11
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
22:15h
En la passada legislatura, hi ha hagut dos diputats aranesos al Parlament de Catalunya. Una és Mireia Boya, de la CUP. L'altre és Javier Rivas, de Ciutadans. No poden ser més diferents, tot i que tots dos parlen aranès. El partit d'Albert Rivera ja ha posat un peu a Era Val. Aquest cap de setmana, qui sap si seguint la ruta dels Bons Homes càtars, Carlos Carrizosa, portaveu de Cs a la cambra, ha pujat a terres occitanes per portar-hi allí la "revolució taronja".
A l'Aran, Ciutadans s'ha trobat a l'únic territori de l'estat espanyol on s'ha establert oficialment el trilingüisme. A l'escola, hi ha immersió lingüística en aranès a la primària, mentre que a la secundària el mestre tria en quina llengua dona la classe, tot i que existeix l'assignatura d'aranès.
En el transcurs de la visita de Carrizosa a Viella, el dirigent de Cs s'ha entrevistat amb entitats de ramaders i el gremi d'hostaleria, a més de passejar pel centre de la capital aranesa. El missatge ha estat que el procés afecta negativament l'Aran i que cal blindar el turisme com a sector punter de l'economia aranesa. Carrizosa es va felicitar que la vall visqui, segons ell, d'esquena al sobiranisme.
Javier Rivas va ser membre de la selecció espanyola d'esquí alpínic i després va treballar de consultor en diverses empreses esportives de l'Aran. Després vindria la política i la militància a Ciutadans. En les municipals del 2015, va ser elegit regidor de Viella, i d'aquí va fer el pas al Parlament com a número dos en la llista per Lleida. En les eleccions del 27-S del 2015, Ciutadans va obtenir un bon resultat, quedant segon darrera de Junts pel Sí tan sols per una vintena de vots.
Cs es va abstenir en la llei d'Aran
El partit d'Inés Arrimadas es va abstenir quan el Parlament va aprovar la llei d'Aran, el 2015. El motiu que van esgrimir va ser que la llei no contribuïa a avançar en una llei electoral catalana. Cs reclama una circumscripció pròpia per als aranesos, de manera que dels quinze diputats de Lleida, un fos elegit per la gent de la vall.
El tema de la llengua és un dels més sensibles a l'Aran. El procés de substitució de l'aranès pel castellà és un fet, malgrat que la situació a la vall és, comparativament, molt millor que a la resta d'Occitània, on l'estat francès ha estat més eficaç que l'espanyol a l'hora d'anorrear la identitat occitana.
Al Parlament, els dos diputats aranesos encarnen molt bé dues ànimes ben diferents sobre la personalitat del seu país. Mireia Boya sempre utilitza l'aranès en les seves intervencions a la cambra. Javier Rivas sempre parla en castellà. I per evitar confusions -no el prenguessin per un nacionalista aranès- sempre que li pregunten, assegura que la nació occitana és una il·lusió, i que si va existir, ja ha plogut molt.
A l'Aran, Ciutadans s'ha trobat a l'únic territori de l'estat espanyol on s'ha establert oficialment el trilingüisme. A l'escola, hi ha immersió lingüística en aranès a la primària, mentre que a la secundària el mestre tria en quina llengua dona la classe, tot i que existeix l'assignatura d'aranès.
En el transcurs de la visita de Carrizosa a Viella, el dirigent de Cs s'ha entrevistat amb entitats de ramaders i el gremi d'hostaleria, a més de passejar pel centre de la capital aranesa. El missatge ha estat que el procés afecta negativament l'Aran i que cal blindar el turisme com a sector punter de l'economia aranesa. Carrizosa es va felicitar que la vall visqui, segons ell, d'esquena al sobiranisme.
El "ciutadan" aranès@CiutadansCs al pie del pico Montcorbison en Vielha, Vall d'Aran, Cataluña, España. #VotaCs#AraSiVotarempic.twitter.com/JvVoqiIrvR
— Carlos Carrizosa (@carrizosacarlos) 9 de diciembre de 2017
Javier Rivas va ser membre de la selecció espanyola d'esquí alpínic i després va treballar de consultor en diverses empreses esportives de l'Aran. Després vindria la política i la militància a Ciutadans. En les municipals del 2015, va ser elegit regidor de Viella, i d'aquí va fer el pas al Parlament com a número dos en la llista per Lleida. En les eleccions del 27-S del 2015, Ciutadans va obtenir un bon resultat, quedant segon darrera de Junts pel Sí tan sols per una vintena de vots.
Cs es va abstenir en la llei d'Aran
El partit d'Inés Arrimadas es va abstenir quan el Parlament va aprovar la llei d'Aran, el 2015. El motiu que van esgrimir va ser que la llei no contribuïa a avançar en una llei electoral catalana. Cs reclama una circumscripció pròpia per als aranesos, de manera que dels quinze diputats de Lleida, un fos elegit per la gent de la vall.
El tema de la llengua és un dels més sensibles a l'Aran. El procés de substitució de l'aranès pel castellà és un fet, malgrat que la situació a la vall és, comparativament, molt millor que a la resta d'Occitània, on l'estat francès ha estat més eficaç que l'espanyol a l'hora d'anorrear la identitat occitana.
Al Parlament, els dos diputats aranesos encarnen molt bé dues ànimes ben diferents sobre la personalitat del seu país. Mireia Boya sempre utilitza l'aranès en les seves intervencions a la cambra. Javier Rivas sempre parla en castellà. I per evitar confusions -no el prenguessin per un nacionalista aranès- sempre que li pregunten, assegura que la nació occitana és una il·lusió, i que si va existir, ja ha plogut molt.