No hi ha camins fàcils. I l'art –com la vida mateixa– és un recorregut que pot passar per la delicadesa més colpidora, però també per l'obscuritat més recòndita. Això ens sembla indicar Carles Riera amb la seva tria cultural, una selecció eclèctica que escapa de les convencions, de la manera que ho fa Crash (1996), un film desconcertant que barreja sexe i morbo amb accidents de cotxes, signat per David Cronenberg. No admet terme mig: o l'adores o et repugna. Ningú negarà, però, l'atreviment de tractar temes d'alta complexitat i, també, de sortir-se'n airós. Potser un paral·lelisme amb la lluita contracorrent que planteja la CUP, subratllada amb la tria literària: l'obra de Julià de Jòdar, exdiputat de la formació que l'any 2012 publicava Cop de CUP, escrit conjuntament amb David Fernàndez.
Més enllà de la vinculació política amb Riera, cal assenyalar que Julià de Jòdar és un dels escriptors més rellevants de la literatura catalana dels darrers temps. Especialment destacada és la trilogia L'atzar i les ombres, que inclou L'àngel de la segona mort, El trànsit de les fades i El metall impur (Premi Sant Jordi 2005), i que és una de les fites cabdals de la narrativa contemporània. La trilogia explora el procés de formació de la consciència moral d'un noi, Gabriel Caballero, fill d'immigrants, a través d'una mixtura de gèneres –del realisme a la introspecció, passant pels somnis i el cançoner– que esdevé un gran fresc social que retrata l'obrerisme de l'època i que remou la consciència de la "pau franquista".
Amb tots aquests ingredients, no ens estranya que la sèrie preferida de Riera sigui Peaky Blinders, protagonitzada per Cillian Murphy i que mostra una família de gàngsters establerta a Birmingham després de la Gran Guerra, fins que entra en acció un inspector que ha d'acabar amb les activitats delictives de la ciutat. Una sèrie ferotge, amb grans interpretacions, que mostra la cruesa del fet de viure. I és aquí on cal aturar-se, a la vida. Perquè, malgrat tota la foscor, els desencontres, l'horror i la maldat, també hi ha esperança i bellesa, com demostra Vida, la cançó de Lluís Llach que Riera destaca en la versió de La Marató, amb Estrella Morente. Tota una declaració d'intencions: recentment, el candidat afirmava que "el procés potser serà llarg". Aplicat a la cançó, "mentre tot això m'arriba, vida".
Una cançó: Vida, d'Estrella Morente i Lluís Llach Una pel·lícula: Crash, de David Cronenberg Un autor: Julià de Jòdar Una sèrie: Peaky Blinders
