14
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
15
de desembre
a les
8:36h
"Totes les persones grans van ser al principi nens (encara que poques d'elles ho recorden)", escrivia Antoine de Saint-Exupéry a El petit príncep. I sí, efectivament, els caps de llista en aquestes eleccions també van ser un dia nens amb somnis que disten molt de la seva realitat adulta. "Què vols ser tu quan siguis gran?" I ell, al principi deia que bomber, una figura heroitzada per molts menuts al llarg de moltes generacions. Més tard, va quedar enlluernat amb la possibilitat de ser astronauta. I finalment va decidir ser historiador, que no deixa de ser l'art de recompondre les peces del passat per donar un sentit al present. Xavier Domènech ha acabat sent, però, sense ni tan sols saber-ho, una mica també de les altres dues professions a les quals va aspirar.
Perquè en aquestes eleccions es presenta, de fet, com a bomber per apagar el foc creuat entre dos blocs. Considera que el clima polaritzat manté el país en flames i reivindica que cal sortir-ne "dignament" amb les mínimes cendres possibles encara que partits com el PP i Ciutadans estiguin fent una política de "terra cremada" per a Catalunya. Contra els "piròmans" -Joan Mena va titllar així C's-, l'extintor Catalunya en Comú-Podem.
La cursa per trepitjar la lluna
De bomber a astronauta, quan es tracta de trobar una solució al conflicte territorial, no hi ha tanta distància per molt difícil que sembli. "És un petit pas per a l'home, però un gran pas per a la humanitat", deia Neil Armstrong l'any 1969 després d'estampar la seva petjada a la lluna. Domènech naixia cinc anys després. En aquesta campanya veiem acusacions creuades sobre defenses de projectes impossibles. El cap de llista de Catalunya en Comú considera demostrat que la unilateralitat és inviable, de la mateixa manera que formacions com la CUP veu impossible una sortida pactada amb Espanya.
El PP i C's auguren que mai hi haurà una independència de Catalunya, el PSC és acusat de defensar una reforma constitucional que mai tindrà prou majoria i els "comuns" d'aspirar a una confederació amb una Espanya plurinacional que mai arribarà. Tots volen arribar a la lluna. La seva. I Domènech, conscient que els seus rivals polítics l'acusen d'"ingenu" i que hi ha qui veu l'assalt dels activistes a les institucions com una situació extraterrestre, no vol renunciar a fer d'astronauta.
Pi i Margall com a referència
De l'extintor, al coet. I historiador cent per cent. Es va llicenciar en Història i va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona abans d'embrancar-se en la seva aventura política, on també, segons com, calen cascos. De fet, per molt insòlita i excepcional que sigui la situació política actual, Domènech sempre troba referències històriques per explicar per què som on som. Sovint posa de referència el republicanisme del segle XIX i Pi i Margall per explicar com l'emancipació social i l'emancipació nacional van sempre de la mà i han tingut llaços fraternals amb la resta de pobles d'Espanya.
Bomber, astronauta i historiador. Ara també polític. Totes elles, dedicacions que requereixen de casc. Per resistir les flames, la pressió exterior, el pas del temps o els dards que sobrevolen en una campanya electoral o a l'hemicicle d'un Parlament amb una crispació històrica.
Perquè en aquestes eleccions es presenta, de fet, com a bomber per apagar el foc creuat entre dos blocs. Considera que el clima polaritzat manté el país en flames i reivindica que cal sortir-ne "dignament" amb les mínimes cendres possibles encara que partits com el PP i Ciutadans estiguin fent una política de "terra cremada" per a Catalunya. Contra els "piròmans" -Joan Mena va titllar així C's-, l'extintor Catalunya en Comú-Podem.
La cursa per trepitjar la lluna
De bomber a astronauta, quan es tracta de trobar una solució al conflicte territorial, no hi ha tanta distància per molt difícil que sembli. "És un petit pas per a l'home, però un gran pas per a la humanitat", deia Neil Armstrong l'any 1969 després d'estampar la seva petjada a la lluna. Domènech naixia cinc anys després. En aquesta campanya veiem acusacions creuades sobre defenses de projectes impossibles. El cap de llista de Catalunya en Comú considera demostrat que la unilateralitat és inviable, de la mateixa manera que formacions com la CUP veu impossible una sortida pactada amb Espanya.
El PP i C's auguren que mai hi haurà una independència de Catalunya, el PSC és acusat de defensar una reforma constitucional que mai tindrà prou majoria i els "comuns" d'aspirar a una confederació amb una Espanya plurinacional que mai arribarà. Tots volen arribar a la lluna. La seva. I Domènech, conscient que els seus rivals polítics l'acusen d'"ingenu" i que hi ha qui veu l'assalt dels activistes a les institucions com una situació extraterrestre, no vol renunciar a fer d'astronauta.
Xavier Domènech, abans d'un míting Foto: Adrià Costa
Pi i Margall com a referència
De l'extintor, al coet. I historiador cent per cent. Es va llicenciar en Història i va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona abans d'embrancar-se en la seva aventura política, on també, segons com, calen cascos. De fet, per molt insòlita i excepcional que sigui la situació política actual, Domènech sempre troba referències històriques per explicar per què som on som. Sovint posa de referència el republicanisme del segle XIX i Pi i Margall per explicar com l'emancipació social i l'emancipació nacional van sempre de la mà i han tingut llaços fraternals amb la resta de pobles d'Espanya.
Bomber, astronauta i historiador. Ara també polític. Totes elles, dedicacions que requereixen de casc. Per resistir les flames, la pressió exterior, el pas del temps o els dards que sobrevolen en una campanya electoral o a l'hemicicle d'un Parlament amb una crispació històrica.