La campanya «anormal» de la CUP

El partit de l'esquerra independentista denuncia mitja dotzena d'actes i atacs contra la llibertat en campanya

Dessuadora per la llibertat dels presos polítics en l'acte central de campanya de la CUP.
Dessuadora per la llibertat dels presos polítics en l'acte central de campanya de la CUP. | Adrià Costa
10 de desembre del 2017
Actualitzat a les 17:52h
Campanya "anormala". Aquest és un concepte que la CUP no deixa de repetir en tots i cadascun dels seus actes, des del passat dimarts, quan aquesta es va encetar. I és que, després de la primera setmana de mítings en el marc d'unes eleccions que consideren "il·legítimes", el partit de l'esquerra independentista segueix regalant, per sort o per desgràcia, petites píndoles d'actualitat que serveixen per atiar el foc. L'última, l'agressió d'un membre de l'assemblea d'Independents per Salt - CUP per part d'un grup d'individus, mentre aquest penjava cartells electorals. 

"Hijo de puta, viva España". Segons el partit, aquest fet no és "aïllat", i se suma al conjunt d'episodis d'agressions que els grups d'ultradreta, o la mateixa Junta Electoral, està posant sobre el taulell de joc. Un incident, aquest últim, sobre el que els anticapitalistes esperen presentar accions legals, malgrat que ho faran dins d'una legalitat que també denuncien per parcial i abanderada per les forces centralistes. 

De fet, la campanya electoral de la CUP ja va començar anòmala durant els primers minuts. La mateixa nit que es realitzava l'enganxada de cartells arreu de Catalunya, les policies locals de Barcelona i el de Vilassar van requisar material electoral del partit. Una acció que els cupaires van denunciar el dia després a la Ciutat de la Justícia, i que van posar en coneixement dels respectius ajuntament, de qui, segons van assegurar, no s'havia rebut cap argument, perquè aquest "no existia". 

Un dia següent, van criticar, qui vetava la campanya de la CUP ja no era la Junta Electoral o la policia, sinó la televisió pública espanyola. Tal com van alertar, TVE va decidir no emetre l'espot en favor dels presos polítics que, de manera excepcional, la CUP havia decidit col·locar durant tot el dia de dimarts en l'espai electoral que els corresponia. Una decisió, lamentaven, que la televisió havia pres "d'ofici", sense cap determinació prèvia de la Junta Electoral, i que van denunciar davant d'aquest mateix òrgan. Sobre això, van considerar que es tractava d'una "vulneració de la lliure disposició de l'organització del seu espai legítim de propaganda electoral". 

La crítica va continuar els dies propers. Aquesta vegada, de la mà de la resta de partits sobiranistes, així com l'ANC i els CDR. De la mateixa manera que Junts per Catalunya i ERC, els cupaires proposaven, amb l'Assembles i els comitès, un recompte paral·lel dels vots el proper 21 de desembre, davant d'uns comicis tèrbols. "El paper de la Junta Electoral està sent molt clar", denunciava la número 4 de la llista per Barcelona, Maria Ballester, que assegurava que aquesta estava "prohibint la direcció de les coses", com es podia demostrar amb la decisió que havia pres respecte del color groc, o amb tots els actes previs que havien afectat la CUP. De fet, l'exdiputada Eulàlia Reguant també assegurava que es tractava d'unes eleccions "sense garanties", amb candidats a la presó i altres que es "es veuen obligats a estar a Brussel·les" per no ser detinguts. 

Des de llavors, els cupaires no han parar de denunciar irregularitats, ja sigui per part de la Junta Electoral o grups de persones que han atacat la seva propaganda electoral en diversos municipis. La CUP està en el punt de mira i ho sap, i qualsevol pas en falç serà susceptible de crítica social, política o judicial. L'acció directa que ha reivindicat el partit durant tant de temps, la unilateralitat, se'ls aplica des de la contra, amb uns efectes que encenen els ànims de la radicalitat. Després de sis dies de campanya, el trajecte encara es presenta llarg. Caldrà veure si aquest foc es manté, s'apaga o se n'encenen de nous. En qualsevol cas, i tal com cita el poeta, "que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible".