07
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
08
de desembre
a les
6:08h
La clau. La clau que obre totes les portes. La clau per "recosir" Catalunya, tal com va afirmar a la Fraga de l'Hospitalet de Llobregat en l'inici de campanya el líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, o bé la clau que portarà a "obrir el cadenat del 78". Aquesta última, que també és gran, antiga, daurada i sense clauer, és la que agrada a la CUP i que defensa Arran, la seva organització juvenil. Una clau que els de l'esquerra independentista reivindiquen com a seva, en un missatge que esdevé un dard enverinat als "comuns", a qui recorden el títol de la seva campanya: "L'organització és la clau per a la victòria".
Els "comuns" la fan dringar en els seus mítings. Els cupaires l'ensenyen a les rodes de premsa. "Ara sembla que (la clau) els va agradar, perquè la seva campanya s'assembla molt a la nostra", els retreu la portaveu del jovent independentista, Mar Ampurdanès. D'aquesta manera, Arran també entra en plena campanya de la CUP, tot denunciant la repressió del Partit Popular als sis joves que s'enfrontaran a una pena de presó de 36 anys, per l'intent d'ocupació de la seu del PP el passat 27 de març.
Catalunya en Comú afirma que la clau permetria desbloquejar la situació i obrir un nou temps de solucions. Tornar a posar la gent al centre, apuntaven. Però la gent ja "és" al centre, segons la CUP. Aquesta és l'essència de la unitat popular. Es va demostrar el passat 1 d'octubre quan centenars de persones van "posar el cos" per defensar els col·legis electorals, o els dos dies de vaga general, quan es va aconseguir aturar Catalunya. La clau, doncs, canvia de mans o, potser, mai va aconseguir obrir cap de les portes de Xavier Domènech.
"La clau la tenim nosaltres", sentencien els independentistes, i la té el "poble mobilitzat, desobedient i lluitador". I en qualsevol cas, apunten, la clau només obre dues portes. La de la llibertat, o la d'un estat espanyol "repressor", amb el qual s'ha de "trencar". Ni flors, ni violes, i sense punts intermedis. Que ningú s'autoenganyi, etziben, i que els "comuns" deixin de projectar escenaris grisos. Pels cupaires, l'Estat espanyol ja ha deixat clares les seves opcions, i el pactisme i la reforma ja no hi tenen lloc. La campanya està en marxa i, finalment, caldrà veure quina porta s'acaba obrint.
VÍDEO Els assistents al míting de @CatEnComu_Podem fan dringar les seves claus al míting de Mataró per reivindicar que els "comuns" de @XavierDomenechs tenen "la clau" https://t.co/MAPkL0Nk7Bpic.twitter.com/vG3N4f6XqY
— NacióPolítica (@naciopolitica) 6 de desembre de 2017
Els "comuns" la fan dringar en els seus mítings. Els cupaires l'ensenyen a les rodes de premsa. "Ara sembla que (la clau) els va agradar, perquè la seva campanya s'assembla molt a la nostra", els retreu la portaveu del jovent independentista, Mar Ampurdanès. D'aquesta manera, Arran també entra en plena campanya de la CUP, tot denunciant la repressió del Partit Popular als sis joves que s'enfrontaran a una pena de presó de 36 anys, per l'intent d'ocupació de la seu del PP el passat 27 de març.
Catalunya en Comú afirma que la clau permetria desbloquejar la situació i obrir un nou temps de solucions. Tornar a posar la gent al centre, apuntaven. Però la gent ja "és" al centre, segons la CUP. Aquesta és l'essència de la unitat popular. Es va demostrar el passat 1 d'octubre quan centenars de persones van "posar el cos" per defensar els col·legis electorals, o els dos dies de vaga general, quan es va aconseguir aturar Catalunya. La clau, doncs, canvia de mans o, potser, mai va aconseguir obrir cap de les portes de Xavier Domènech.
"La clau la tenim nosaltres", sentencien els independentistes, i la té el "poble mobilitzat, desobedient i lluitador". I en qualsevol cas, apunten, la clau només obre dues portes. La de la llibertat, o la d'un estat espanyol "repressor", amb el qual s'ha de "trencar". Ni flors, ni violes, i sense punts intermedis. Que ningú s'autoenganyi, etziben, i que els "comuns" deixin de projectar escenaris grisos. Pels cupaires, l'Estat espanyol ja ha deixat clares les seves opcions, i el pactisme i la reforma ja no hi tenen lloc. La campanya està en marxa i, finalment, caldrà veure quina porta s'acaba obrint.