraït totes les mostres de suport rebudes i ha volgut reivindicar “la cultura com una eina de transformació en moments difícils". També ha recordat que la Festa de les Lletres Catalanes “nasqué, precisament, per normalitzar la llengua i la cultura catalanes al conjunt dels Països Catalans”.
Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium i l'encarregat d'entomar les regnes de la representació pública de l'entitat des que Cuixart és privat de llibertat, ha assegurat que “la nostra resposta davant la repressió no és la venjança: és la cultura, la llengua i la cohesió social”. Mauri, també ha subratllat que el fet de tenir Cuixart a la presó "no ens robarà el somriure d'avui, ni farà que una vetllada tan important sigui trista". Que aquesta repressió viscuda, sense precedents, no aconseguirà diluir l'acció empresa des de fa tants anys. "Des d'Òmnium sempre s'ha entès que la cultura i el compromís son una de les claus per poder avançar".
58è Premi Sant Jordi de Novel·la: Joan-Lluís Lluís
Com explica Joan-Lluís Lluís, el guardonat amb el 58è Premi Sant Jordi de novel·la per Jo sóc aquell que va matar Franco, el dia que va rebre la trucada on li comunicaven que havia guanyat va ser "el més i alegre i, alhora, el més trist". "No em va poder trucar en Jordi Cuixart, i vull que ell em faci aquesta trucada quan més aviat millor. Estic molt content d'haver guanyat, però trist per la situació". Lluís és un dels autors més celebrats de la literatura catalana actual, reconegut amb guardons de tan prestigi com el Joan Crexells per El dia de l'ós (2005), el Crítica Serra d'Or per Aiguafang (2009) i El navegant (2017), o el Lletra d'Or per Cròniques del deu coix (2014).
Jo sóc aquell que va matar Franco és una ucronia protagonitzada per un noi borni de Solsona que ens parla des de l'any 1946, quan té 30 anys, i que acaba matant el dictador espanyol en un "i si" històric d'alta qualitat literària, com remarca Màrius Serra, membre del jurat. "Té una llengua és riquíssima, amb un narrador que genera una gran empatia, amb una prosa que destil·la fina ironia, en una línia de tradició de novel·la bèl·lica amb intencionalitat antibel·licista", afegeix Serra. "També l'hem premiat per l'ús original de la ucronia, molt subtil i eficaç. I perquè, tot sigui dit, fa un gust íntim proper a l'orgasme que puguem assistir a la mort de Franco. Un plaer que valoro absolutament".
"Les meves novel·les parteixen de fils que de vegades son molt llargs, que vaig estirant en molts anys", explica Lluís. "Aquesta novel·la va néixer molt abans que jo pensés que podria escriure en català, quan tenia 16 anys. Era al Canigó, quan en un monticle vaig trobar la frase: Malfia't de la història. / Somnia-la i refés-la", uns versos de l'Oda a Barcelona, de Pere Quart. "Vaig anar apuntant aquelles paraules de llibreta en llibreta. Molts anys més tard, em vaig adonar que la literatura té el poder potent de canviar la història". Lluís confessa que li fa "molta ràbia" que Franco hagués guanyat la guerra. "I volia canviar-ho. Per mi, aquesta novel·la és una venjança contra Franco":
59è Premi Carles Riba: Josep Maria Fulquet
Ample vol de la nit, de Josep Maria Fulquet (Barcelona, 1948), és l'obra guanyadora del Carles Riba. "És un llibre molt important", explica Andreu Gomila, membre del jurat. "I és un llibre clàssic, que neix d'una relectura d'El paradís perdut, de John Milton", recuperat recentment per Adesiara. El poema és construït a partir d'anapests, un vers d'origen grec de dues síl·labes àtones seguides d'una tònica. "Un vers que forma part del cànon de la poesia anglesa, en un llibre on també ressona Hölderlin, Ronsard, Rilke, i el Juan Ramon Jiménez d'Espacio, del llibre Lírica de una Atlántida".
