Eleccions Parlament 2017: anàlisi

Les enquestes, una arma electoral a la campanya del 21-D

Els sondejos publicats les darreres setmanes –més de 20 en un mes- han servit per modular el repartiment de vots dins dels blocs independentista i unionista

El PP, i en menor mesura els socialistes, han acusat que el CIS situés C's com a possible guanyador dels comicis

L'enquestòmetre de NacióDigital del 21-D

| 15/12/2017 a les 16:45h
Especial: 21 de desembre: eleccions Parlament 2017
Arxivat a: Política, enquestes, eleccions Parlament 2017, anàlisi
Les enquestes preelectorals són una arma de doble fil. El propòsit més primari dels sondejos és el d’informar els votants de l’evolució de la intenció de vot de cadascun dels partits que es presenten en unes eleccions. A partir d’aquí, el votant es pot fer una àmplia idea d’uns seguit de qüestions, que van des del saber simplement qui guanyarà les eleccions i com quedarà el seu partit preferit, a aspectes més específics com ara saber si el partit pel qual té intenció de votar obtindrà representació a la seva circumscripció o no.

Al caràcter principalment informatiu de les enquestes però, se li ha d’afegir un segon propòsit de caire molt més estratègic. Les enquestes marquen patrons de competició entre partits, i mostren, en darrer terme, qui poden ser els guanyadors i els perdedors. I, de forma específica, quines batalles es poden lliurar en cada circumscripció per obtenir el darrer escó en joc. Per això, les "aparentment" indefenses enquestes es poden erigir com a armes estratègiques que poden acabar determinant crucialment els resultats electorals.

Com no podia ser d’alta manera, les enquestes de cara a les eleccions imposades del 21-D –se n'han publicat més de 20 en un mes- sembla ser que podrien haver jugat un paper rellevant en guiar el comportament electoral de la ciutadania. Les enquestes prèvies a l’1 d’octubre i la intervenció de la Generalitat per la via del 155 mostraven un panorama còmode per ERC, que a costa del PDECat i en menor mesura de la CUP, s’enduia bona part del votant sobiranista. Per la banda dels partits constitucionalistes, la fotografia semblava no moure’s en excés en relació a les eleccions del 27-S, així com tampoc ho feia l’expectativa de vot dels "comuns". La participació en aquells moments es preveia elevada, com el 2015, però en cap cas extraordinària com pot ocórrer el proper 21-D.

D’aleshores ençà però, ha plogut molt. El conflicte viscut entre els mesos de setembre i novembre, amb l’aprovació de les lleis de transitorietat, l’1 d’octubre, la DUI, l’aplicació del 155 i l’empresonament dels líders polítics i civils catalans, ha generat una tensió que tot sembla indicar que podria acabar portant-nos a una participació rècord el proper 21-D, sobrepassant fins i tot el 80% de l’electorat.

I és un aquest context d’alta polarització entre dos blocs en què les enquestes es poden acabar convertint en un element crucial per determinant el vot. Descartat en bona mesura el transvasament de vots entre blocs (vots independentistes que passen als unionistes o a la inversa), les enquestes durant les darreres setmanes han servit per modular el repartiment de vots dintre de cada bloc.

Així, dins del bloc unionista, l’enquesta del CIS del 4 de desembre va marcar un abans i un després. Per primera vegada una enquesta mostrava que Ciutadans podia guanyar les eleccions a Catalunya en nombre de vots, fet que va immediatament catapultar la formació taronja en subsegüents enquestes –sempre en detriment d’un PP que podria fer els seus pitjors resultats a Catalunya des de la dècada dels 90-. Per la seva banda, tot i que el PSC ha fet una campanya moderada i dialogant de la que hom en podria haver esperat treure bons fruits, les enquestes no semblen apuntar a grans canvis en la formació liderada per Iceta, que podria limitar el seu creixement a 4 o 5 diputats. Les enquestes, i en especial el simbolisme que representaria la victòria de Ciutadans a les eleccions, podrien acabar incentivant el vot en favor de la formació espanyolista en detriment dels socialistes.

Dins del bloc independentista, les enquestes sembla que també podrien haver jugat un cert paper. L’anunci de la formació de la coalició electoral de Junts de Catalunya, liderada per Carles Puigdemont, i amb un bon nombre de personalitats de la societat civil, va catapultar de manera gairebé immediata els resultats del PDECat. Així, en pocs dies, els 15 diputats que donaven les enquestes als postconvergents van pujar fins als 25, i fins i tot alguna enquesta ha acabat assenyalant un empat tècnic amb ERC i C’s. Al mateix temps que Junts per Catalunya pujava, ERC baixava, però els republicans sembla que han sabut sortir del pas d’aquesta situació tot apel·lant al vot a ERC com a única via per evitar la victòria, ni que sigui simbòlica, de Ciutadans.

Les darreres enquestes semblen que consoliden els republicans, seguits de molt de prop per la formació d’Inés Arrimadas. La dura competició entre ERC i C’s per la victòria també podria haver afectat (negativament) de retruc a la CUP, tot i que les enquestes han mostrat en els darrers dies una tendència alcista.

Finalment, els grans damnificats de les eleccions sembla ser que podrien ser els "comuns". En uns comicis extremadament polaritzats, la seva posició “equidistant” els ha limitat la capacitat de creixement, malgrat el lideratge de Xavier Domènech i el suport d’Ada Colau. Per si això no fos suficient, poques enquestes els donen, des d’un punt de vista de l’aritmètica parlamentària, un paper determinant en la formació de coalicions, generant per tant menys incentius des d’un punt de vista estratègic per votar-los. No és estrany doncs en aquest context que una part dels votants de CSQEP del 2015 s’espera que es reparteixin entre les files d’ERC i del PSC.

Tot i que la prohibició de publicar enquestes entrarà en vigor aquest dissabte, l’experiència de les darreres eleccions ens mostra que, d’una manera o altra, aquestes es continuen publicant i, en conseqüència, és previsible que aquestes continuïn erigint-se com a l’arma de doble tall que són: informativa i estratègica. En una societat altament mediatitzada com la nostra, segurament no pot ser d’altra manera.

A continuació, totes les enquestes publicades des del 19 de novembre recollides a l'enquestòmetre de NacióDigital.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

155
Anònim, 15/12/2017 a les 20:18
+1
-1
les enquestes estan cuinades i dirigides a influenciar el vot pero no me las crec la cup tindra 13 diputats i ciutadans 29
Àmplia majoria independentista a Twitter, segons una enquesta d'"Expansión."
Anònim, 15/12/2017 a les 20:48
+2
-0
Junts per Catalunya guanyaria les eleccions, la CUP seria tercera força, i l'unionisme només sumaria 35 escons.
El diari "Expansión" ha publicat aquest divendres una enquesta que calcula de què es parla a les xarxes socials durant aquesta campanya de les eleccions del proper 21 de desembre. Segons publica el diari, l'activitat a les xarxes pronostica una àmplia victòria de l'independentisme, que superaria la majoria absoluta de bon tros. El Parlament es configuraria de la següent manera: 90 diputats independentistes, 35 unionistes, i 10 diputats per a Catalunya en Comú-Podem.
Aquest pronòstic difereix, en gran mesura, a les enquestes que s'han fet fins ara i al CIS, ja que la primera força seria Junts per Catalunya, la segona seria Esquerra Republicana, i la tercera, la CUP. Ciutadans estaria molt lluny de poder guanyar les eleccions ja que seria la tercera força menys votada. El PP quedaria en darrera posició. JxCAT i ERC haurien de seguir pactant amb la CUP, ja que per assolir la majoria absoluta, necessitarien el vot dels anticapitalistes.

Ens robaran les eleccions
Anònim_vro, 15/12/2017 a les 21:52
+2
-0
...i ens preparen per uns resultats manipulats amb unes enquestes manipulades.
A por ellos desde els mitjans
Anònim, 16/12/2017 a les 07:46
+1
-0
El més sorprenent és que practicament totes les enquestes són de mitjans que fan campanya activa en contra del independentisme malgrat i estar en període electoral. Per tant cal pensar que les enquestes no són imparcials, sinó que persegueixen el mateix objectiu que la resta d'articles del seu mitjà.

El cas més curiós és l´enquesta Henneo publicada pel diari unionista 20 minutos, on l'independentisme millora en percentatge els resultats de 2015, assolint el 47,85% dels vots i en canvi no obté la majoria absoluta ???
Porra electoral
Anònim, 16/12/2017 a les 14:04
+1
-0
Qui no es cregui cap enquesta que fagi la seva predicció aquí

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La presidenta de l'AMI, Neus Lloveras | Adrià Costa
Aleix Ramirez | 4 comentaris
01/01/1970
La presidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú assegura que cal anar més "lents" del que es preveia en l'anterior legislatura | Sobre la investidura de Puigdemont, recalca que el país necessita "estabilitat", i manté que cal trobar solucions als problemes "tècnics"
01/01/1970
Tallat el tren entre l'Ametlla i Mont-roig del Camp | El vent bufarà amb força fins a la tarda al Pirineu, litoral i prelitoral centre i sud del Principat
Ferran Casas
01/01/1970
Les traves i les amenaces constants de l'Estat alimenten el dubte de si Puigdemont podrà ser investit malgrat l'acord amb ERC, però les institucions catalanes seran a partir d'avui menys dèbils. Avui també són notícia Roger Torrent, els "Jordis", Xavier Domènech, Joan Amades i Eugeni Xammar
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"
Carles Mundó, en una entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Considerat un dels valors més sòlids d'ERC, l'últim titular de Justícia torna a l'advocacia després d'haver tancat la Model i passar per la reclusió d'Estremera | Els rivals polítics li reconeixen solidesa i fiabilitat, fins al punt que té ascendent al partit i manté una relació fluïda amb el ministre Rafael Catalá