La CUP manté «l'esperança» d'aliar-se amb els «comuns» però els demana un «bany de realitat»

Carles Riera rebutja entrar en la "polèmica nominalista" d'ERC i Junts per Catalunya sobre la presidència de la Generalitat, i afirma que, en el camí de la República, "tots els noms seran benvinguts"

El candidat de la CUP, Carles Riera, a la roda de premsa d'EFE.
El candidat de la CUP, Carles Riera, a la roda de premsa d'EFE. | Aida Morales
14 de desembre del 2017
Actualitzat a les 19:04h
El número 1 de la CUP per Barcelona, Carles Riera, ha volgut deixar obertes totes les portes a possibles aliances després de les properes eleccions del 21 de desembre, ja sigui en l'eix social com nacional, en el camí de la construcció d'una República que comporti, també, una millora de la legislació en favor de la classe treballadora. Per això, ha assumit que "voldrien i desitjarien construir aliances" amb Catalunya en Comú, ja que és, precisament amb ells, amb qui els cupaires tenen, en la base social, la major part de les coincidències.

"No perdem l'esperança en el fet que modifiquin la seva situació, i que la modifiquin per un bany de realitat", ha afirmat Riera, que ha encoratjat el partit de Xavier Domènech a no anar de la mà dels constitucionalistes que apliquen el 155 a Catalunya. "Com pot ser que participi en els fatos de la Constitució? Com pot ser que una força política que té aquest plantejament ens acusi a nosaltres d'haver despertat el feixisme? Un feixisme que és ADN de l'estat espanyol?", s'ha preguntat. Així mateix, i per raons "morals i ètiques", els ha demanat que recuperin la seva "vocació republicana i de destitució del règim del 78", tal com ho defensaven en els seus orígens.

La mà estesa de la CUP per tirar endavant tot allò que van votar més de dos milions de persones el passat 1 d'octubre també es fa extensiva, ha dit, a Junts per Catalunya i ERC. Davant d'això, ha repetit, la CUP està "disposada a assumir la seva responsabilitat al govern i sense límit", ha afirmat, "sense exclusió de noms, vinguin del partit que vinguin". "Nosaltres no entrarem en la polèmica nominalista" encesa entre els partits de Puigdemont i Junqueras, ha sentenciat, i malgrat que "és obvi que entre els dos partits hi ha una controvèrsia electoral continuada i sostinguda" sobre qui ha d'assumir la presidència de la Generalitat, per a la CUP allò important és "l'agenda política" i la possibilitat de concertar un acord programàtic on, "tots, absolutament tots els noms hi són benvinguts".

El pacte amb l'estat, una quimera

Quan es llegeixen els programes electorals de Junts per Catalunya i ERC, ha considerat Riera, "la conclusió és inquietant i preocupant". En el primer, ha afirmat, es llegeix un "retorn a la lògica autonòmica" i un "retorn a la normalitat". Per tant, ha dit "peix al cove" i un discurs de "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". En el d'ERC, per altra banda, s'enfoca una "apel·lació al diàleg i a la bilateralitat", un fet que és "inviable", segons la CUP. En aquest sentit, Riera ha preguntat als republicans "què és el que volen pactar", ja que saben, igual que els "comuns", que "un referèndum pactat és una quimera".

Durant els últims dies, ha assumit, s'ha vist un "viratge" de les posicions republicanes cap a plantejaments unilaterals, un fet que la CUP també atribueix a una "dosi de realisme" i pragmatisme davant de "l'únic escenari possible". Segons Riera, fins el moment "l'única força política que es presenta a les eleccions i que ha parlat clar és la CUP", i ha demanat a la resta de forces que aposten per l'independentisme, tot i que també a Catalunya en Comú, que siguin "clars", igual que ho estant sent els partits constitucionalistes.

Pel que fa a la via unilateral, el cupaire també ha volgut precisar una qüestió que, segons ell, potser no ha quedat prou clara. El "conflicte" amb l'estat espanyol, ha dit, s'acabarà resolent "amb el temps i el diàleg", però en aquest punt, ha continuat, no s'hi podrà arribar de forma bilateral, sinó "multilateral", i dins d'un "concert internacional de diàleg", i després d'haver exercit la "unilateralitat" que obliga a activar, dinamitzar i catalitzar aquest diàleg.

Contra el 155

"Acatar el 155 és duríssim, acatar la Constitució és brutalment dur i renunciar a la independència també és brutalment dur", ha declarat. I respecte del punt en què es troba Catalunya, ha volgut recordar que "el president Puigdemont va negociar fins l'últim moment". No obstant això, l'estat espanyol, amb la seva "lògica colonial i imperial" va negar qualsevol terme de negociació, obligant els catalans a realitzar un "acte de vassallatge, de submissió", ha dit, que va acabar dilapidant qualsevol possibilitat de pacte. "Retornar a aquest escenari, renunciar a qualsevol pretenció d'independència, renunciar a l'1-O, al 27-O i tornar a la Constitució, acceptar el cop d'estat i tornar a la lògica estatutària, és insuportable, és moralment implantejable i insostenible", ha sentenciat.

I davant d'aquest fet, ha dit, les propostes de la CUP són "absolutament toves", i la predisposició que tenen els cupaires de pactar i rebaixar les seves expectatives, considerable. "Durant aquesta última legislatura, la CUP ha cedit molt", ha afirmat, i la imatge "rígida" que alguns pensen que té aquest partit, "no es correspon en absolut". L'única manera de tirar endavant, però, ha insistit, és "desobeir el 155", "aguantar la repressió" i que els catalans tinguin la "determinació de construir institucionalitat i legislació republicana". I per això, ha dit, la línia de sortida de la CUP és simple i totalment acceptable: el republicanisme, derogar el 155 i una agenda social que "ajudi al país".