Per Fulquet, el dia que li van comunicar que era el guanyador va ser, com per a Lluís, "un dia d'una gran alegria, però també de tristor profunda". El poeta té una trajectòria ben singular, d'on destaquen 26 anys sense publicar res. "Encara no sóc conscient de la importància que té haver guanyat aquest premi. Gràcies a Déu, la poesia és un gènere minoritari, i aquí rau la seva força. Però si tots llegíssim una mica més de poesia, el món potser seria una mica millor", ha conclòs. Ample vol de la nit és un únic poema dividit en quatre camps que esdevé una reflexió sobre la naturalesa de l'art i el dolor que provoca l'absència, sobre l'ús que el temps fa de nosaltres i sobre la fugacitat dels moments feliços.
20è Premi Mercè Rodoreda: Clara Queraltó
La més jove de les premiades, Clara Queraltó (El Pla del Penedès, 1988), ha guanyat el Mercè Rodoreda de contes per l'obra El que pensen els altres. És filòloga especialitzada en teoria de la literatura i es dedica a l'ensenyament de la llengua i la literatura catalana. "Ens trobem davant d'un llibre amb una unitat magnífica i amb un premi molt satisfactori i més que digne", tal com ha explicat Francesco Ardolino, representant del jurat. "No tinc res publicat i és la primera vegada que em presento a un premi", assegura, encara trasbalsada, Queraltó.
La seva obra, El que pensen els altres, són setze contes farcits de personatges "molt esquerdats", que es penedeixen del que han fet, i als quals la vida i el present que viuen els ve gran. "És ple de situacions quotidianes que tenen aquest cosa de patir i de no afrontar la vida, quan et ve gran el que et toca viure. I són, sobretot, contes d'ambient rural, relats que representen la mentida com a construcció social", assegura Ardolino. Hi veurem la por, la decepció, el dubte, la solitud o la culpa que assolen els personatges.
44è Premi Joaquim Ruyra: Ivan Ledesma
Ivan Ledesma (Barcelona, 1977) és el guanyador de Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Negortih. Escriptor i guionista, és autor de diversos llibres infantils i també de novel·les gràfiques per adults com La Vampira de Barcelona. Negorith és una novel·la que tracta el lector juvenil com una persona intel·ligent, tal com ha destacat Martín Piñol. "Una novel·la que ve de gust llegir, amb molts girs de guió, de fantasia, amb una mica de terror i sobrenatural".
La idea era que "enganxés des de les primers pàgines", com explica l'autor, amb girs i personatges atractius. "Volia reivindicar una mica aquests gèneres, que també són molt respectables. El Premi Floch i Torres ha quedat, enguany, desert. Marcel Mauri també ha anunciat que el Premi Òmnium a millor novel·la catalana de l'any comptarà amb tres candidats de luxe: Els estranys, de Raul Garrigasait; Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch; i Robinson, de Vicenç Pagès Jordà. El jurat ha tingut en compte la capacitat de crear una obra ben escrita, amb un estil propi, ben travada argumentalment i amb una atmosfera que li doni unitat i caràcter.
L’activista nord-americana Jody Willians ha estat reconeguda amb el 31è premi Internacional Joan B. Cendrós pel seu compromís en promoure el dret a la llibertat d’expressió i el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El premi de Comunicació Muriel Casals ha recaigut en els serveis informatius de TV3 Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio. El jurat reconeix "la professionalitat i vocació de servei de les redaccions d’informatius i haver convertit els mitjans públics catalans en un referent". El guardó està dotat econòmicament enguany amb 3.000 euros gràcies a la donació de la indemnització que la família de Muriel Casals ha fet a l’entitat.
Malgrat aquest impediment, Jordi Cuixart ha pogut ser ben present a la festa, en la veu de la seva companya, Txell Bonet, i a través d'una carta escrita des de la presó. El president d'Òmnium s’ha dirigit al miler d’assistents a la Nit de Santa Llúcia i ha agraït totes les mostres de suport rebudes i ha volgut reivindicar “la cultura com una eina de transformació en moments difícils". També ha recordat que la Festa de les Lletres Catalanes “nasqué, precisament, per normalitzar la llengua i la cultura catalanes al conjunt dels Països Catalans”.
Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium i l'encarregat d'entomar les regnes de la representació pública de l'entitat des que Cuixart és privat de llibertat, ha assegurat que “la nostra resposta davant la repressió no és la venjança: és la cultura, la llengua i la cohesió social”. Mauri, també ha subratllat que el fet de tenir Cuixart a la presó "no ens robarà el somriure d'avui, ni farà que una vetllada tan important sigui trista". Que aquesta repressió viscuda, sense precedents, no aconseguirà diluir l'acció empresa des de fa tants anys. "Des d'Òmnium sempre s'ha entès que la cultura i el compromís son una de les claus per poder avançar".
Txell Bonet llegeix la carta del president d'Òmnium empresonat, Jordi Cuixart Foto: Òmnium
58è Premi Sant Jordi de Novel·la: Joan-Lluís Lluís
Com explica Joan-Lluís Lluís, el guardonat amb el 58è Premi Sant Jordi de novel·la per Jo sóc aquell que va matar Franco, el dia que va rebre la trucada on li comunicaven que havia guanyat va ser "el més i alegre i, alhora, el més trist". "No em va poder trucar en Jordi Cuixart, i vull que ell em faci aquesta trucada quan més aviat millor. Estic molt content d'haver guanyat, però trist per la situació". Lluís és un dels autors més celebrats de la literatura catalana actual, reconegut amb guardons de tan prestigi com el Joan Crexells per El dia de l'ós (2005), el Crítica Serra d'Or per Aiguafang (2009) i El navegant (2017), o el Lletra d'Or per Cròniques del deu coix (2014).
Jo sóc aquell que va matar Franco és una ucronia protagonitzada per un noi borni de Solsona que ens parla des de l'any 1946, quan té 30 anys, i que acaba matant el dictador espanyol en un "i si" històric d'alta qualitat literària, com remarca Màrius Serra, membre del jurat. "Té una llengua és riquíssima, amb un narrador que genera una gran empatia, amb una prosa que destil·la fina ironia, en una línia de tradició de novel·la bèl·lica amb intencionalitat antibel·licista", afegeix Serra. "També l'hem premiat per l'ús original de la ucronia, molt subtil i eficaç. I perquè, tot sigui dit, fa un gust íntim proper a l'orgasme que puguem assistir a la mort de Franco. Un plaer que valoro absolutament".
"Les meves novel·les parteixen de fils que de vegades son molt llargs, que vaig estirant en molts anys", explica Lluís. "Aquesta novel·la va néixer molt abans que jo pensés que podria escriure en català, quan tenia 16 anys. Era al Canigó, quan en un monticle vaig trobar la frase: Malfia't de la història. / Somnia-la i refés-la", uns versos de l'Oda a Barcelona, de Pere Quart. "Vaig anar apuntant aquelles paraules de llibreta en llibreta. Molts anys més tard, em vaig adonar que la literatura té el poder potent de canviar la història". Lluís confessa que li fa "molta ràbia" que Franco hagués guanyat la guerra. "I volia canviar-ho. Per mi, aquesta novel·la és una venjança contra Franco":
Els guanyadors de la Nit de Santa Llúcia, a la seu d'Òmnium
59è Premi Carles Riba: Josep Maria Fulquet
Ample vol de la nit, de Josep Maria Fulquet (Barcelona, 1948), és l'obra guanyadora del Carles Riba. "És un llibre molt important", explica Andreu Gomila, membre del jurat. "I és un llibre clàssic, que neix d'una relectura d'El paradís perdut, de John Milton", recuperat recentment per Adesiara. El poema és construït a partir d'anapests, un vers d'origen grec de dues síl·labes àtones seguides d'una tònica. "Un vers que forma part del cànon de la poesia anglesa, en un llibre on també ressona Hölderlin, Ronsard, Rilke, i el Juan Ramon Jiménez d'Espacio, del llibre Lírica de una Atlántida".
Per Fulquet, el dia que li van comunicar que era el guanyador va ser, com per a Lluís, "un dia d'una gran alegria, però també de tristor profunda". El poeta té una trajectòria ben singular, d'on destaquen 26 anys sense publicar res. "Encara no sóc conscient de la importància que té haver guanyat aquest premi. Gràcies a Déu, la poesia és un gènere minoritari, i aquí rau la seva força. Però si tots llegíssim una mica més de poesia, el món potser seria una mica millor", ha conclòs. Ample vol de la nit és un únic poema dividit en quatre camps que esdevé una reflexió sobre la naturalesa de l'art i el dolor que provoca l'absència, sobre l'ús que el temps fa de nosaltres i sobre la fugacitat dels moments feliços.
20è Premi Mercè Rodoreda: Clara Queraltó
La més jove de les premiades, Clara Queraltó (El Pla del Penedès, 1988), ha guanyat el Mercè Rodoreda de contes per l'obra El que pensen els altres. És filòloga especialitzada en teoria de la literatura i es dedica a l'ensenyament de la llengua i la literatura catalana. "Ens trobem davant d'un llibre amb una unitat magnífica i amb un premi molt satisfactori i més que digne", tal com ha explicat Francesco Ardolino, representant del jurat. "No tinc res publicat i és la primera vegada que em presento a un premi", assegura, encara trasbalsada, Queraltó.
Clara Queraltó, premi Mercè Rodoreda 2017
La seva obra, El que pensen els altres, són setze contes farcits de personatges "molt esquerdats", que es penedeixen del que han fet, i als quals la vida i el present que viuen els ve gran. "És ple de situacions quotidianes que tenen aquest cosa de patir i de no afrontar la vida, quan et ve gran el que et toca viure. I són, sobretot, contes d'ambient rural, relats que representen la mentida com a construcció social", assegura Ardolino. Hi veurem la por, la decepció, el dubte, la solitud o la culpa que assolen els personatges.
44è Premi Joaquim Ruyra: Ivan Ledesma
Ivan Ledesma (Barcelona, 1977) és el guanyador de Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Negortih. Escriptor i guionista, és autor de diversos llibres infantils i també de novel·les gràfiques per adults com La Vampira de Barcelona. Negorith és una novel·la que tracta el lector juvenil com una persona intel·ligent, tal com ha destacat Martín Piñol. "Una novel·la que ve de gust llegir, amb molts girs de guió, de fantasia, amb una mica de terror i sobrenatural".
La idea era que "enganxés des de les primers pàgines", com explica l'autor, amb girs i personatges atractius. "Volia reivindicar una mica aquests gèneres, que també són molt respectables. El Premi Floch i Torres ha quedat, enguany, desert. Marcel Mauri també ha anunciat que el Premi Òmnium a millor novel·la catalana de l'any comptarà amb tres candidats de luxe: Els estranys, de Raul Garrigasait; Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch; i Robinson, de Vicenç Pagès Jordà. El jurat ha tingut en compte la capacitat de crear una obra ben escrita, amb un estil propi, ben travada argumentalment i amb una atmosfera que li doni unitat i caràcter.
L’activista nord-americana Jody Willians ha estat reconeguda amb el 31è premi Internacional Joan B. Cendrós pel seu compromís en promoure el dret a la llibertat d’expressió i el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El premi de Comunicació Muriel Casals ha recaigut en els serveis informatius de TV3 Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio. El jurat reconeix "la professionalitat i vocació de servei de les redaccions d’informatius i haver convertit els mitjans públics catalans en un referent". El guardó està dotat econòmicament enguany amb 3.000 euros gràcies a la donació de la indemnització que la família de Muriel Casals ha fet a l’entitat.
Els premiats a la 67a Nit de Santa Llúcia Foto: Òmnium