Notes de piano. Baix. Bateria. Guitarra. I la veu nasal i versàtil de la mítica Nina Simone: "Ain't got no home, ain't got no shoes; ain't got no money, ain't got no class". Així arrenquen els mítings i actes dels "comuns" aquesta campanya. Això sí, una mitjana de 30 minuts tard. Xavier Domènech diu que té “la clau”, però per ara queda demostrat que no té el rellotge.
L'himne electoral escollit per Catalunya en Comú-Podem és, en realitat, una barreja de dos cançons del musical Hair que la cantant, compositora i pianista nord-americana va fer seva. És un cant sobre la cara i la creu de la vida: les mancances i allò que es té; allò que es necessita i allò pel qual es pot donar gràcies. "I've got life , I've got my freedom, I've got the life", continua Simone. La tria d'una cançó en una campanya no és casual i la lletra d'aquesta cançó apuntala el tipus de vot al qual pretenen interpel·lar. Els "comuns" busquen fer forat amb la seva agenda social en una pugna electoral marcada per la tria entre el bloc independentista i el bloc unionista.
Quan els periodistes arriben al teatre o sala de torn, els tècnics ja fan hores que treballen. Hi ha tot un formiguer de gent que s'arromanga darrere de cada míting. Micròfons. Altaveus. Llums. Cadires. Plafons. També els militants entregats a la causa fan des mestres de cerimònia. La sala s'omple de mica en mica de persones que no gosen desprendre's dels seus abrics. Aquesta campanya és especialment freda a tot arreu. Entre bambolines, Domènech i els dirigents que formen part del cartell repassen apunts, intercanvien idees i s'organitzen per no repetir-se.
No perdre la veu
"Ain't got no mother, ain't got no culture. Ain't got no friends, ain't got no schooling". La veu de contralt de Simone dona la benvinguda mentre els dirigents dels "comuns" pugen a l'escenari i saluden. Domènech sempre amb coll alt. En aquesta campanya no vol perdre "la clau" però tampoc la veu. La posada en escena és sòbria. Ells, el cartell corporatiu un faristol i, quan decideixen desafiar la climatologia i és al carrer, una plataforma rodona amb el logo amb la qual es presenten en format àgora.
La nota musical canvia per acomiadar el míting. Aquí és Pulp qui conquereix els altaveus amb el seu Common people. El per què de la tria d'aquesta cançó és obvi: el títol els va a mida. Val a dir que el programa Polònia els va dedicar una versió humorística d'aquesta cançó. "I want to live like common people. I want to do whatever common people do", canta Jarvis Cocker acompanyat de tres acords musicals que van fer història l'any 1995. S'acaba el míting i el formiguer de tècnics torna a ocupar la sala. Toca desmuntar al ritme del tecleig dels ordinadors dels periodistes.
