11
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
14:37h
Va ser, exactament, a El Vendrell. Al teatre municipal Àngel Guimerà de la capital del Baix Penedès. Allà va aparèixer, per primera vegada, una senyera just darrere de Xavier Domènech. Des d'aleshores, l'acompanya arreu. "És per donar-li més imatge de presidenciable", asseguren des de la seva candidatura. Clar està que la bandera de l'agenda social, que reivindiquen i onegen, és molt més difícil de representar iconogràficament en un míting.
Xavier Domènech té clares dificultats en aquesta campanya. De visibilitat -no ha estat al centre del debat ni protagonista d'enfrontaments- i d'expectatives -les enquestes no apunten cap remuntada-. Què diferent a la campanya del 26-J del 2016, quan rebia dards a tort i a dret perquè els seus rivals ja veien que tornaria a guanyar les eleccions generals. Ara, quan es tracta d'escollir un president o presidenta de la Generalitat, l'escenari és radicalment diferent. Han de batallar contra el gran monstre del vot dual sumat a la polarització d'una campanya que dona poc marge als missatges complexos o poc clars.
Entre l'estelada i la 'rojigualda'
No ha estat fins aquest dilluns que amb el seu missatge ha començar a influir -això sí, efímerament- quan ha ofert un acord de govern a ERC i el PSC si abandonen, respectivament, la unilateralitat i el 155. Val a dir que el veto creuat de republicans i socialistes se sabia abans, fins i tot, que responguessin els propis partits. Però Domènech, que vol evidenciar que des del resultat més que modest que auguren els sondejos pot acabar tenint la clau, fa esforços per marcar perfil, per alimentar aquesta imatge de presidenciable que els indicadors apunten que no acaba de quallar.
De fet, el seu equip era conscient que, en plena campanya i sense tenir encara els resultats de les eleccions, el tripartit amb el qual somnien moriria en qüestió de minuts. Però expliquen que era una estratègia de cara als votants indecisos, per exemple, entre votar al PSC o als "comuns" perquè ara podran assenyalar que Miquel Iceta vol pactar "amb la dreta d'Arrimadas". De la mateixa manera que podran dir que ERC pretén tornar a fer un govern amb "la dreta" del PDECat. Burxar en les contradiccions dels partits que es reivindiquen d'esquerres serà el seu objectiu en el segon tram de la campanya, sempre el més difícil i el més determinant.
És probable que aquesta senyera, doncs, el segueixi acompanyant. Entre d'altres coses perquè s'erigeixen en l'única candidatura que recull l'essència del "catalanisme progressista". Segons Domènech, els socialistes han perdut els dos conceptes; i els d'ERC, com a mínim, el segon adjectiu per haver pactat amb Artur Mas primer i Carles Puigdemont després. Els "comuns" consideren que, "embolicats" en l'estelada i la rojigualda, uns i altres han deixat orfe la senyera. I per això ell se la fa seva i se l'emporta a tot arreu.
Xavier Domènech té clares dificultats en aquesta campanya. De visibilitat -no ha estat al centre del debat ni protagonista d'enfrontaments- i d'expectatives -les enquestes no apunten cap remuntada-. Què diferent a la campanya del 26-J del 2016, quan rebia dards a tort i a dret perquè els seus rivals ja veien que tornaria a guanyar les eleccions generals. Ara, quan es tracta d'escollir un president o presidenta de la Generalitat, l'escenari és radicalment diferent. Han de batallar contra el gran monstre del vot dual sumat a la polarització d'una campanya que dona poc marge als missatges complexos o poc clars.
Entre l'estelada i la 'rojigualda'
No ha estat fins aquest dilluns que amb el seu missatge ha començar a influir -això sí, efímerament- quan ha ofert un acord de govern a ERC i el PSC si abandonen, respectivament, la unilateralitat i el 155. Val a dir que el veto creuat de republicans i socialistes se sabia abans, fins i tot, que responguessin els propis partits. Però Domènech, que vol evidenciar que des del resultat més que modest que auguren els sondejos pot acabar tenint la clau, fa esforços per marcar perfil, per alimentar aquesta imatge de presidenciable que els indicadors apunten que no acaba de quallar.
De fet, el seu equip era conscient que, en plena campanya i sense tenir encara els resultats de les eleccions, el tripartit amb el qual somnien moriria en qüestió de minuts. Però expliquen que era una estratègia de cara als votants indecisos, per exemple, entre votar al PSC o als "comuns" perquè ara podran assenyalar que Miquel Iceta vol pactar "amb la dreta d'Arrimadas". De la mateixa manera que podran dir que ERC pretén tornar a fer un govern amb "la dreta" del PDECat. Burxar en les contradiccions dels partits que es reivindiquen d'esquerres serà el seu objectiu en el segon tram de la campanya, sempre el més difícil i el més determinant.
És probable que aquesta senyera, doncs, el segueixi acompanyant. Entre d'altres coses perquè s'erigeixen en l'única candidatura que recull l'essència del "catalanisme progressista". Segons Domènech, els socialistes han perdut els dos conceptes; i els d'ERC, com a mínim, el segon adjectiu per haver pactat amb Artur Mas primer i Carles Puigdemont després. Els "comuns" consideren que, "embolicats" en l'estelada i la rojigualda, uns i altres han deixat orfe la senyera. I per això ell se la fa seva i se l'emporta a tot arreu.