Tan indestructible com la vaixella familiar de la besàvia

"El llarg dinar de Nadal" fa quarta temporada després de convèncer públic i crítica a través del petit format, d'un autor pràcticament desconegut, i d'un text clàssic del 1931

per Teresa Ferré , 15 de desembre de 2017 a les 11:34 |
La versió en català d'«Art», de Yasmina Reza | David Ruano
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És la quarta temporada que al saló del Baró de Maldà se celebra el Nadal en família i al voltant d’una taula. Res d’extraordinari si no fos que parlem d’un espectacle, El llarg dinar de Nadal. La companyia La Ruta 40 encertà de ple quan va decidir portar a escena aquest text de Thornton Wilder (1897-1975). Autor fonamental als Estats Units, tant pel que fa al teatre com a la narrativa, Wilder és un escriptor que es considerava per sobre de tot professor, per això també es dedicà amb plenitud a les classes, la recerca i l’assaig.

Aquesta dramatúrgia d’un sol acte −que al títol original remet a un sopar−, és una oportunitat magnífica per acostar-nos a un autor gens representat a la nostra cartellera i descobrir una escriptura neta, subtil i que en aquesta peça construeix el pas del temps de manera magistral.


La Ruta 40 es manté fidel a aquest clàssic escrit el 1931, que narra 90 anys de la família Bayard compartits al voltant de la taula el dia de Nadal. Història situada als Estats Units de finals de segle XIX fins al primer terç del XX però que en realitat, com diria el poeta Casasses, “Amèrica és el poble del costat”, perquè en determinades converses que es repeteixen durant dècades i actituds intergeneracionals tothom ens hi podem reconèixer. La vida i la mort, els presents i els absents són universals.


La posada en escena és minimalista, amb una taula i una vaixella que sobreviuen a diverses generacions i afegeixen aquell pòsit de tradició indestructible. Cal destacar també la neutralitat del vestuari perquè potencia la versemblança, i agrair que els intèrprets no envelleixin a base d’atrezzo o maquillatge. Així, el noi que es fa home o la jove que ja és anciana en un parell o tres de rèpliques, emergeixen a ulls del públic gràcies al treball interpretatiu de gest gairebé imperceptible. Perquè en aquest dinar que s’escola en menys d’una hora, el protagonista indiscutible és l’implacable pas del temps, que s’aprecia tant al text, a la construcció dels personatges com al ritme amb què transcorre la funció.

Alberto Díaz signa una direcció acord amb la precisió del text, en la qual cada rèplica i cada silenci són vitals per aconseguir l’excel·lència d’aquest muntatge. Els intèrprets s’hi deixen cada respiració en un recital de veritable treball de conjunt que aconsegueix commoure el públic.  A més, hem de tenir en compte que s’ha reduït el repartiment a la meitat respecte l’original, per la qual cosa cada actor i actriu ha de transformar-se en un obrir i tancar d’ulls en un personatge nou.


És un privilegi poder gaudir d’aquest espectacle a la distància que ho permet El Maldà, un espai també ideal  arquitectònicament parlant. Llàstima que a nivell crematístic hem de ser conscients que ben just que la companyia pugui cobrir despeses. Cal doncs, com a mínim, agrair-los aquest bon regal al públic.
 
Títol: El llarg dinar de Nadal
Autor: Thornton Wilder
Traducció: Víctor Muñoz i Calafell
Companyia:  Cia. La Ruta 40
Director: Alberto Díaz
Intèrprets: Bruna Cusí, Ignasi Guasch, Aina Huguet, Jose Pérez-Ocaña, Magda Puig, Maria Rodriguez Soto / Berta Giraut, Joan Solé.
Quarta Temporada. En cartell fins al 14 de gener al Maldà.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació