Eleccions Parlament 2017: anàlisi

A qui beneficien unes eleccions tan polaritzades?

Els estudis indiquen que, amb matisos, la polarització afavoreix a les opcions més "extremistes" | El debat territorial, la crisi econòmica i la corrupció ha canviat el panorama de partits i ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles

per Toni Rodon , Doctor en Ciències Polítiques i investigador postdoctoral a la London School of Economics, 14 de desembre de 2017 a les 18:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Un cartell electoral d'ERC a tocar de la carpa de Cs. Foto: Adrià Costa


Les properes eleccions catalanes són excepcionals en molts sentits, entre els quals el grau elevat de polarització que existeix entre els diferents partits. Després que el govern espanyol hagi pres el control de les institucions catalanes i el Parlament, amb una maniobra considerada dubtosament constitucional, els comicis arriben en un context de màxima tensió. Amb la meitat del govern a la presó i l’altra meitat a l’exili, i amb el dubte afegit de si es retirarà el 155 si guanyen els partits sobiranistes, la polarització política ha arribat a nivells històricament elevats. En aquest context, i tenint en compte les grans incerteses de cara el futur, convé preguntar-se, a partir de l’evidència de la qual disposem fins ara, a qui beneficia aquesta polarització i les conseqüències, immediates i a llarg termini, que aquesta confrontació pot tenir.


Així d’entrada, és bo indicar que la literatura acadèmica especialitzada no es posa d’acord en si la polarització política és bona o dolenta. Les conseqüències negatives són, probablement les més conegudes: la polarització pot provocar insatisfacció amb el funcionament de la democràcia, inestabilitat governamental o legislativa o una reducció de la confiança entre els diferents votants. Tanmateix, també hi ha arguments per veure la polarització com una qüestió positiva: la polarització provoca que els partits es distingeixin uns dels altres de forma clara, la qual cosa fa més fàcil, a ulls dels electors, de distingir les diferents propostes. Fruit d’això, la polarització pot acabar conduint a l’alça la participació, sobretot entre els més polititzats. De fet, tal com va demostrar Levendusky fa uns anys a través d’experiments, la polarització de les elits polítiques porta al fet que els votants tinguin més clara la seva opció ideològica i partidista.

Els estudis realitzats fins el moment semblen indicar que la polarització, amb alguns matisos, beneficia als partits més "extremistes"

A qui beneficia electoralment la polarització? Beneficia als partits més “extremistes”? Els estudis realitzats fins al moment semblen indicar que sí, amb alguns matisos. Així, el politòleg Lawrence Ezrow, després d’estudiar totes les eleccions a l’Europa Occidental entre el 1984 i el 1998, ha mostrat que  hi ha una doble dinàmica: quan els partits principals es radicalitzen, perden suports electorals. Però, quan els partits “nínxol” o petits es polaritzen, obtenen un avantatge electoral important.

En certa manera aquesta dinàmica l’hem pogut observar a les eleccions generals a l’estat espanyol: quan el PP i el PSOE eren quasi els únics partits, guanyar-se el votant centrista era clau per poder obtenir la victòria electoral. En canvi, amb l’aparició de dues ofertes addicionals, com Podem i Ciutadans, els dos grans partits han d’equilibrar la seva estratègia. Tant si opten per moderar-se com per extremar-se, per algun flanc perdran suport. Allò que poden guanyar pel centre ho poden perdre pels extrems. És per aquest motiu que, a l’Estat, la polarització entre els partits no ha generat un patró sistemàtic a favor d’un partir o altre.


A casa nostra, les enquestes semblen indicar que podria haver-hi una dinàmica diferent. Els partits que proposen una via intermèdia en la qüestió territorial –els "comuns" i el PSC—no obtenen, segons les enquestes, uns bons resultats electorals i, en el cas dels "comuns", fins i tot podrien empitjorar els ja dolents resultats del 27-S.  

La polarització no és l’únic element que afegeix incertesa a les eleccions del 21-D

Tanmateix, la polarització no és l’únic element que afegeix incertesa a les eleccions del 21-D. Tal com ha demostrat una investigació recent, la confrontació forta entre partits té efecte quan els partits canvien o en situacions en què la lleialtat partidista és baixa. En els últims anys, fruit del debat territorial, de la crisi econòmica i dels casos de corrupció, el panorama partidista ha canviat de dalt a baix. Això, en termes pràctics, ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles polítiques. Dit d’una altra manera, el debat territorial, però també el constant canvi en l’oferta partidista (els partits que es presenten), ha polaritzat l’escenari polític. I això genera que el vot sigui més volàtil. El 21-D, i les enquestes així ho detecten, un bloc important d’electors dubten, dins de cada bloc, entre l’opció moderada o l’opció polaritzada. Per tant, que acabin optant per uns o per altres dependrà, en part, del grau de lleialtat cap a la candidatura per la qual sempre han optat, de la voluntat de deixar clar un posicionament polític de forma més rotunda o fins i tot de les enquestes.
 

Cartells electorals de Puigdemont i Junqueras a Vic. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació