Així es cou la campanya d'ERC: entre la seu nacional, els coaligats, Brussel·les i Estremera

El comitè de campanya, liderat per Sergi Sabrià, té dues reunions cada matí, però llavors ha de coordinar la tasca amb els dirigents exiliats o empresonats, els independents i els partits de la candidatura

Míting d'inici de campanya d'ERC a Vic.
Míting d'inici de campanya d'ERC a Vic. | Albert Alemany
12 de desembre del 2017
Actualitzat el 13 de desembre a les 12:34h
La campanya del 21-D és del tot menys normal. I això afecta i molt a l'hora d'organitzar el dia a dia de campanya, fins i tot a nivell logístic. En el cas d'ERC això és evident. Amb un equip ja consolidat des de la profunda renovació viscuda el 2011 amb l'arribada d'Oriol Junqueras al capdavant del partit i amb el ritme d'eleccions dels darrers anys, la maquinària del partit ja estava més que greixada últimament, però tot gira com un mitjó quan el cap de llista és a la presó, alguns candidats exiliats a Brussel·les i la llista suma una gran quantitat d'independents i partits menors.

Malgrat tot, els republicans intenten mantenir al màxim la normalitat. Com en les últimes ocasions, el portaveu del partit, Sergi Sabrià, exerceix de cap de campanya, però guanya pes també Jordi Bacardit, adjunt a la direcció i cap de gabinet de Marta Rovira, qui ha agafat el lideratge republicà aquests dies. Al capdavant de l'equip organitzatiu i d'actes hi ha el vicesecretari general de coordinació interna, territori i organització, Isaac Peraire, mentre que el director de comunicació del partit, Carles Foguet, s'encarrega de dirigir la comunicació i la gerència va a càrrec del secretari de finances, Jordi Roig. D'aquests en depenen altres àrees com les de xarxes, premsa, actes, protocol, demoscòpia...

La primera reunió del dia comença ben aviat, a les 8.45, i és de caràcter més estratègic. Unes nou persones cuinen des de la seu nacional d'ERC el missatge central del dia, la planificació general de la jornada i l'enfocament que se li vol donar. S'hi analitza la resposta als actes, entrevistes i discursos del dia anterior, l'evolució de les enquestes, cap a on es vol encarar l'ímput central dels candidats...

En els darrers dies, per exemple, s'hi ha decidit mirar de punxar el globus presidencialista de JxCat alertant que segurament Carles Puigdemont no podrà tornar per ser investit o també s'hi ha optat per passar a l'ofensiva apel·lant al vot útil independentista. Aquí s'hi cou què es vol transmetre en funció del termòmetre de la campanya.

La segona reunió, logística

I és en la segona reunió, a partir de les 9.45, quan es concreta el format físic amb què han d'arribar els missatges. Llavors, una quinzena de persones (entre les quals, moltes de les que estaven en la primera trobada) aborden els detalls dels mítings, actes i altres detalls organitzatius de la campanya. Si no hi ha massa complicacions, tot ha d'estar tot llest a les 10.30, quan alguns dels responsables es desplacen directament cap al primer ímput mediàtic del dia.
 

Sergi Sabrià i Isaac Peraire, presentant la campanya d'ERC. Foto: ACN


De fet, els republicans són molt ordenats en aquest sentit. De dilluns a divendres, organitzen cada dia un acte molt encarat a la premsa, a les 12h, per transmetre un missatge sectorial, excepte quan hi ha una roda de premsa més formal organitzada per ACN o Efe. El punt de trobada és sempre a Barcelona o rodalies.

I a la tarda, ja hi ha el míting més multitudinari, també obert a la ciutadana, sempre a les 19h (en anterior campanyes era més tard, però el líder del projecte de reforma horària a Catalunya i candidat a les llistes d'ERC, Fabian Mohedano, deu haver fet feina). La convocatòria per als periodistes, però, és a la seu d'ERC, en funció del que triga el recorregut fins al local. Els caps de setmana tan sols hi ha un míting al migdia. A banda, és clar, d'entre 5 i 7 actes mitjans cada dia més a ciutats mitjanes, menys mediàtics però que també requereixen de treball intern.

Coordinació amb els partits coaligats

Llavors, però, cal coordinar-se amb totes les estructures del partit i de les formacions coaligades en la candidatura, així com els membres de la llista. Per una banda, un comitè d'enllaç del comitè de campanya es reuneix cada dos o tres dies amb Demòcrates de Catalunya, Moviment d'Esquerres, Avancem i Catalunya Sí, que agrupa els independents, per debatre sobre l'avenç de la campanya i transmetre les directrius.
 

Presentació de la candidatura d'ERC, amb independents i representants de Demòcrates, MES i Avancem. Foto: Europa Press


Igualment, hi ha diversos petits equips de campanya sectorials amb autonomia de funcionament, però coordinats amb Sergi Sabrià. Alguns són de qüestions logístiques, com l'equip d'actes o d'apoderats, mentre que d'altres són sectorials (cultura, joves, economia, dones...) i dissenyen i apliquen accions per acostar-se i sumar suports i vots de determinats col·lectius.

Finalment, els candidats també estan connectats a través d'un grup de Telegram unidireccional, per on reben del comitè de campanya l'agenda i els argumentaris que va elaborant. Així, per exemple, els 135 membres de la candidatura d'ERC reben cada dia l'input de la jornada, amb la idea que han de mirar d'incorporar en els respectius discursos per presentar un missatge coherent en tots els actes i parlaments.

De Brussel·les a Estremera

En el cas de Toni Comín, número set de la candidatura per Barcelona, i Meritxell Serret, cap de llista per Lleida, la comunicació és relativament senzilla, ja que poden estar connectats per telèfon o les xarxes socials des de Brussel·les. Més complicat és amb Oriol Junqueras, qui també està més desconnectat del dia a dia, per la manca d'accés a mitjans de comunicació i a les reunions diàries.

Amb ell s'hi poden posar en contacte en les visites que poden fer dirigents d'ERC i amics els dissabtes, però també a través dels advocats, que tenen més flexibilitat, o en les trucades que pot fer el president del partit, malgrat que té un accés limitat al telèfon. Així tracten els aspectes generals de la campanya, però també els articles que ha d'escriure Junqueras i les seves piulades. Uns tuits que evidentment no acaba redactant ell. De fet, segons expliquen del partit, en els primers dies van registrar el vicepresident català per verificar si no disposava d'un mòbil des d'on entrava al seu Twitter per fer les piulades. No el van trobar, és clar.
Arxivat a