Riera i Sànchez: de la Crida al Parlament (i les visites al calabós)
El número 1 de la CUP i el número 2 de Junts per Catalunya tornen a fer front comú després de tastar la "repressió" fa gairebé 40 anys, en uns comicis de cares conegudes
A dia d'avui, Jordi Sànchez, Carles Riera i Àngel Colom són tres noms que, amb facilitat, es poden trobar a primera plana de l'actualitat política. Els dos primers són candidats i encapçalen els primers llocs a les llistes electorals de Junts per Catalunya i la CUP. Sànchez ho fa des de la peculiaritat de la presó, en un segon lloc a la llista de Puigdemont que el significa i i el converteix en una de les banderes de la reivindicació per a l'alliberament dels presos polítics. Pel que fa a Riera, i malgrat no ser la cara més visible en tots els actes dels cupaires, és el candidat que encapçala la llista per Barcelona, militant històric en defensa de la llengua i membre d'Endavant, la corrent més dura dels independentistes. Àngel Colom és la tercera cara de la foto, que actualment milita al PDECat, però que va forjar la seva trajectòria política a ERC fins el 1996 i el PI fins el 1999.
Set-cents quilòmetres separen Sànchez de Riera i Colom, i els conceptes de desobediència i unilateralitat fan el mateix, enfront Riera. Si més no, això és el que defensen els seus partits, tot i que des de la presó, el camí de la bilateralitat segurament es podria matisar. Avui dia, la seva trajectòria és dispar, malgrat que l'essència d'algunes coses no canvia. Entre els grisos de l'independentisme, Sànchez, Riera i Colom tornen a estar, en aquests moments, dins del mateix equip. Un equip que en confronta un altre, el del 155, format pel PP, Ciutadans i el PSC, i que, segons han denunciat els independentistes, segueix la via de la "repressió" i la intervenció política dins de les institucions catalanes.
Els tres dirigents van compartir, durant els anys vuitanta, la direcció de la La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, que organitzava campanyes en favor de la normalització de la llengua, denunciant entitats i empreses que consideraven que discriminaven el català. Ja llavors, l'entitat parlava d'un concepte avui molt vigent. "No a l'harmonització, autodeterminació", citava el seu eslògan, que distava del que proposava CiU contra la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA) que recollia: "No a la Loapa, som una nació".
Des de llavors, ha plogut molt, malgrat que els paral·lelismes -salvant les distàncies- reflueixen amb la força d'un brollador. Els presos polítics, els debats sobre el full de ruta, la desobediència i uns mateixos protagonistes. Segons ha explicat Riera a NacióDigital, aquells van ser anys convulsos, de causes obertes i detencions. De fet, com avui dia, apunta el dirigent cupaire. En el seu cas, va haver d'enfrontar-se a gairebé deu judicis per defensar la identitat i llengua catalana, i tant ell com els seus companys, amb qui es bat en aquests estranys comicis, van arribar a passar dies i nits al calabós.
I tot això, amb un altre company de viatge, tot i que en una oberta oposició. Al darrere d'alguns d'aquests casos, ha relatat Riera, també s'hi podia trobar l'exfiscal d'Anticorrupció i exeurodiputat de Podem Carlos Jiménez Villarejo, que torna a fer el salt al ring, ocupant l'última posició de la llista del PSC. Els anys passen, els noms ballen i alguns es queden. En aquestes eleccions, Riera, Sànchez i Villarejo es tornen a trobar.
De fet, la CUP va seure la setmana passada a la taula de negociació amb aquests dos partits, amb la condició d'una via directa i social que, des del partit de Puigdemont, es va voler deixar per més endavant. Davant d'aquest fet, els cupaires van afirmar que no són ells, els que qüestionen o neguen la unitat. Un trident, doncs, que haurà d'esperar fins passat les eleccions per veure si es materialitza o es dilueix. L'unionisme podria conformar un front comú clar i directe. Un independentisme que compartia calabós fa gairebé 40 anys.
