08
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
19:15h
Té només dues dents, una més gran que l'altra, i un somriure d'orella a orella. És gran i pesat i es protegeix del fred amb una barretina i una manteta de quadres vermella, blava i groga. Així és el tió tortosí de Xavier Domènech. En braços del candidat de Catalunya en Comú recorrerà els 184 kilòmetres fins a Barcelona per obrir plegats, amb la seva famosa clau, una porta darrere de la qual hi haurà algú que el rebrà amb especial il·lusió: el seu fills de 5 anys.
"Li vaig dir que li portaria un regal ben gros quan tornés del viatge", explica entre figures de pessebres, decoració de boix grèvol, embotits que fan venir gana i dolços nadalencs. Quin viatge? Arrufa el nas i es posa, amb resignació, les mans a la butxaca. El viatge a Nova York. Era el regal d'aniversari de Domènech, que el passat 2 de desembre va fer 43 anys. Ell hi havia de ser, però Mariano Rajoy amb el seu 155 i la convocatòria de les eleccions va suspendre l'autonomia de Catalunya i també, per a ell, aquest viatge familiar de la seva agenda.
Passejar per un mercat nadalenc no és un format molt habitual en la campanya dels "comuns". El líder del PP, Xavier García Albiol, en canvi, hi està abonat. No hi ha mercat que es perdi perquè li agrada ser el centre d'atenció i que el saludin -sempre i quan, clar està, no sigui per criticar-lo-. Domènech, en canvi, no és el context en què se senti més còmode. A diferència de polítics com el candidat dels populars, es mostra tímid. De ben segur que li agradaria més passejar en l'anonimat com fan les desenes de persones que escodrinyen les parades. Com feia ell mateix fa poc més de dos anys, quan encara no havia decidit que faria el salt a la política ni es podia arribar a imaginar que hauria d'afrontar tres campanyes electorals en tan sols 24 mesos.
Càmeres a dreta i a esquerra, carrerons estrets de pedra, torrons i neules, gent que l'atura, periodistes que li demanen que miri a càmera, companys territorials del partit que li diuen ara una cosa ara una altra. No és fàcil ser candidat. Ell escolta, intercanvia salutacions, afirma amb el cap, mig somriu. Ho gestiona sense estridències. De reüll, però, es mira una de les botigues ambulants i finalment no renuncia a aturar-se per comprar una samarreta de la Cucafera de Tortosa que de ben segur també farà aplaudir el petit de casa.
"Arregli el país", li demana la dona que li lliura als braços el tió. Ell somriu i promet intentar-ho mentre es mira el tronc tortosí carregat d'il·lusió. “Com pesa!”, exclama. I probablement se l'imagina ja a en aquell racó de casa amb la seva manta i la seva barretina i amb un plat de mandarines a l'espera de rebre les garrotades nadalenques. Són els únics cops de bastó que, de ben segur, espera amb delit.
"Li vaig dir que li portaria un regal ben gros quan tornés del viatge", explica entre figures de pessebres, decoració de boix grèvol, embotits que fan venir gana i dolços nadalencs. Quin viatge? Arrufa el nas i es posa, amb resignació, les mans a la butxaca. El viatge a Nova York. Era el regal d'aniversari de Domènech, que el passat 2 de desembre va fer 43 anys. Ell hi havia de ser, però Mariano Rajoy amb el seu 155 i la convocatòria de les eleccions va suspendre l'autonomia de Catalunya i també, per a ell, aquest viatge familiar de la seva agenda.
VÍDEO Aquest és el tió que Xavier Domènech ha comprat a la Fira de Nadal de Tortosa @CatEnComu_Podemhttps://t.co/kReI3mv8bCpic.twitter.com/sGFZkNSzhN
— NacióDigital (@naciodigital) 8 de desembre de 2017
Passejar per un mercat nadalenc no és un format molt habitual en la campanya dels "comuns". El líder del PP, Xavier García Albiol, en canvi, hi està abonat. No hi ha mercat que es perdi perquè li agrada ser el centre d'atenció i que el saludin -sempre i quan, clar està, no sigui per criticar-lo-. Domènech, en canvi, no és el context en què se senti més còmode. A diferència de polítics com el candidat dels populars, es mostra tímid. De ben segur que li agradaria més passejar en l'anonimat com fan les desenes de persones que escodrinyen les parades. Com feia ell mateix fa poc més de dos anys, quan encara no havia decidit que faria el salt a la política ni es podia arribar a imaginar que hauria d'afrontar tres campanyes electorals en tan sols 24 mesos.
Càmeres a dreta i a esquerra, carrerons estrets de pedra, torrons i neules, gent que l'atura, periodistes que li demanen que miri a càmera, companys territorials del partit que li diuen ara una cosa ara una altra. No és fàcil ser candidat. Ell escolta, intercanvia salutacions, afirma amb el cap, mig somriu. Ho gestiona sense estridències. De reüll, però, es mira una de les botigues ambulants i finalment no renuncia a aturar-se per comprar una samarreta de la Cucafera de Tortosa que de ben segur també farà aplaudir el petit de casa.
"Arregli el país", li demana la dona que li lliura als braços el tió. Ell somriu i promet intentar-ho mentre es mira el tronc tortosí carregat d'il·lusió. “Com pesa!”, exclama. I probablement se l'imagina ja a en aquell racó de casa amb la seva manta i la seva barretina i amb un plat de mandarines a l'espera de rebre les garrotades nadalenques. Són els únics cops de bastó que, de ben segur, espera amb delit.
Domènech compra una samarreta de la Cucafera de Tortosa Foto: Sara González