La fiscalia dóna per anul·lat el judici de Companys

per Quico Sallés , 25 de març de 2010 a les 13:11 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de març de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.



S'ha fet justicia a mitges, però justícia. La Junta de Fiscals de Sala del Tribunal Suprem, màxim òrgan assessor del fiscal general, ha rebutjat la petició de revisió de la sentència que va condemnar a mort el president de la Generalitat, Lluís Companys. Pren aquesta decisió perquè entén que la Llei de Memòria Històrica aprovada ja anul·la aquesta sentència i per tant no cal instar la Sala Militar del Suprem a una revisió. Els fiscals asseguren que la Llei deixa sense 'validesa' la sentència' perquè ha quedat 'expulsada' de l'ordenament jurídic espanyol en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. Aquesta és la primera vegada que a través d'aquesta Llei es considera 'nul de ple dret' un judici sumaríssim d'un consell de guerra franquista

A l'octubre del 2009, la Generalitat va celebrar una reunió extraordinària per aprovar un document en què demanava a la Fiscalia General de l'Estat que interposés un recurs de revisió de la sentència condemnatòria del president màrtir davant el Tribunal Suprem. El president de la Generalitat, José Montilla, va recordar que la ciutadania encara esperava un 'darrer gest' per honorar el president màrtir. El Govern, va advertir, no 'desistirà' fins que s'aconsegueixi l'anul·lació del judici.

La Generalitat havia demandat al ministeri públic que instés la Sala Militar de l'alt tribunal a la revisió de la sentència que el 14 d'octubre de 1940 va condemnar a mort el president .

La Junta de Fiscals de Sala ha estat deliberant durant la jornada d'aquest dijous sobre la possibilitat d'obrir aquesta via que passava per la Sala Militar. Aquest camí es preveia problemàtic per la jurisprudència tan rígida que defineix aquesta sala. En d'altres casos de judicis sumaríssims, la sala demanava fets nous, que no hi havia en el cas de Companys.

Per tot aquest seguit de motius, el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde Pumpido, va proposar una nova via que aportava noves interpretacions de la Llei de memòria història que el govern de Zapatero va aprovar l'any 2007, durant la seva primera legislatura. Amb la Llei a la mà, els fiscals entenen que la sentència ja queda anul·lada.

Nul·les de ple dret

Concretament, argumenten que tant la sentència que el va condemnar a mort, com la que va ordenar embargar els seus bens, són 'nul·les de ple dret' per 'aplicació directa' de la Llei de Memòria Històrica. Després de l'aprovació d'aquesta norma, expliquen els fiscals, 'no subsisteix aparença de legalitat o validesa' en les dues sentències perquè 'han estat expulsades de l'ordenament jurídic' per l'esmentada Llei.

Això provoca que es declari 'legalment improcedent' perquè l'objectiu queda sense 'objecte' el plantejament d'un recurs de revisió davant el Tribunal Suprem, en concret a la Sala Militar, com plantejava la Generalitat.

Nova fórmula

Es tracta d'una fórmula innovadora que no s'havia aplicat fins el moment en cap altre cas d'assassinats ordenats per la dictadura de Franco. Caldrà veure si aquesta decisió crea jurisprudència i obre una via per d'altres casos similars al de Companys. Un dels informes que els fiscals han estudiat ha estat el del model alemany que s'ha posat com exemple. A Alemanya és la fiscalia directament qui sobre dictamina l'anul·lació en aquests casos.

El govern espanyol fins el moment s'havia limitat a aprovar la declaració de reparació i reconeixement de la figura de l'expresident Lluís Companys. La vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, va dir en aquell moment, a finals de gener del 2009, que el compromís del govern espanyol s'esgotava en aquest punt i evitava relacionar-ho amb l'anul·lació del judici a Companys.

De la Vega va dir que aquest reconeixement 'no significa res més', és a dir que no té efecte ni relació amb el procés per a l'anul·lació del judici a Companys. 'El compromís del govern', va assegurar, 's'esgota en aquest reconeixement' independentment d'altres decisions que adoptin les institucions.





Notícia anterior

Des de les 11 del matí la Junta de Fiscals de Sala del Tribunal Suprem, a petició de la fiscalia de Barcelona, es reuneix per deliberar sobre la proposta de resolució que demana anul·lar el judici contra el president de la Generalitat Lluís Companys. Segons les fonts consultades, aquest òrgan vol optar per evitar la revisió del cas i directament anul·lar-lo. Aquest és el corrent dominant entre els fiscals que també consideren que no cal repetir el judici, que només contribuiria, al seu parer, a augmentar el 'col·lapse' de la justícia.

Es tracta que d'aquesta reunió en pugui sortir una 'opinió homogènia' per procedir, ja no només en el cas de Companys, sinó en d'altres judicis sumaríssims que van condemnar a mort altres persones durant la dictadura franquista. Els fiscals estudiaran les dues sentencies, la del consell de Guerra que el va condemnar a mort i l'altre que va embargar tots els seus béns.

Els fiscals, amb la Llei de Memòria Històrica a la mà i a petició del Consell Consultiu, emetran una opinió que es traslladarà al fiscal general de l'Estat, Cándido Conde Pumpido, que decidirà, sense que l'opinió del grup de fiscals sigui vinculant.
Pel que fa el govern de catalunya, el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, es mostra convençut que la petició tirarà endavant.

El govern espanyol, arrufa el nas

A l'octubre del 2009, la Generalitat va celebrar una reunió extraordinària per aprovar un document on demana a la Fiscalia General de l'Estat que interposés un recurs de revisió de la sentència davant el Tribunal Suprem. El president de la Generalitat, José Montilla, va recordar que la ciutadania encara espera un 'darrer gest' per honorar el president màrtir. El Govern, va advertir, no 'desistirà' fins que s'aconsegueixi l'anul·lació del judici.

El govern espanyol fins el moment s'havia limitat a aprovar la declaració de reparació i reconeixement de la figura de l'expresident Lluís Companys. La vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, va dir en aquell moment, a finals de gener del 2009, que el compromís del govern espanyol s'esgotava en aquest punt i evitava relacionar-ho amb l'anul·lació del judici a Companys.

De la Vega va dir que aquest reconeixement 'no significa res més', és a dir que no té efecte ni relació amb el procés per a l'anul·lació del judici a Companys. 'El compromís del govern', va assegurar, 's'esgota en aquest reconeixement' independentment d'altres decisions que adoptin les institucions.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Política, companys
Participació