Veurem què passa, perquè n'estic segur que tindrem sorpreses i que els transvasaments entre blocs són més difícil de detectar que mai. Tothom mira d'afermar posicions i evitar caure en una radicalitat que atorgui un plus de mobilització extra a l'adversari. Sobre la polarització escriu aquesta interessant anàlisi el politòleg Toni Rodón. Aquest cap de setmana, que també estarà marcat pels actes de la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio contra les malalties infeccioses, els partits faran grans actes i tindrem sorpreses. El que no veurem el dia 21 serà Carles Puigdemont venint a votar, segons que ha explicat el seu entorn a Oriol March. El president només tornarà a Catalunya si guanya i té "garanties" en forma d'un acord amb la Fiscalia que li garanteixi no anar de pet a la presó. Ho podeu llegir aquí. Aquesta tarda obre foc Junts per Catalunya amb l'acte central al pavelló de la Vall d'Hebron de Barcelona.
La pugna pel vot socialista. Puigdemont ha carregat fort aquests dies contra Miquel Iceta, que té bones expectatives, per Sixena i el seu alineament amb Ciutadans i el PP. Ahir ho va fer contra Arrimadas i el "155 premium" que promet. Qui busca més el cos amb el PSC és ERC. Marta Rovira va protagonitzar un acte amb socialistes. Socialistes com Toni Comín, Ernest Maragall i el productor i exTrinco Josep Maria Mainat, que ara donen suport als republicans. En va fer aquesta crònicaRoger Tugas. Segur que els ex del PSC devien sentir-se ahir encara una mica més segurs d'haver deixat el seu antic partit quan van sentir Miquel Iceta criticar el suposat adoctrinament a les escoles catalanes. Ho explica Jordi Bes en aquesta informació.
La banda sonora del 21-D. Ja sabeu que cada dilluns arrenquem amb una cançó, si pot ser que tingui a veure amb l'actualitat. Proposeu-me-les contestant el correu o escrivint a eldespertador@naciodigital.cat. Vinga que ja ho tenim a tocar!
Vist i llegit
El diari El País, durant anys alineat en posicions progressistes, amaga cada cop menys les seves preferències per Ciutadans, la formació liberal i espanyolista que presenta Inés Arrimadas com a presidenta el 21-D. Ahir, el seu cap d'Opinió, José Ignacio Torreblanca, afirmava que Catalunya necessita un Borgen, en referència a la sèrie danesa on una política socialdemòcrata es fa amb el govern del país malgrat no haver guanyat. Ell descarta per aquesta funció Iceta i Domènech i aposta clarament per Inés Arrimadas, segons ell per acabar amb "la polarització extrema": "En tot cas, en l'opció danesa, la candidata Borgen hauria ser dona i líder de l'oposició, això és Arrimadas". Quan dimecres va escriure l'article, Torreblanca no sabia que ahir a la nit el seu diari, amb gran delit, publicaria una enquesta donant ja per vencedora la candidata unionista.
El passadís
Mentre el Govern legítim va ser a lloc cada dimarts es reunia el consell tècnic. El presidia Oriol Junqueras com a vicepresident i el convocava com a secretari general del seu departament, Josep Maria Jové. A Jové, que és també president del consell nacional d'ERC, el van detenir el 20 de setembre perquè el consideren el cervell de l'1-O. Pocs dies després deixava el càrrec a petició pròpia. El 155 ha cessat el president, els consellers i els càrrecs eventuals. Però no els secretaris i els directors generals, que segueixen duent la intendència del Govern, la "gestoria" en diuen. La sorpresa dels secretaris generals que segueixen citant-se al consell tècnic cada dimarts va ser que el convocant habitual és un tal José María Jover. Malèvoles coincidències. Jover és un alt càrrec de la Moncloa. En concret, és subsecretari de la Presidència i per a les Administracions Territorials del govern espanyol.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1995 el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees emetia l'anomenada llei Bosman atenent un recurs d'un futbolista belga. D'acord amb les normes comunitàries de lliure circulació de treballadors, la sentència afirmava que no es podia restringir el número de futbolistes europeus en cap lliga. El mercat es va obrir i el futbol va canviar.
L'aniversari
El 15 de desembre de 1926 naixia a Barcelona l'editor, escriptor i crític Josep Maria Castellet, que va morir a la mateixa ciutat el 2014. Va ser director literari d'Edicions 62 entre 1964, poc després de la seva fundació, i 1996. Posteriorment va presidir el grup editorial, que acabaria associat a Planeta i Enciclopèdia Catalana. Castellet va modernitzar l'edició en català i llançar grans figures en la nostra llengua. Us deixo una entrevista que, al circuit català de TVE, li va fer l'escriptor Terenci Moix.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi