La caravana: JuntsxCat

Per què Puigdemont està ressentit amb Juncker?

El president de la Generalitat, que confiava en una intervenció de les institucions comunitàries, carrega contra el dirigent europeu des de Brussel·les

per Oriol March, 7 de desembre de 2017 a les 17:30 |
Carles Puigdemont, abans de la manifestació independentista a Brussel·les | Junts per Catalunya
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Apel·lo Carles Puigdemont a no anunciar cap decisió que faci impossible el diàleg". Aquestes paraules de Donald Tusk, president del Consell Europeu, van tenir un fort impacte en la sala de màquines del Palau de la Generalitat hores abans que al Parlament estigués tot disposat per proclamar -de manera més o menys simbòlica, més o menys efectiva- la independència. Era el deu d'octubre i pràcticament tot l'espectre independentista donava per fet que Puigdemont traslladaria a la cambra el mandat del referèndum de l'1 d'octubre i que el faria efectiu. Les demandes d'Europa van ser decisives a l'hora de deixar en suspens la República, així com també alguna oferta de mediació internacional encara no concretada. Amb el pas de les hores i els dies, però, la Unió Europea (UE) no va fer cap gest cap a Catalunya. Més aviat el contrari.

És per això que el president de la Generalitat ha augmentat la distància emocional cap a l'Europa institucional. I és per això, també, que aquest dijous ha estat especialment dur amb el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, que no ha dubtat en alinear-se al costat de Mariano Rajoy en contra del procés català. "Havíeu vist mai enlloc del món una manifestació com aquesta per donar suport a criminals?", ha preguntat Puigdemont a Juncker en el tancament de la manifestació independentista que ha omplert el cor de Brussel·les amb 45.000 persones. Els criminals, per descomptat, són els dirigents sobiranistes que estan empresonats o bé a l'exili. I, segons el candidat de Junts per Catalunya, l'Europa oficial s'ha posat al costat de la "repressió".

 
La teoria de Puigdemont té la seva lògica si s'analitza la simbiosi entre Rajoy i els dirigents europeus al llarg de les últimes setmanes. Juncker, Tusk i Antonio Tajani, president del parlament comunitari, van viatjar fins a Oviedo per rebre el premi Princesa d'Astúries. "Canviar fronteres pot portar als inferns", va assenyalar Tajani, que en bona part va ser escollit president de l'Europarlament gràcies al suport del PP espanyol. "Europa és la millor fortificació contra els drames que hem conegut en el passat", va indicar Juncker. Fins i tot van elogiar la figura de Joan Carles I, que va haver d'abdicar després d'una sèrie d'escàndols -algun d'ells de corrupció- a la família.

Per tot això, el candidat de Junts per Catalunya va arribar a proposar -fugaçment- un referèndum per decidir si una República catalana hauria de formar part de la UE. Tots els ressorts del PDECat, que sempre ha presumit del seu europeïsme -la lletra "E" del nom és, precisament, en referència a Europa-, es van activar per desacreditar la proposta. En la memòria de Puigdemont també hi pesa que un portaveu de la Comissió, el maig del 2016, esbombés que havia demanat una reunió amb Juncker i que se li havia denegat. El president ho va negar, però el cert és que el representant permanent de la Generalitat davant la UE, Amadeu Altafaj, va informar del viatge a Bèlgica de Puigdemont i va explorar la possibilitat d'una reunió que encara resta pendent.
 

Carles Puigdemont i Toni Comín, aquest dijous a Brussel·les Foto: ACN

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació