Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Eleccions Parlament 2017: Anàlisi

«Granja de trolls» i «exèrcit del teclat»: governs i partits alimenten «notícies falses» en campanya

Un exhaustiu estudi internacional, de l'organització independent Freedom House a 65 països, constata que creix la interferència governamental a Internet | L'estudi puntualitza també la restricció selectiva de vídeos en directe per silenciar protestes

per Mercè Molist, 12 de desembre de 2017 a les 17:25 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Mapa dels 65 països analitzats per la Freedom House Foto: Freedom House


La manipulació i la desinformació a les xarxes socials han jugat un paper clau a les eleccions d'almenys 18 països del món, segons l'estudi Freedom on the Net 2017, realitzat per l'organització independent nord-americana Freedom House. L'estudi destaca també que cada cop més governs restringeixen selectivament, en zones de minories ètniques o religioses, els serveis d'Internet mòbil i vídeos en directe per silenciar les protestes.


L'anàlisi Llibertat a Internet 2017. Manipulant els mitjans socials per minar la democràcia s'ha centrat en 65 països, que representen el 87% dels usuaris mundials d'Internet. D'Europa, n'hi ha Gran Bretanya, França, Alemanya, Itàlia, Hongria, Estònia i Islàndia, que l'estudi considera "lliures". Els menys lliures són la Xina, Síria i Etiòpia. La meitat dels països avaluats han experimentat un descens de llibertat a Internet durant el 2017. L'estat espanyol no ha estat analitzat, així com tampoc Xile, els països nòrdics, part de l'Europa de l'Est, Iraq, Afganistan o Iemen, entre d'altres. 
 

Percentatge de població al món que accedeix lliurement a Internet Foto: Freedom House


"L'any passat, governs de tot el món van incrementar de forma dràstica els seus esforços per manipular la informació a les xarxes socials", assegura l'estudi, que destaca el paper pioner que van tenir fa una dècada la Xina i Rússia en "l'ús de mètodes per distorsionar de forma subreptícia les discussions en línia i suprimir la dissidència". Aquesta pràctica avui és "global", amb "intervencions dirigides pels estats".

Exèrcits de formadors d'opinió


L'ús de "notícies falses", "trolls", "bots" i l'assetjament dels periodistes crítics a les eleccions dels Estats Units i al posterior mandat de Donald Trump, així com la presumpta ingerència de Rússia, han estat comentats internacionalment. Un bot és un compte automatitzat a Twitter o Facebook que difon informació simulant ser un humà. I troll s'anomena a aquella persona que publica comentaris ofensius a través de les xarxes socials. Segons l'estudi, "en molts països, aquestes tàctiques no són utilitzades per poders estrangers, sinó per governs i partits polítics que busquen perpetuar la seva regla".

La manipulació se subcontracta a consultories polítiques i empreses de relacions públiques

Dels 65 països investigats, 30 tindrien persones contractades que serien "exèrcits de formadors d'opinió per difondre visions governamentals, impulsar agendes particulars i contrarestar crítiques a Internet". Als països més repressius se n'encarreguen membres de la burocràcia i de les forces de seguretat, com ara "els jihadistes cibernètics" del Sudan, una unitat del Servei d'Intel·ligència i Seguretat Nacional que han creat comptes falsos per infiltrar grups populars a Facebook i WhatsApp, fabricar suport per a les polítiques governamentals i denunciar periodistes crítics".

En altres països la manipulació se subcontracta a "l'aparell del partit governant, consultories polítiques i empreses de relacions públiques". Seria el cas de l'Agència de Recerca a Internet russa, més coneguda com la "granja de trolls", finançada per un empresari amb vincles amb el president Vladimir Putin. O a Filipines, l'anomenat "exèrcit del teclat", que guanyen 10 dòlars al dia operant comptes falsos a les xarxes socials per donar suport al president. O a Turquia els "White Trolls", una tropa de 6.000 persones.
 

Gràfica de la desinformació a Internet Foto: Freedom House


Tècniques cada cop més sofisticades

Els governs que utilitzen aquestes tàctiques augmenten any rere any des del 2009, quan Freedom House va detectar-ho per primer cop. Però, diuen: "En els últims anys la pràctica s'ha tornat més àmplia i tècnicament sofisticada, amb robots, productors de propaganda i comptes falsos que exploten les xarxes socials i els algoritmes de cerca, per assegurar una alta visibilitat i una integració fluida amb el contingut autèntic".

A Filipines paguen 10 dòlars al dia per operar comptes falsos a les xarxes socials per donar suport al president
Aquests sistemes de manipulació són molt difícils de detectar i per tant de combatre, "donada la seva dispersió i gran quantitat de persones i bots emprats" que poden ser centenars o milers, segons el pressupost que s'hi dediqui. "Els efectes d'aquestes tècniques sobre la democràcia i l'activisme cívic són devastadors", assegura Freedom House, perquè "crea un circuit tancat que reforça la falsa percepció que la majoria de ciutadans recolzen el govern, les autoritats poden justificar així les repressions contra l'oposició i fer canvis antidemocràtics a les lleis sense un debat adequat".

Un efecte clau d'aquests exèrcits de "bots" i "trolls" és l'ofec de la dissidència i el sabotatge de la mobilització crítica en línia. A l'Equador, el president Rafael Correa va posar en marxa un lloc web que enviava als seus seguidors una notificació cada cop que algú criticava el govern a les xarxes socials, perquè els comentaristes progovern localitzessin i ataquessin els dissidents.
 

Tècniques de manipulació d'informació cada cop més sofisticades Foto: Freedom House


Imatges manipulades per difondre notícies falses

A Mèxic el govern d'Enrique Peña Nieto té uns 75.000 comptes automatitzats que ja es coneixen com els "Peñabots": quan apareix un hashtag (o etiqueta de Twitter) per protestar contra el govern, "els robots promouen etiquetes alternatives que fan fora les originals dels primers llocs dels trending topics (tendències del moment); també practiquen la 'intoxicació per hashtag' que consisteix en inundar les etiquetes dels antigovern amb missatges irrellevants per enterrar la informació útil".

La difusió de notícies falses és sovint delicte penal en països on el govern utilitza aquesta mateixa tàctica contra els seus crítics
A la campanya electoral de Veneçuela, "agents governamentals utilitzaven imatges manipulades per difondre mentides a les xarxes socials sobre manifestants de l'oposició, creant confusió i soscavant la credibilitat del moviment". Abans de les eleccions d'agost a Kenya, a les xarxes socials corrien "vídeos falsos amb els logotips de mitjans de confiança com ara CNN, BBC i NTV". A l'Iran es van crear llocs web plens de notícies falses com persianbbc.ir que imitaven l'autèntic: bbcpersian.com.

L'estudi adverteix que la difusió de notícies falses "és sovint delicte penal en països on el govern utilitza aquesta mateixa tàctica contra els seus crítics". Un altre punt calent són les lleis, com l'aprovada el juny a Alemanya, que posa multes de fins a 43 milions d'euros a les xarxes socials que no eliminin el contingut "il·legal". Segons Freedom House això "crea incentius perquè les xarxes socials esborrin de forma preventiva qualsevol contingut que pugui semblar controvertit".

Alterar els algoritmes de Google

De fet, l'estudi destaca la carrera en què estan ficades les principals xarxes socials per esborrar comptes i continguts falsos, que a vegades no ho són. I, en el cas dels buscadors com Google, d'alterar els seus algoritmes perquè les notícies falses i les procedents dels mitjans russos no surtin al primer lloc de les cerques.

A Ucraïna tenen bloquejat l'accés a les xarxes socials i buscadors de propietat russa
La informació es manipula també "hackejant" les webs i comptes a xarxes socials de periodistes i mitjans de comunicació perquè transmetin notícies falses. O censurant l'accés a webs que no interessen el govern. A Ucraïna tenen bloquejat l'accés a les xarxes socials i buscadors de propietat russa. O, directament, tancant les webs que retransmeten les protestes, com a Egipte, Veneçuela o Armènia. En aquest darrer país s'ha restringit temporalment l'accés de la població a Facebook durant importants manifestacions. Tot i que la xarxa social més censurada al món quan hi ha protestes polítiques és Whatsapp, almenys en 12 dels 65 països de l'estudi.

És també freqüent que hi hagi caigudes d'Internet just quan s'estan portant a terme protestes pacífiques, eleccions o corren rumors perillosos per al govern. Així ha passat aquest any en 19 dels 65 països estudiats. D'aquestes caigudes la majoria són de la xarxa mòbil i "en àrees amb població de minories ètniques o religioses que s'han enfrontat al govern central o han demanat més drets, com ara les àrees tibetanes de la Xina o les àrees Oromo d'Etiòpia". A les eleccions del 2016 de Zàmbia, les regions on protestaven per frau electoral es van quedar 72 hores sense Internet.
 

Evolució del control de les comunicacions a través de mòbil Foto: Freedom House


Ciberatacs contra webs independents

També és pràctica comuna restringir el vídeo en directe (streaming) en protestes polítiques o detenir qui fa o puja a Internet les gravacions. En 34 dels 65 països analitzats (enfront dels 25 de l'any passat), hi ha hagut ciberatacs contra llocs web de notícies, blogs independents i ordinadors de polítics, com el robatori d'informació a Macron i els seus a les eleccions presidencials franceses. A banda, també s'ha detectat monitoratge dels telèfons i ordinadors de l'oposició i defensors dels drets humans.

En 34 dels 65 països analitzats hi ha hagut ciberatacs contra llocs web de notícies, blogs independents i ordinadors de polítics
"El cost baix de les eines de ciberatac ha permès que no només els governs centrals sinó també governs locals i agències policials puguin emprar-les contra els seus enemics percebuts, inclosos aquells que exposen la corrupció i l'abús", explica l'estudi.

En molts casos, com a Bahrain, Azerbaidjan, Mèxic i la Xina, "els analistes forenses independents han conclòs que el govern estava darrere d'aquests atacs". En 30 països dels 65 els atacs no han estat virtuals sinó físics, i en 8 països, persones que informaven a Internet o expressaven opinions religioses han estat assassinades.
 

Relació de països analitzats que han incrementat llibertat o censura a Internet Foto: Freedom House

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació