12
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
10:58h
Quan estudiava BUP i COU hi havia una assignatura optativa –crec que de COU- que es deia Matemàtiques 2, i portava una espècie de subtítol apòcrif que era alguna cosa així com : “Estadística i càlcul de probabilitats”. No la vaig escollir però em va quedar gravat aquest concepte i hi penso sovint perquè, per algun motiu que no acabo de tenir clar, això de les estadístiques i les probabilitats acostuma a generar-me certa curiositat. El càlcul de probabilitats es deu poder fer de manera exacta i científica o aproximada i “a ull”, sense voluntat de ser exhaustiu ni especialment rigorós. Avui en dia és molt probable, per exemple, que posis la tele a l’hora que la posis estiguin entrevistant un polític. Estem en plena campanya electoral i deu ser lògic que així passi. Però ja ve de fa temps. La probabilitat, per continuar amb aquest concepte –em disculpo per la repetició- és molt elevada.
Pot ser –és molt probable- que et trobis Miquel Iceta i Inés Arrimadas conversant tranquil·lament amb Bertín Osborne. D’aquesta gran troballa ja en vam parlar la setmana passada. O Carles Mundó, nerviosíssim, intentant quedar en bon lloc davant el vendaval Ana Pastor. Pot ser també que Ada Colau visiti el plató de Sálvame Deluxe de Telecinco perquè l’entrevisti Jorge Javier Vázquez. Pot ser que durant aquesta entrevista a l’alcaldessa li vingui de gust explicar que quan tenia vint anys va tenir una nòvia. Pot ser que, havent escoltat això hi hagi qui l’acusi –Rosa Montero ho ha fet- d’oportunisme electoralista. Pot ser que el dia següent hi hagi titulars que diguin coses com: “Ada Colau confessa la seva bisexualitat”. Explicar que has tingut una nòvia als vint anys –o dues, o tres, o quatre- es converteix automàticament en: “Ada Colau confessa la seva bisexualitat”. De veritat?
Si hagués explicat que un dia, als quinze anys, va robar alguns llibres de la llibreria Catalònia, el titular seria: “Ada Colau confessa que va ser cleptòmana”? Si hagués explicat que un dia, als vint-i-dos anys li va ser infidel a la seva nòvia italiana, el titular hauria sigut: “Ada Colau confessa el seu adulteri”?. Tan estrets som, tan pervers tenim el raciocini que hem de titular: “Ada Colau confessa la seva bisexualitat”? Entrar a jutjar per què ho va explicar és absurd, potser sí que hi havia algun càlcul electoral. O potser no. Tan important és això? El cas és que ho ha explicat. I ho ha fet en un programa de televisió tan distingit i prestigiós com Sálvame –concretament a Sábado Deluxe-. Per tant, molt o poc, entra dins del joc aguantar comentaris i judicis. Més o menys afortunats i convenients, segons el gust –i el mal gust- de qui els faci. El que em xoca és aquesta necessitat imperiosa per a l’etiquetatge reduccionista. Explicar que als vint anys has tingut una nòvia és confessar que ets bisexual?
Si el dia següent, o l’anterior, o dos dies abans o després, continues fent zàping, és molt probable que et trobis amb més entrevistes o converses amb polítics. Amb un o més d’un. Com per exemple la conversa a tres que fa dos diumenges va organitzar Jordi Évole entre Inés Arrimadas i Marta Rovira. Obsedit amb el diàleg –aquest concepte que entre tots han desposseït tant de sentit- el periodista ja ha posat dempeus dues trobades d’aquest tipus. La primera va ser entre Mas i Zapatero. Observant Arrimadas i Rovira vaig tornar a pensar en l’estadística i el càlcul de probabilitats. Intentava endevinar quantes vegades repetirien compulsivament tot allò que van recitant com si fossin mantres. I em vaig descomptar aviat. Ja he dit abans que el mètode “a ull” no és gens científic.
Es notava que no es tenen cap mena de simpatia, que no saben què dir-se si no són retrets. Confesso que en un moment determinat vaig quedat colpit. M’agradaria viure en un indret del món en què quan a dos polítics importants els pregunten quina és la taxa d’atur d’aquest indret els dos l’encertin. Vaig trobar molt gros que no se la sabessin. Molt gros i molt greu. Com és possible? Què haurien de fer? Demanar perdó? No em sona que ho hagin fet. Dimitir? Això segur que no ho han fet. Què haurien de fer els seus respectius partits? Clavar-los una bona bronca? No sé si ho han fet. M’estranyaria. Rellevar-les? És obvi que no ho faran. I què hauríem de fer nosaltres, els ciutadans, el proper dijous dia 21? Votar-les? Votar dues polítiques a qui pregunten quina és la taxa d’atur de Catalunya i no ho saben? De veritat? Càlcul de probabilitats.
