Quan llegiu la pròxima edició de "La brúixola" ja haurem digerit els resultats de les eleccions del 21-D. Com arribarem a la cita de dijous que ve? Amb un panorama incert, si ens fixem en la varietat d'enquestes dels darrers dies, que comparteixen -això sí- un denominador comú: l'independentisme fregaria la majoria absoluta i el duel per la primera posició el protagonitzen ERC i Ciutadans, amb avantatge per als republicans. Ara bé, tampoc cal descartar que l'escrutini ens aboqui a un possible bloqueig, per la suma insuficient del bloc independentista i el constitucionalista, amb els "comuns" com a àrbitres. Precisament, el tripartit que proposen els de Xavier Domènech -amb ERC i el PSC- es presenta avui com a altament improbable. No l'accepten republicans ni socialistes. Després del 21-D hi ha un escenari per governar i el camí està emboirat.
L'esprint final de la campanya, amb els mítings centrals -com el de Junts per Catalunya d'aquest divendres a Vall d'Hebron- i els debats televisius, hauria de servir per acabar de convèncer els electors indecisos. Més que a la formulació de propostes, hem assistit a una cursa plena de càrrega emocional. ERC i Ciutadans continuen apel·lant al vot útil; Carles Puigdemont, que ha fet bandera del concepte de president "legítim" i ha promès tornar si guanya, ha jugat totes les cartes que tenia al seu abast; el PSC ha apel·lat a la reconciliació tot i ser la cara amable del 155; als "comuns" els ha costat tenir visibilitat per la dinàmica dels blocs; Xavier García Albiol ha hagut de cedir tot el protagonisme a Mariano Rajoy per suavitzar la patacada del PP; i la CUP ja ha avisat que aspira a construir la República per la banda del programa social.
Si voleu acabar d'analitzar arguments, no us perdeu el seguiment de la campanya que fem a NacióDigital. Us desgranarem tota la informació, trobareu seccions amb curiositats i us continuarem acostant com pensen els candidats. Aquest dissabte publicarem les entrevistes a Carles Riera (CUP) i Miquel Iceta (PSC), i diumenge la que hem fet a Oriol Junqueras (ERC), reclòs a la presó d'Estremera.
El despropòsit de Sixena.El trasllat de les obres del Museu de Lleida a l'Aragó és un exemple més del dany que implica la intervenció de l'autonomia. El PSC, col·laboracionista amb el 155, n'ha patit el desgast: Àngel Ros, al capdavant de la Paeria, no s'ha escapat de les crítiques. El govern espanyol ha aprofitat que pilota temporalment la Generalitat per acatar la sentència judicial sobre les peces de Sixena, però no s'ha deslliurat de les contradiccions. La mostra, l'últim moviment del ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que farà retirar un recurs per al retorn a Lleida de les obres que la Generalitat intervinguda havia "colat" al govern espanyol.
Cita amb La Marató. Compromís i solidaritat. Aquests són els valors d'un dels programes més emblemàtics de TV3 i Catalunya Ràdio, que cada any posa el focus en una patologia i els seus pacients. La Marató se centrarà aquest any a recollir donatius per combatre les malalties infeccioses. ANacióDigital us ho explicarem al detall la jornada. Hem parlat també amb metges i testimonis que parlaran al programa, i us seleccionarem els actes que es faran diumenge al territori. No falteu a la cita.
Vist i llegit
Pep Guardiola ha aconseguit el que semblava impossible: demostrar que a Anglaterra també es pot jugar com sempre ho han fet els seus equips, per molt que a la Premier es tendeixi més a córrer que a pensar. Com recorda el rei de les estadístiques a les xarxes socials (@2010MisterChip): el seu Manchester City és líder i ha firmat el millor inici de campionat (16 victòries i un empat) en els 129 anys d'història de la lliga anglesa. Guardiola també ostenta el rècord de triomfs consecutius de tots els campionats en els quals ha entrenat: 19 de seguits a la Bundesliga, 16 a la Lliga espanyola i 15 a la Premier League. Una de les últimes víctimes del tècnic ha estat Jose Mourinho. De la victòria del City a Old Trafford en surt l'article de Rafa Cabeleira a El País. "Mourinho, el nou Salieri", titula l'autor. Recorda el film Amadeus, per equiparar Guardiola amb Mozart i Mourinho amb Salieri, el gelós competidor del geni imberbe. La descripció de la cara de resignació del tècnic portuguès observant l'exercici col·lectiu de futbol precís ideat pel seu rival és una delícia.
La frase de la setmana
"Els nens no han d'anar a fer gruix a les manifestacions, no se'ls ha de posar asseguts en una carretera per tallar-la". La frase correspon a Miquel Iceta i la va pronunciar en el míting de dijous a Vilanova-i-la Geltrú. El candidat del PSC, que va demanar a la política que "tregui les mans" de l'escola catalana, no es va poder estar de fer un retret a l'independentisme. Un retret que podria haver format part de l'argumentari de Ciutadans o el PP, entossudits a barrejar procés sobiranista i adoctrinament. A l'entrevista que farem a Iceta li preguntarem si ara votaria, com van fer els socialistes al seu moment, la llei d'educació i la llei del català. Us n'informarem.
El nom propi
Oriol Pujol va manifestar-se la setmana passada a Brussel·les -en la gran marxa de l'independentisme al cor d'Europa- i aquesta setmana ha sabut que haurà d'anar a judici pel seu passat a la política. El fill petit de l'expresident Pujol havia arribat a un pacte amb la Fiscalia, però la jutge de l'Audiència de Barcelona que condueix el cas no ha admès l'acord amb el ministeri públic pel cas ITV, sobre cobrament de comissions i manipulació d'adjudicacions. La magistrada l'ha rebutjat perquè el pacte no estava firmat per tots els acusats i podria haver provocat indefensió als qui no l'havien subscrit, com detallava J.G. Albalat a El Periódico. És probable que Oriol Pujol i la seva dona, Anna Vidal, només hagin de ser momentàniament al banc dels acusats, perquè el pacte amb la Fiscalia continua sent vigent. Però la imatge es produirà. I què va pactar l'exdirigent convergent? Una condemna de dos anys i sis mesos de presó, i una multa de 55.000 euros, a canvi de reconèixer haver cobrat comissions per influir en els concursos d'adjudicació d'estacions d'inspecció tècnica de vehicles (ITV) i, així, afavorir empresaris amics.
Els imperdibles
A "La brúixola" aplaudim la gent que viu amb passió la seva feina. Horacio Seguí, fotoperiodista amb una llarga trajectòria i un fons de valor simbòlic incalculable, és una d'aquestes persones. Seguí és l'autor de la fotografia que va immortalitzar Cruyff com "l'holandès volador", en aquell gol impossible al Camp Nou a l'Atlético de Madrid -només per això ja hauria de passar a la història-, però també de moltes altres instantànies que avui construeixen el nostre record col·lectiu. Avui, la gran majoria d'aquesta obra es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat i a l'arxiu del Futbol Club Barcelona. Però també es pot tastar en un llibre magnífic, La meva vida en un 'clic', que ha publicat l'editorial Base i que compta amb els textos de Toni Vall, col·laborador de NacióDigital. La selecció de fotografies és acurada i els textos denoten estima per l'autor i els moments que va retratar. El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, us ho explica en aquest article. Gaudiu-ne. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?