10
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
11
de desembre
a les
10:22h
Normalment, aconseguir un crèdit per afrontar una campanya electoral és un tràmit força simple per als partits. Als bancs els ha interessat tenir històricament a favor els actors polítics i, a més, és una inversió relativament senzilla, ja que tan sols avancen uns recursos que posteriorment les institucions retornen a les candidatures, en funció dels diputats i els vots obtinguts. A no ser que tingui lloc un resultat estranyament dolent, per tant, el crèdit es torna amb poc temps i, si la patacada és notable, resta com un deute que es va sufragant progressivament.
Tot i això, ERC s'ha trobat per primer cop amb un problema inesperat: li han denegat aquest crèdit. Ho va avançar Catalunya Plural, però fonts republicanes han confirmat a NacióDigital que, en realitat, han estat dues les entitats financeres (que el partit no ha detallat quines són) les que s'han tancat a cedir aquests recursos. En total, volia gastar 1,8 milions en la campanya (700.000 per a mailing i 1,1 milions per a la campanya estricta), però la petició del crèdit hauria estat tan sols per fer front a una part d'aquests costos.
I això que ERC ja va quantificar les despeses amb l'objectiu de poder fer-hi front amb la futura subvenció electoral i, en concret, si aconseguia 36 o 37 diputats, la franja baixa del que li pronosticaven les enquestes a l'inici de la campanya, per bé que ara els sondejos li són una mica més pessimistes. A més, els republicans van aconseguir quedar nets de deute amb els bancs a finals del 2016, cosa que també li facilita el retorn de qualsevol nou crèdit que demani.
Idil·li antic amb els bancs
En resum, els dirigents del partit només poden veure motius polítics a la denegació de les entitats financeres. De fet, els xocs entre ERC i els bancs venen de lluny, com evidencia la incomoditat que va generar a La Caixa la campanya que el 1999 van impulsar contra els peatges a les autopistes catalanes. Últimament, però, els republicans han estat els principals promotors de l'impost a la banca -anul·lat pel Tribunal Constitucional-, a més d'un dels actors principals del procés català que tant ha incomodat al sector financer, amb canvis de seus a fora de Catalunya tant de CaixaBank com de Banc Sabadell.
És per això que ERC ara celebra especialment haver fet net pel que fa al deute, ja que, malgrat la incomoditat de no disposar d'aquests diners, podrà fer front a la campanya amb recursos propis sense haver de renunciar a quasi res. Ara bé, si realment la denegació és per motius polítics, com és que sí que li van atorgar un crèdit a les últimes campanyes d'Unió, tot i les escasses possibilitats d'obtenir representació i l'endeutament elevat que ja arrossegava -el partit va abaixar la persiana amb 19 milions sense retornar-? Potser també era motius polítics...?
Tot i això, ERC s'ha trobat per primer cop amb un problema inesperat: li han denegat aquest crèdit. Ho va avançar Catalunya Plural, però fonts republicanes han confirmat a NacióDigital que, en realitat, han estat dues les entitats financeres (que el partit no ha detallat quines són) les que s'han tancat a cedir aquests recursos. En total, volia gastar 1,8 milions en la campanya (700.000 per a mailing i 1,1 milions per a la campanya estricta), però la petició del crèdit hauria estat tan sols per fer front a una part d'aquests costos.
I això que ERC ja va quantificar les despeses amb l'objectiu de poder fer-hi front amb la futura subvenció electoral i, en concret, si aconseguia 36 o 37 diputats, la franja baixa del que li pronosticaven les enquestes a l'inici de la campanya, per bé que ara els sondejos li són una mica més pessimistes. A més, els republicans van aconseguir quedar nets de deute amb els bancs a finals del 2016, cosa que també li facilita el retorn de qualsevol nou crèdit que demani.
Idil·li antic amb els bancs
En resum, els dirigents del partit només poden veure motius polítics a la denegació de les entitats financeres. De fet, els xocs entre ERC i els bancs venen de lluny, com evidencia la incomoditat que va generar a La Caixa la campanya que el 1999 van impulsar contra els peatges a les autopistes catalanes. Últimament, però, els republicans han estat els principals promotors de l'impost a la banca -anul·lat pel Tribunal Constitucional-, a més d'un dels actors principals del procés català que tant ha incomodat al sector financer, amb canvis de seus a fora de Catalunya tant de CaixaBank com de Banc Sabadell.
És per això que ERC ara celebra especialment haver fet net pel que fa al deute, ja que, malgrat la incomoditat de no disposar d'aquests diners, podrà fer front a la campanya amb recursos propis sense haver de renunciar a quasi res. Ara bé, si realment la denegació és per motius polítics, com és que sí que li van atorgar un crèdit a les últimes campanyes d'Unió, tot i les escasses possibilitats d'obtenir representació i l'endeutament elevat que ja arrossegava -el partit va abaixar la persiana amb 19 milions sense retornar-? Potser també era motius polítics...?