Pot ser –és molt probable- que et trobis Miquel Iceta i Inés Arrimadas conversant tranquil·lament amb Bertín Osborne. D’aquesta gran troballa ja en vam parlar la setmana passada. O Carles Mundó, nerviosíssim, intentant quedar en bon lloc davant el vendaval Ana Pastor. Pot ser també que Ada Colau visiti el plató de Sálvame Deluxe de Telecinco perquè l’entrevisti Jorge Javier Vázquez. Pot ser que durant aquesta entrevista a l’alcaldessa li vingui de gust explicar que quan tenia vint anys va tenir una nòvia. Pot ser que, havent escoltat això hi hagi qui l’acusi –Rosa Montero ho ha fet- d’oportunisme electoralista. Pot ser que el dia següent hi hagi titulars que diguin coses com: “Ada Colau confessa la seva bisexualitat”. Explicar que has tingut una nòvia als vint anys –o dues, o tres, o quatre- es converteix automàticament en: “Ada Colau confessa la seva bisexualitat”. De veritat?
Si hagués explicat que un dia, als quinze anys, va robar alguns llibres de la llibreria Catalònia, el titular seria: “Ada Colau confessa que va ser cleptòmana”? Si hagués explicat que un dia, als vint-i-dos anys li va ser infidel a la seva nòvia italiana, el titular hauria sigut: “Ada Colau confessa el seu adulteri”?. Tan estrets som, tan pervers tenim el raciocini que hem de titular: “Ada Colau confessa la seva bisexualitat”? Entrar a jutjar per què ho va explicar és absurd, potser sí que hi havia algun càlcul electoral. O potser no. Tan important és això? El cas és que ho ha explicat. I ho ha fet en un programa de televisió tan distingit i prestigiós com Sálvame –concretament a Sábado Deluxe-. Per tant, molt o poc, entra dins del joc aguantar comentaris i judicis. Més o menys afortunats i convenients, segons el gust –i el mal gust- de qui els faci. El que em xoca és aquesta necessitat imperiosa per a l’etiquetatge reduccionista. Explicar que als vint anys has tingut una nòvia és confessar que ets bisexual?
Colau, entrevistada per Jorge Javier Vázquez Foto: Telecinco
Si el dia següent, o l’anterior, o dos dies abans o després, continues fent zàping, és molt probable que et trobis amb més entrevistes o converses amb polítics. Amb un o més d’un. Com per exemple la conversa a tres que fa dos diumenges va organitzar Jordi Évole entre Inés Arrimadas i Marta Rovira. Obsedit amb el diàleg –aquest concepte que entre tots han desposseït tant de sentit- el periodista ja ha posat dempeus dues trobades d’aquest tipus. La primera va ser entre Mas i Zapatero. Observant Arrimadas i Rovira vaig tornar a pensar en l’estadística i el càlcul de probabilitats. Intentava endevinar quantes vegades repetirien compulsivament tot allò que van recitant com si fossin mantres. I em vaig descomptar aviat. Ja he dit abans que el mètode “a ull” no és gens científic.
Es notava que no es tenen cap mena de simpatia, que no saben què dir-se si no són retrets. Confesso que en un moment determinat vaig quedat colpit. M’agradaria viure en un indret del món en què quan a dos polítics importants els pregunten quina és la taxa d’atur d’aquest indret els dos l’encertin. Vaig trobar molt gros que no se la sabessin. Molt gros i molt greu. Com és possible? Què haurien de fer? Demanar perdó? No em sona que ho hagin fet. Dimitir? Això segur que no ho han fet. Què haurien de fer els seus respectius partits? Clavar-los una bona bronca? No sé si ho han fet. M’estranyaria. Rellevar-les? És obvi que no ho faran. I què hauríem de fer nosaltres, els ciutadans, el proper dijous dia 21? Votar-les? Votar dues polítiques a qui pregunten quina és la taxa d’atur de Catalunya i no ho saben? De veritat? Càlcul de probabilitats.
#Salvados21D | Test rápido para arrancar: paro, feminicidios íntimos, refugiados y barracones. Poco acierto. pic.twitter.com/GfuMKNnZ8O
— Salvados (@salvadostv) 3 de desembre de 2017