Presidencialisme a l'ordre del dia

A falta de projectes clars el 21-D va de persones, de demanar als votants actes de fe. El sobiranisme, en polítics que no saben si podran ser-hi, i l'unionisme en líders fins ara ineficaços. Avui també són noticia l'enquestòmetre, la porra i els programes a NacióDigital, els fans d'Arrimadas al Cercle, el Foro Babel i Antoni Tàpies

13 de desembre del 2017
Actualitzat a les 7:19h
Junts per Catalunya i ERC no van sobrades de projecte polític en aquestes eleccions. La impossibilitat de desplegar la República, sumada a les limitacions de no poder dir tot el que voldrien en campanya per no perjudicar els presos i a la incertesa sobre si els seus líders, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, podran ser investits presidents arribats el cas planteja moltes incògnites.

Per això uns i altres s'abonen a una campanya presidencialista, reclamant el vot per tornar o per sortir de la presó i donant a entendre als electors que ho faran, que si tenen prou majoria la República serà un fet. D'aquesta confrontació, amb unes enquestes que no dibuixen una majoria independentista clara malgrat que el reclam contra el 155 és fort i que no se'ls pot negar que hagin anat a fons per complir els seus compromisos en la legislatura que va segar Rajoy, n'escriu aquesta crònicaJoan Serra Carné. Sobre això també opinaFrancesc-Marc Àlvaro.

Els unionistes tampoc van sobrats. Inés Arrimadas i Miquel Iceta reivindiquen la seva capacitat per presidir el govern, però ni la primera té cap experiència en la gestió ni ha exhibit un projecte ampli ni el segon pot aportar massa èxits mentre ell, amb José Montilla i José Zaragoza, era a la cuina de Nicaragua i Ferraz i els socialistes governaven Catalunya i Espanya. El PP, ens ho explica Isaac Meler, es resigna a fer de crossa. És la campanya més trista que es recorda dels populars catalans, ben paradoxal en unes eleccions convocades per Rajoy.  


Una altra forma de seguir la campanya. Ja sabeu que fem una campanya amb moltes seccions i formats per fer-vos-la més llegidora. El "pòquer de campanya" (ahir el signava Arnau Urgell) que us val de resum del dia, els perfils culturals (ahir tocava Miquel Iceta) que fa Esteve Plantada, les "caravanes"dels nostres redactors "empotrats", el "diari de campanya de les eleccions del 36" que fa Pep Martí i que ens demostra com de cíclica és la història o el "M'hi poso per..." amb els independents. Ahir Aida Moralesva parlar amb Bel Olid, de la CUP.

Ara posem en marxa noves seccions que també us ajudaran a seguir millor el camí al 21-D i a entretenir-vos. Roger Font fa un seguiment diari de les enquestes que publiquen els mitjans. Aquí en podeu veure l'evolució i les mitjanes, tant en escons com en intenció de vot. Per cert, desconfieu de sondejos vells o amb mostres inferiors a 1.500 persones (a Lleida o Girona són mostres molt petites i, per tant amb molt marge d'error). Malgrat que els programes tenen poc protagonisme en aquestes eleccions Bernat Surroca i Sergi Ambudio els han repassat i han donat pistes d'on s'ubica cada partit en aquest interactiu. A les radiografies dels votants de Roger Tugas hi trobareu també algunes respostes. I si us voleu entretenir (i compartir amb els amics, parents o companys de feina) podeu fer la porra de com quedarà el Parlament del 21-D.

Despertador de mínims. Faig una pausa (ahir va ser un dia intens amb les jornades de branded content del diari i l'entrega del Premi Barnils) i no hi haurà "Despertador" amb les seccions habituals. Us passaré només una tria de titulars del dia per a que arrenqueu el dijous ben informats. Ho farem així sempre que no hi sigui. Divendres el butlletí tornarà amb normalitat i comentarem la recta final de la campanya. Per cert, aneu pensant cançons per recomanar el dilluns, si pot ser que tinguin a veure amb l'actualitat. Proposeu-me-les contestant el correu o escrivint a [email protected] 


Vist i llegit

Líbero és una revista, feta i compaginada amb molt bon gust, que combina futbol, moda i literatura. Rémi Belot hi entrevista Bixente Lizarazu, el lateral esquerre basc de nacionalitat francesa que va triomfar al Girondins de Bordeus i va passar per l'Athletic de Bilbao. Ara fa de periodista. És interessant llegir-lo.


 El passadís

Inés Arrimadas va ser ahir al Cercle d'Economia. No era la seva millor "plaça". L'entitat s'ha alineat sempre en favor de la tercera via i ha estat molt crítica amb el procés, però també amb la política frontista de Mariano Rajoy. En el nucli dur de l'entitat, molts veuen amb bons ulls l'opció de Miquel Iceta. I més ara, que inclou els ex d'Unió, que sempre ha tingut bona entrada al Cercle. Arrimadas va omplir, però molts dels presents eren de Cs. Amb tot, la candidata va rebre floretes de Carlos Cuatrecasas, un dels fundadors del Cercle i que ara presideix la seva fundació. "Inés, ets una gran catalana!", li va dir sorprenent alguns dels presents Cuatrecasas. Avui hi va Miquel Iceta i s'espera una sessió amb més presència de socis.  


 L'efemèride

Tal dia com avui de fa 21 anys es va presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el Foro Babel, una plataforma cívica que va agitar el debat identitari a Catalunya, singularment en l'àmbit lingüístic. Entre els impulsos diversos intel·lectuals de l'esquerra com ara Francesc de Carreras, Félix Pérez Romera, José Ribas, Félix de Azúa, Victoria Camps, Juan Marsé o Rosa Regàs. Combatien una suposada hegemonia nacionalista i l'arraconament del castellà. Anys després, i no amb els mateixos protagonistes, Ciutadans, fundat el 2005, es reivindicaria com a continuador d'aquest espai, ja inactiu. Iniciatives cíviques com Societat Civil Catalana o CLAC (Centro Libre. Arte y Cultura) n'han recollit el testimoni però sense una orientació esquerrana. Ara aquest espai podria ser a les portes de guanyar unes eleccions autonòmiques a través de Cs.


 L'aniversari

El 13 de desembre de l'any 1923 naixia a Barcelona el pintor Antoni Tàpies, un dels mestres de l'informalisme i un dels artistes catalans més destacats del segle XX. Obres seves decoren la sala on es feien les reunions del Govern a la Generalitat fins l'aplicació del 155 o els passadissos del Parlament. Entre les seves obres més populars hi ha l'homenatge a Picasso davant el Parc de la Ciutadella o el Mitjó, a la seu de la fundació que acull la seva obra al carrer Aragó. De formació autodidacta, va morir a Barcelona el 2012. L'any de la seva mort El matí de Catalunya Ràdio li va dedicar un monogràfic que podeu recuperar aquí.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi