10
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
11
de desembre
a les
10:21h
Amargues són les enquestes per a Xavier Domènech en un matí de diumenge. I no serà perquè no li pronostiquin el que ell demana: la clau. Menys de deu diputats i la capacitat per decidir si afavoreix una investidura d'un bloc o d'un altre o bé prefereix anar a unes noves eleccions que encara podrien desgastar més l'espai. Clar està que pitjor seria la tessitura d'haver-se de resignar a la irrellevància política i ni tan sols tenir un paper decisiu. "Queda molta campanya" i "a les eleccions del 20-S també ens deien que faríem un mal resultat" són les dues frases de consol de la candidatura entre bambolines. Al cap i a la fi, les enquestes, enquestes són.
Encara hi ha un tercer consol per fer passar el mal tràngol, tenint en compte que tot això s'ha de pair en un diumenge fred d'aquells de sofà, manta i pel·lícula: croissants de xocolata, ulleres ensucrades i pasta de full amb crema i maduixes. Domènech s'enfila a l'autobús dels periodistes amb dues safates plenes per anar cap a Girona, territori especialment complicat pels "comuns", que més enllà de Barcelona només veuen garantida l'entrada al Parlament de la seva candidata tarragonina. Sí, definitivament, amb rebosteria es paeixen més fàcilment sondejos, preguntes incòmodes i mítings difícils.
Obsequiat amb la revista JOT Down Kids, que a la seva portada anuncia un reportatge d'Star Wars - Domènech n'és fan-, se sent amb prou força com per afrontar somrient el trajecte més llarg fins a la ciutat on Carles Puigdemont va governar durant cinc anys, fins que va ser escollit president de la Generalitat. En arribar, no queda ni una engruna de l'esmorzar que ha pujat a l'autobús.
Escenari difícil i inhòspit
Dia gris, fred, ventós. Poca gent. Un centenar i escaig de persones. Domènech es corda la jaqueta grisa fins a la barbeta. Mans a la butxaca sempre que pot. Els "comuns" no tenen el seu millor dia. En els discursos fan referència a un equador de la campanya que encara no ha arribat. No és almenys fins dimarts. El subconscient denota que potser en aquests condicions climatològiques -i de futurologia numèrica- es fa massa llarga. Per a més inri, el micròfon juga una mala passada a Elisenda Alamany. De cop i volta, i durant uns instants, la deixa parlant de viva veu en el moment àlgid del seu discurs. S'ho pren amb bon humor.
Entorn marcat pel formigó i el pas de l'AVE. L'escenari és tan difícil i inhòspit com el de les enquestes. El vent bufa enfurismat, però sense cap intenció de trencar el tel de núvols que els assetja. No plou, però el gris acer impera. "Demà comença la part més salvatge de la campanya", pronostica Domènech. Durant les hores prèvies, però, croissants de xocolata, ulleres ensucrades i pasta de full amb maduixes. No hi ha res com un dolç per als moments d'amargor.
Encara hi ha un tercer consol per fer passar el mal tràngol, tenint en compte que tot això s'ha de pair en un diumenge fred d'aquells de sofà, manta i pel·lícula: croissants de xocolata, ulleres ensucrades i pasta de full amb crema i maduixes. Domènech s'enfila a l'autobús dels periodistes amb dues safates plenes per anar cap a Girona, territori especialment complicat pels "comuns", que més enllà de Barcelona només veuen garantida l'entrada al Parlament de la seva candidata tarragonina. Sí, definitivament, amb rebosteria es paeixen més fàcilment sondejos, preguntes incòmodes i mítings difícils.
EN DIRECTE @XavierDomenechs porta esmorzar als periodistes a l'autobús de campanya camí de Girona https://t.co/mPYydpBiQYpic.twitter.com/7fEnUOvU90
— NacióDigital (@naciodigital) December 10, 2017
Obsequiat amb la revista JOT Down Kids, que a la seva portada anuncia un reportatge d'Star Wars - Domènech n'és fan-, se sent amb prou força com per afrontar somrient el trajecte més llarg fins a la ciutat on Carles Puigdemont va governar durant cinc anys, fins que va ser escollit president de la Generalitat. En arribar, no queda ni una engruna de l'esmorzar que ha pujat a l'autobús.
Escenari difícil i inhòspit
Dia gris, fred, ventós. Poca gent. Un centenar i escaig de persones. Domènech es corda la jaqueta grisa fins a la barbeta. Mans a la butxaca sempre que pot. Els "comuns" no tenen el seu millor dia. En els discursos fan referència a un equador de la campanya que encara no ha arribat. No és almenys fins dimarts. El subconscient denota que potser en aquests condicions climatològiques -i de futurologia numèrica- es fa massa llarga. Per a més inri, el micròfon juga una mala passada a Elisenda Alamany. De cop i volta, i durant uns instants, la deixa parlant de viva veu en el moment àlgid del seu discurs. S'ho pren amb bon humor.
Entorn marcat pel formigó i el pas de l'AVE. L'escenari és tan difícil i inhòspit com el de les enquestes. El vent bufa enfurismat, però sense cap intenció de trencar el tel de núvols que els assetja. No plou, però el gris acer impera. "Demà comença la part més salvatge de la campanya", pronostica Domènech. Durant les hores prèvies, però, croissants de xocolata, ulleres ensucrades i pasta de full amb maduixes. No hi ha res com un dolç per als moments d'amargor.