T'imagines Arrimadas guanyant la nit del 21-D?

Les enquestes que s'estan publicant aquests dies són dispars, però hi ha dos elements que semblen transversals pel que fa a una reordenació del vot a dins de cada bloc: JxCat recupera cert terreny en detriment d'ERC, i Cs puja tant com va enfonsant-se el PP. Això provoca que comenci a encendre's una llum d'alerta en els llocs de comandament independentista per la possibilitat que, independentment que les candidatures favorables a la República catalana sumin 68 o més diputats, pot ser que la llista d'Inés Arrimadas s'erigeixi com a primer força la nit del 21-D. Un gag del Polònia d'aquest dijous, de fet, ho escenifica molt bé:

I és precisament aquesta por la que vol usar ERC per cridar al vot útil independentista. Aquell que altres vegades l'havia perjudicat però a què aquest cop creu que pot recórrer. La imatge difusa que dibuixaria una victòria sobiranista en escons havent-se imposat una força unionista és la que es vol combatre i, per això, els dirigents republicans estan reclamant a aquells independentistes dubtosos que unifiquin el vot en la candidatura que, segons les enquestes fetes públiques fins ara, té més opcions d'evitar aquest somni anhelat pels poders de l'Estat.

No esperar a que sigui massa tard

"Us imagineu la nit del 21-D amb Arrimadas i Cs erigint-se com a primera força?", es preguntava a Vilanova i la Geltrú aquest dissabte el conseller de Justícia i número 5 de la candidatura d'ERC, Carles Mundó, que també alertava que "cap independentista no es podrà perdonar que la nit del 21-D cregués que hauria d'haver votat ERC" per evitar-ho. No era el primer cop que els republicans intentaven polaritzar la campanya amb els liberals, però aquests darrers dies estan aprofundint-hi i encara hi insistiran més endavant.

I és que ERC vol fer front també a la imatge nascuda arran de l'enquesta d'El Periódico conforme JxCat ja està en condicions de pugnar també per la victòria. Els experts en demoscòpia dels republicans neguen que aquest sigui l'escenari (almenys per ara) i que els únics que estan en condicions d'aspirar a l'or són ells i Cs, una idea que altres sondejos reforcen i que repetiran míting rere míting. El resum seria ben simple: "L'única candidatura que pot evitar que Cs guanyi és ERC". Un eslògan fort que permet enviar una idea directa, a diferència d'altres de més complexes i poc comprensibles del mateix partit, com les dels governs legítim i executiu, o les de la independència dialogada i sense unilateralitat.

Capacitat per fer un "govern fort"

Ara bé, aquest títol té un subtítol, més subtil, però que també mira de reforçar la tria d'ERC com a vot útil. I és la seva capacitat per impulsar un "govern fort" després del 21-D. Els ponents dels seus actes repeteixen insistentment aquesta idea, que se sustenta en tres potes. La primera és posar en valor el capital polític de la candidatura, que inclou dirigents experimentats amb independents. Així, els republicans destaquen la feina feta al capdavant de les conselleries (tancant la presó Model, millorant la situació econòmica de les finances de la Generalitat, aprovant la renda garantida de ciutadania...), però Mundó ha anat un pas enllà i també s'hi ha referit indirectament en contraposar els 86 anys d'història d'ERC amb algun altre "partit improvisat" nascut "fa quatre dies", el que molts han entès com un punyal a JxCat, configurat ràpidament i amb perfils molt dispars i desiguals.

La segona pota de l'argumentari és que Oriol Junqueras té més possibilitats de ser investit que Carles Puigdemont. Pel que defensen els republicans, el vicepresident català podria veure la llum en les properes setmanes, seguint els passos dels altres membres del Govern alliberats, ja que els riscos que va identificar el Tribunal Suprem per diferenciar-los (risc de reiteració de delicte) van perdent pes, mentre que, com va explicitar Mundó divendres, el risc de fuga del president català seria evident, si decidís tornar, motiu pel qual seria "detingut i empresonat" si ho volgués fer. I en tot cas, ERC ja ha triat Marta Rovira com l'alternativa que proposaria per encapçalar el Govern, si no pogués fer-ho Junqueras, mentre que JxCat no ho ha fet.

Entendre's a esquerra i dreta

Finalment, els republicans es veuen més capacitats que JxCat per liderar un "govern fort" perquè se senten a la centralitat de l'arc sobiranista, amb capacitat d'entendre's tant amb la candidatura de Puigdemont com amb la CUP -més fàcilment del que ho feia Junts pel Sí-, i fins i tot allargar la mà als "comuns" -al·lèrgics a tot el que olori a PDECat- per implicar-los en certes desobediències parcials en el camp social o en el procés constituent. Però això no es pot dir massa perquè, a la que s'anomena la candidatura de Xavier Domènech, els fantasmes del tripartit d'esquerres ja treuen el nas, com li va passar a Joan Tardà quan va insinuar una entesa parcial.

ERC, doncs, intensificarà les crides al vot útil independentista, tant per evitar que guanyi Cs com per fer més fàcil un "govern fort" posterior. Qui li ho havia de dir a Junqueras, que el 2012 maldava per demostrar -fins i tot amb espots animats amb clatellot final incorporat- la importància de disposar d'una segona força independentista amb pes per marcar el pas al president?