15
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
16
de desembre
a les
17:43h
Les enquestes preelectorals són una arma de doble fil. El propòsit més primari dels sondejos és el d’informar els votants de l’evolució de la intenció de vot de cadascun dels partits que es presenten en unes eleccions. A partir d’aquí, el votant es pot fer una àmplia idea d’uns seguit de qüestions, que van des del saber simplement qui guanyarà les eleccions i com quedarà el seu partit preferit, a aspectes més específics com ara saber si el partit pel qual té intenció de votar obtindrà representació a la seva circumscripció o no.
Al caràcter principalment informatiu de les enquestes però, se li ha d’afegir un segon propòsit de caire molt més estratègic. Les enquestes marquen patrons de competició entre partits, i mostren, en darrer terme, qui poden ser els guanyadors i els perdedors. I, de forma específica, quines batalles es poden lliurar en cada circumscripció per obtenir el darrer escó en joc. Per això, les "aparentment" indefenses enquestes es poden erigir com a armes estratègiques que poden acabar determinant crucialment els resultats electorals.
Com no podia ser d’alta manera, les enquestes de cara a les eleccions imposades del 21-D –se n'han publicat més de 20 en un mes- sembla ser que podrien haver jugat un paper rellevant en guiar el comportament electoral de la ciutadania. Les enquestes prèvies a l’1 d’octubre i la intervenció de la Generalitat per la via del 155 mostraven un panorama còmode per ERC, que a costa del PDECat i en menor mesura de la CUP, s’enduia bona part del votant sobiranista. Per la banda dels partits constitucionalistes, la fotografia semblava no moure’s en excés en relació a les eleccions del 27-S, així com tampoc ho feia l’expectativa de vot dels "comuns". La participació en aquells moments es preveia elevada, com el 2015, però en cap cas extraordinària com pot ocórrer el proper 21-D.
D’aleshores ençà però, ha plogut molt. El conflicte viscut entre els mesos de setembre i novembre, amb l’aprovació de les lleis de transitorietat, l’1 d’octubre, la DUI, l’aplicació del 155 i l’empresonament dels líders polítics i civils catalans, ha generat una tensió que tot sembla indicar que podria acabar portant-nos a una participació rècord el proper 21-D, sobrepassant fins i tot el 80% de l’electorat.
I és un aquest context d’alta polarització entre dos blocs en què les enquestes es poden acabar convertint en un element crucial per determinant el vot. Descartat en bona mesura el transvasament de vots entre blocs (vots independentistes que passen als unionistes o a la inversa), les enquestes durant les darreres setmanes han servit per modular el repartiment de vots dintre de cada bloc.
Així, dins del bloc unionista, l’enquesta del CIS del 4 de desembre va marcar un abans i un després. Per primera vegada una enquesta mostrava que Ciutadans podia guanyar les eleccions a Catalunya en nombre de vots, fet que va immediatament catapultar la formació taronja en subsegüents enquestes –sempre en detriment d’un PP que podria fer els seus pitjors resultats a Catalunya des de la dècada dels 90-. Per la seva banda, tot i que el PSC ha fet una campanya moderada i dialogant de la que hom en podria haver esperat treure bons fruits, les enquestes no semblen apuntar a grans canvis en la formació liderada per Iceta, que podria limitar el seu creixement a 4 o 5 diputats. Les enquestes, i en especial el simbolisme que representaria la victòria de Ciutadans a les eleccions, podrien acabar incentivant el vot en favor de la formació espanyolista en detriment dels socialistes.
Dins del bloc independentista, les enquestes sembla que també podrien haver jugat un cert paper. L’anunci de la formació de la coalició electoral de Junts de Catalunya, liderada per Carles Puigdemont, i amb un bon nombre de personalitats de la societat civil, va catapultar de manera gairebé immediata els resultats del PDECat. Així, en pocs dies, els 15 diputats que donaven les enquestes als postconvergents van pujar fins als 25, i fins i tot alguna enquesta ha acabat assenyalant un empat tècnic amb ERC i C’s. Al mateix temps que Junts per Catalunya pujava, ERC baixava, però els republicans sembla que han sabut sortir del pas d’aquesta situació tot apel·lant al vot a ERC com a única via per evitar la victòria, ni que sigui simbòlica, de Ciutadans.
Les darreres enquestes semblen que consoliden els republicans, seguits de molt de prop per la formació d’Inés Arrimadas. La dura competició entre ERC i C’s per la victòria també podria haver afectat (negativament) de retruc a la CUP, tot i que les enquestes han mostrat en els darrers dies una tendència alcista.
Finalment, els grans damnificats de les eleccions sembla ser que podrien ser els "comuns". En uns comicis extremadament polaritzats, la seva posició “equidistant” els ha limitat la capacitat de creixement, malgrat el lideratge de Xavier Domènech i el suport d’Ada Colau. Per si això no fos suficient, poques enquestes els donen, des d’un punt de vista de l’aritmètica parlamentària, un paper determinant en la formació de coalicions, generant per tant menys incentius des d’un punt de vista estratègic per votar-los. No és estrany doncs en aquest context que una part dels votants de CSQEP del 2015 s’espera que es reparteixin entre les files d’ERC i del PSC.
Tot i que la prohibició de publicar enquestes entrarà en vigor aquest dissabte, l’experiència de les darreres eleccions ens mostra que, d’una manera o altra, aquestes es continuen publicant i, en conseqüència, és previsible que aquestes continuïn erigint-se com a l’arma de doble tall que són: informativa i estratègica. En una societat altament mediatitzada com la nostra, segurament no pot ser d’altra manera.
A continuació, totes les enquestes publicades des del 19 de novembre recollides a l'enquestòmetre de NacióDigital.
Al caràcter principalment informatiu de les enquestes però, se li ha d’afegir un segon propòsit de caire molt més estratègic. Les enquestes marquen patrons de competició entre partits, i mostren, en darrer terme, qui poden ser els guanyadors i els perdedors. I, de forma específica, quines batalles es poden lliurar en cada circumscripció per obtenir el darrer escó en joc. Per això, les "aparentment" indefenses enquestes es poden erigir com a armes estratègiques que poden acabar determinant crucialment els resultats electorals.
Com no podia ser d’alta manera, les enquestes de cara a les eleccions imposades del 21-D –se n'han publicat més de 20 en un mes- sembla ser que podrien haver jugat un paper rellevant en guiar el comportament electoral de la ciutadania. Les enquestes prèvies a l’1 d’octubre i la intervenció de la Generalitat per la via del 155 mostraven un panorama còmode per ERC, que a costa del PDECat i en menor mesura de la CUP, s’enduia bona part del votant sobiranista. Per la banda dels partits constitucionalistes, la fotografia semblava no moure’s en excés en relació a les eleccions del 27-S, així com tampoc ho feia l’expectativa de vot dels "comuns". La participació en aquells moments es preveia elevada, com el 2015, però en cap cas extraordinària com pot ocórrer el proper 21-D.
D’aleshores ençà però, ha plogut molt. El conflicte viscut entre els mesos de setembre i novembre, amb l’aprovació de les lleis de transitorietat, l’1 d’octubre, la DUI, l’aplicació del 155 i l’empresonament dels líders polítics i civils catalans, ha generat una tensió que tot sembla indicar que podria acabar portant-nos a una participació rècord el proper 21-D, sobrepassant fins i tot el 80% de l’electorat.
I és un aquest context d’alta polarització entre dos blocs en què les enquestes es poden acabar convertint en un element crucial per determinant el vot. Descartat en bona mesura el transvasament de vots entre blocs (vots independentistes que passen als unionistes o a la inversa), les enquestes durant les darreres setmanes han servit per modular el repartiment de vots dintre de cada bloc.
Així, dins del bloc unionista, l’enquesta del CIS del 4 de desembre va marcar un abans i un després. Per primera vegada una enquesta mostrava que Ciutadans podia guanyar les eleccions a Catalunya en nombre de vots, fet que va immediatament catapultar la formació taronja en subsegüents enquestes –sempre en detriment d’un PP que podria fer els seus pitjors resultats a Catalunya des de la dècada dels 90-. Per la seva banda, tot i que el PSC ha fet una campanya moderada i dialogant de la que hom en podria haver esperat treure bons fruits, les enquestes no semblen apuntar a grans canvis en la formació liderada per Iceta, que podria limitar el seu creixement a 4 o 5 diputats. Les enquestes, i en especial el simbolisme que representaria la victòria de Ciutadans a les eleccions, podrien acabar incentivant el vot en favor de la formació espanyolista en detriment dels socialistes.
Dins del bloc independentista, les enquestes sembla que també podrien haver jugat un cert paper. L’anunci de la formació de la coalició electoral de Junts de Catalunya, liderada per Carles Puigdemont, i amb un bon nombre de personalitats de la societat civil, va catapultar de manera gairebé immediata els resultats del PDECat. Així, en pocs dies, els 15 diputats que donaven les enquestes als postconvergents van pujar fins als 25, i fins i tot alguna enquesta ha acabat assenyalant un empat tècnic amb ERC i C’s. Al mateix temps que Junts per Catalunya pujava, ERC baixava, però els republicans sembla que han sabut sortir del pas d’aquesta situació tot apel·lant al vot a ERC com a única via per evitar la victòria, ni que sigui simbòlica, de Ciutadans.
Les darreres enquestes semblen que consoliden els republicans, seguits de molt de prop per la formació d’Inés Arrimadas. La dura competició entre ERC i C’s per la victòria també podria haver afectat (negativament) de retruc a la CUP, tot i que les enquestes han mostrat en els darrers dies una tendència alcista.
Finalment, els grans damnificats de les eleccions sembla ser que podrien ser els "comuns". En uns comicis extremadament polaritzats, la seva posició “equidistant” els ha limitat la capacitat de creixement, malgrat el lideratge de Xavier Domènech i el suport d’Ada Colau. Per si això no fos suficient, poques enquestes els donen, des d’un punt de vista de l’aritmètica parlamentària, un paper determinant en la formació de coalicions, generant per tant menys incentius des d’un punt de vista estratègic per votar-los. No és estrany doncs en aquest context que una part dels votants de CSQEP del 2015 s’espera que es reparteixin entre les files d’ERC i del PSC.
Tot i que la prohibició de publicar enquestes entrarà en vigor aquest dissabte, l’experiència de les darreres eleccions ens mostra que, d’una manera o altra, aquestes es continuen publicant i, en conseqüència, és previsible que aquestes continuïn erigint-se com a l’arma de doble tall que són: informativa i estratègica. En una societat altament mediatitzada com la nostra, segurament no pot ser d’altra manera.
A continuació, totes les enquestes publicades des del 19 de novembre recollides a l'enquestòmetre de NacióDigital.