13
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
12:31h
"Ni de conya". Aquesta era la resposta que donava Ruben Wagensberg als amics i familiars que els últims mesos li havien deixat caure que podria fer el pas a la política professional, arran de la rellevància pública que havia pres com un dels coordinadors de "Casa nostra, casa vostra". De fet, assegura que "absolutament mai" no s'havia plantejat entrar a cap institució i que, de fet, mai no ha militat a cap partit. De fet, a ERC també li va dir que "no" uns "cinc o sis cops" quan li van oferir entrar a la candidatura, però finalment la negativa va anar mutant en un "sí" durant una setmana i mitja i ara és el seu número nou a la llista.
Van intentar (i aconseguir) convèncer-lo la Marta Rovira, el vicesecretari general de coordinació interna d'ERC, Isaac Peraire, i en menor mesura, l'ex-secretari general de Vicepresidencia i president del consell nacional d'ERC, Josep Maria Jové. No eren els únics que el van buscar per al 21-D, ja que reconeix que hi va haver "converses" amb altres actors, però el que el va acabar de seduir de la proposta republicana és que li van demanar que actués de "pont amb altres espais ideològics".
El fet de tenir una funció concreta el va fer decantar, ja que ell considera que "balla en l'espai entre ERC, la CUP i els comuns" -en un article a El Periódico, reconeix que a qui ha votat més a la seva vida és a la CUP-, el qual ara intentarà cosir i facilitar-ne "l'entesa", però també amb la societat civil. Així mateix, s'encarregarà de les qüestions sobre migració i refugi al Parlament, sobre les quals ja s'ha format profundament com a coordinador de "Casa nostra, casa vostra".
És una "aposta molt pensada" per la qual creu que pot ser útil. Ara bé, reconeix que els terminis ajustats amb què s'han plantejat aquestes eleccions van provocar que no tingués "temps de reflexió" per valorar-ho amb profunditat. De fet, considera "bèstia" que la proposta no li pogués fer arribar directament el cap de llista, Oriol Junqueras, pel fet d'estar empresonat, per bé que n'estava al cas i hi va donar l'aval.
Aquells dies, va estar donant-li voltes a la idea durant les 24 hores, pel que explica, junt a la seva parella, la Lara Costafreda -l'altra coordinadora de "Casa nostra casa vostra"-, el seu company de pis, el Guim, o els seus pares. "Sempre ho vaig entendre com una decisió conjunta, i passàvem del sí al no", exposa, i fins i tot el van alertar de la possibilitat d'acabar a la presó, amb els temps que corren. El "sí" definitiu, de fet, no va arribar fins menys de 24 hores abans de finalitzar el termini per enviar les candidatures a Madrid. Aleshores, però, va trigar tres dies a contestar els WhatsApps de reacció dels seus coneguts, els quals ballaven entre les mostres de suport i d'incredulitat.
Sigui com sigui, reconeix que li fa "molta por perdre la perspectiva" des del Parlament, cosa que admet que "segurament és fàcil" que passi. Per això, demana als seus amics que parlin "cada dia" per no desconnectar. "El meu escó sentiu-vos-el vostre", resumeix.
Van intentar (i aconseguir) convèncer-lo la Marta Rovira, el vicesecretari general de coordinació interna d'ERC, Isaac Peraire, i en menor mesura, l'ex-secretari general de Vicepresidencia i president del consell nacional d'ERC, Josep Maria Jové. No eren els únics que el van buscar per al 21-D, ja que reconeix que hi va haver "converses" amb altres actors, però el que el va acabar de seduir de la proposta republicana és que li van demanar que actués de "pont amb altres espais ideològics".
El fet de tenir una funció concreta el va fer decantar, ja que ell considera que "balla en l'espai entre ERC, la CUP i els comuns" -en un article a El Periódico, reconeix que a qui ha votat més a la seva vida és a la CUP-, el qual ara intentarà cosir i facilitar-ne "l'entesa", però també amb la societat civil. Així mateix, s'encarregarà de les qüestions sobre migració i refugi al Parlament, sobre les quals ja s'ha format profundament com a coordinador de "Casa nostra, casa vostra".
És una "aposta molt pensada" per la qual creu que pot ser útil. Ara bé, reconeix que els terminis ajustats amb què s'han plantejat aquestes eleccions van provocar que no tingués "temps de reflexió" per valorar-ho amb profunditat. De fet, considera "bèstia" que la proposta no li pogués fer arribar directament el cap de llista, Oriol Junqueras, pel fet d'estar empresonat, per bé que n'estava al cas i hi va donar l'aval.
Ruben Wagensberg, junt a Marta Rovira i Carme Forcadell, en un acte de campanya. Foto: ACN
Aquells dies, va estar donant-li voltes a la idea durant les 24 hores, pel que explica, junt a la seva parella, la Lara Costafreda -l'altra coordinadora de "Casa nostra casa vostra"-, el seu company de pis, el Guim, o els seus pares. "Sempre ho vaig entendre com una decisió conjunta, i passàvem del sí al no", exposa, i fins i tot el van alertar de la possibilitat d'acabar a la presó, amb els temps que corren. El "sí" definitiu, de fet, no va arribar fins menys de 24 hores abans de finalitzar el termini per enviar les candidatures a Madrid. Aleshores, però, va trigar tres dies a contestar els WhatsApps de reacció dels seus coneguts, els quals ballaven entre les mostres de suport i d'incredulitat.
Sigui com sigui, reconeix que li fa "molta por perdre la perspectiva" des del Parlament, cosa que admet que "segurament és fàcil" que passi. Per això, demana als seus amics que parlin "cada dia" per no desconnectar. "El meu escó sentiu-vos-el vostre", resumeix.
Ruben Wagesnberg, en una reunió amb Carles Puigdemont junt a Lara Costafreda, l'altra coordinadora de Casa nostra, casa vostra, aquest febrer. Foto: ACN