09
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
16:41h
Per Ciutadans, fer campanya a Girona és jugar fora en un partit molt difícil. Aquest és "territori Puigdemont" i el partit taronja n'és molt conscient. Per això avui els dirigents del partit han volgut furgar en la ferida. Ho ha dit Fran Hervías, un dels oradors del míting a l'Auditori: "Som a casa de Puigdemont, hem omplert l'Auditori i estem a punt de guanyar les eleccions".
Si Girona ha estat de sempre la circumscripció més costeruda per l'espanyolisme, un dels termòmetres de la política catalana, avui ho és més que mai. No fa tant de temps, menys de dos anys, encara que sembli que ha passat una eternitat, que Carles Puigdemont era l'alcalde de la ciutat.
Encara ressonen els crits de "President!" i "Visca la República!" amb què molts gironins van saludar Puigdemont el 28 d'octubre passat, l'endemà de la proclamació de la independència i poques hores després que el govern espanyol el destituís. Aquell dia, el president va dinar en un cèntric restaurant i després es va donar un bany de masses pel carrer. Puigdemont ja tenia decidit el viatge a Brussel·les.
A Girona, Ciutadans és la cinquena força política a l'Ajuntament (2 de 25 regidors). Però aquest cop, la campanya de Cs ha decidit jugar fort a tot el territori. Fins i tot es van plantejar fer un acte a Vic, opció finalment descartada.
El PP ara és llençar el vo
Ciutadans està escombrant en el segment de votants del PP. De fet, molts ja exvotants. Ho explica Josep V., treballador de banca, de Girona capital, que assisteix al míting dels taronges: "Abans jo era votant del PP, però ara això és llençar el vot". Tampoc es refia del PSC: "Poden fer la pirula. Trobo que no són clars" i repeteix un dels missatges que es llencen des de Cs: "Encara farien un altre tripartit". Li dol que "el catalanisme s'hagi confós amb l'independentisme".
Maria Pau Quintana, de Roses, milita a Cs des de fa dos anys. És una altra exvotant popular: "No em fa res dir que sóc de Ciutadans. El meu jefe no és independentista. Hi ha gent que no ho diu perquè encara hi ha por". Quintana creu que "el PP té un missatge antic i no ha fet net de corrupció". però es mostra crítica amb l'aplicació del 155, conscient que aquí discrepa de la línia dels seus: "El govern espanyol i el català haguessin hagut d'arribar a un acord".
Si Girona ha estat de sempre la circumscripció més costeruda per l'espanyolisme, un dels termòmetres de la política catalana, avui ho és més que mai. No fa tant de temps, menys de dos anys, encara que sembli que ha passat una eternitat, que Carles Puigdemont era l'alcalde de la ciutat.
Encara ressonen els crits de "President!" i "Visca la República!" amb què molts gironins van saludar Puigdemont el 28 d'octubre passat, l'endemà de la proclamació de la independència i poques hores després que el govern espanyol el destituís. Aquell dia, el president va dinar en un cèntric restaurant i després es va donar un bany de masses pel carrer. Puigdemont ja tenia decidit el viatge a Brussel·les.
A Girona, Ciutadans és la cinquena força política a l'Ajuntament (2 de 25 regidors). Però aquest cop, la campanya de Cs ha decidit jugar fort a tot el territori. Fins i tot es van plantejar fer un acte a Vic, opció finalment descartada.
El PP ara és llençar el vo
Ciutadans està escombrant en el segment de votants del PP. De fet, molts ja exvotants. Ho explica Josep V., treballador de banca, de Girona capital, que assisteix al míting dels taronges: "Abans jo era votant del PP, però ara això és llençar el vot". Tampoc es refia del PSC: "Poden fer la pirula. Trobo que no són clars" i repeteix un dels missatges que es llencen des de Cs: "Encara farien un altre tripartit". Li dol que "el catalanisme s'hagi confós amb l'independentisme".
Maria Pau Quintana, de Roses, milita a Cs des de fa dos anys. És una altra exvotant popular: "No em fa res dir que sóc de Ciutadans. El meu jefe no és independentista. Hi ha gent que no ho diu perquè encara hi ha por". Quintana creu que "el PP té un missatge antic i no ha fet net de corrupció". però es mostra crítica amb l'aplicació del 155, conscient que aquí discrepa de la línia dels seus: "El govern espanyol i el català haguessin hagut d'arribar a un acord".