La Generalitat i les institucions catalanes fa anys que fan la batalla jurídica, més tenint en compte que la sentència de devolució no és ferma i que els tècnics la desconsellen. Però l'aplicació del 155 no és innòcua i el govern espanyol ha facilitat la sortida de les obres. De matinada, agents de la Guàrdia Civil i tècnics aragonesos ja han entrat al Museu de Lleida per endur-se les obres. Per ubicar-vos sobre Sixena us aconsello aquesta informació d'Àlvar Llobet, que us té des de primera hora al corrent de tot el que passi a Lleida. També aquesta opinió del gestor cultural Jaume Pros. El tema té, òbviament, trellat polític. En va parlar Carles Puigdemont (avui la caravana de Junts per Catalunya serà a Lleida) però també l'alcalde de la ciutat, el socialista Àngel Ros, que va demanar que l'art sacre quedés fora del 155 -ell en recolza l'aplicació, però a la carta-, i la cap de llista d'ERC a la demarcació, la consellera Meritxell Serret.
De blocs i gestió del resultat. La campanya passa avui per Ponent. Hi haurà Junts per Catalunya i també dirigents d'ERC, com ara Joan Tardà, i la CUP a la porta del Museu. El camí cap al 21-D ha començat tranquil malgrat el context, però algunes coses, com ara el debat de la unilateralitat es van movent. La CUP, que ahir va fer el seu acte central a Barcelona (llegiu la crònica d'Aida Morales), pressiona en aquest sentit i ERC ja accepta que si l'Estat no s'estova (no sembla que hagi de passar) caldrà seguir transitant aquesta via. Avui Pablo Iglesias, que serà a Tarragona, intentarà capgirar les males enquestes de Catalunya En Comú Podem. De tot plegat n'he escrit aquesta anàlisi. Per fer un tast diari de la campanya i els seus imprescindibles us aconsello que seguiu el nostre "pòquer de campanya" amb el protagonista, la proposta, la frase i l'estirabot. Avui la tria i el comentari és d'Arnau Urgell.
Amb la Franja. Ja sabeu que cada dilluns comencem la setmana amb música, si pot ser relacionada amb l'actualitat. La Núria R. em recomanava ahir mateix Homenatge, del cantautor de la Franja Àngel Soro. La va escriure en memòria de l'activista i filòleg fragatí Josep Galán. Avui és adequada. "Parlo amb l’accent de Josep Galán / Canto els mots de Manuel de Pedrolo / I els versos de Maria Mercè Marçal", diu la lletra. La podeu escoltar aquí.
Vist i llegit
El Periódico publicava ahir una entrevista aclaridora. La feia Patricia Martín a Santiago Muñoz Machado, catedràtic de Dret Administratiu, membre de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i expert en model territorial. Ell és qui ha coordinat a catedràtics catalans i espanyols que han redactat el document Idees per a una reforma de la Constitució. L'assumpte és a l'agenda però el PP, que té capacitat de veto al Congrés i al Senat, no la vol abordar, i Cs ho voldria fer en clau involucionista. El catedràtic dona, en tot cas, pistes de com de limitada seria. I avisa que ser una nació no implica tenir sobirania. El de les nacions integrades a l'estat espanyol seria, doncs, un cas únic.
El passadís
Els caganers que cada any, a les portes del Nadal, es venen a la fira de Sant Llúcia de Barcelona solen ser un termòmetre de l'actualitat. Enguany caganers del llaç groc, del major Trapero i també dels polítics que ja estaven "de moda" l'any passat. Enquesta de carrer que em transmet un amic: ahir no va poder trobar figuretes ni de Carles Puigdemont ni d'Oriol Junqueras a les parades que en venen perquè havien esgotat existències. Els caps de llista de Junts per Catalunya i ERC tenen èxit, si més no per ser al pessebre. Veurem què els passa el dia 21 i si un pot tornar a l'exili i l'altre recuperar la llibertat.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1917 el parlament de Lituània, que aleshores era regional, va declarar la seva independència de Rússia, on acabava d'arribar al poder un govern revolucionari que donaria peu a la creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. En aquell moment el país estava ocupat també per Alemanya. No va ser fins al cap d'uns mesos que la independència es va fer efectiva. A les acaballes de la segona guerra mundial, el 1944, va implicar l'annexió definitiva del país bàltic a la URSS, de la qual no es va independitzar de nou fins el 1990.
L'aniversari
L'11 de desembre de 1942 va nàixer l'economista i polític Josep Maria Cullell, un dels fundadors de Convergència Demòcratica de Catalunya i un dels pesos pesants dels governs de Jordi Pujol. Cullell va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques, d'Economia i diputat al Parlament i al Congrés. A més, va ser cap de cartell de CiU a les eleccions municipals de Barcelona de 1987 i 1991, que va perdre davant de Pasqual Maragall. Un cas de tràfic d'influències urbanístic a Sant Pere de Torelló (Osona) va provocar que deixés el govern de Pujol. Poc després va deixar la política passant a formar part de diversos consells d'administració. Cullell va formar part dels equips assessors d'Artur Mas quan liderava CDC.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi