07
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
21:34h
Juan Carlos Girauta, un escriptor que ha fet el salt a la política i és portaveu de Ciutadans al Congrés, ha fet campanya avui a Mataró. El diputat ha atacat dur el PSC i a Miquel Iceta per insinuar tan sols la possibilitat d'un indult als dirigents sobiranistes que puguin ser condemnats. En un moment donat, fins i tot ha ironitzat amb la solidaritat que sent davant "el patiment dels presos de tot el món i també el patiment de les foques", provocant la hilaritat general.
Girauta és un home que sol generar controvèrsies amb les seves declaracions. També és cert que els qui volen que les coses siguin previsibles se sorprendran amb Juan Carlos Girauta. Qui és una de les veus de l'unionisme més agosarat és fill d'una mestra de català empordanesa. Un avi seu va ser militar i, després de fer la guerra en el bàndol republicà, va viure a l'exili i fou empresonat. Potser per això a Girauta sempre li ha fascinat la figura de Manuel Azaña.
Del PSC a Ciutadans passant pel PP
Ciutadans no és el primer partit en què milita Girauta. Els anys vuitanta era afiliat al PSC, però discrepava de la seva línia, que considerava excessivament nacionalista. Ell ha explicat en diverses ocasions el motiu que el va fer decidir a estripar el carnet: va ser l'any 1986, quan amb motiu de l'atemptat mortal d'ETA contra Ricardo Sáenz de Ynestrillas, va veure com militants socialistes no amagaven la seva alegria pel fet.
Girauta va fer la seva evolució cap al liberalisme i es va acostar al PP. Sent ja un escriptor i tertulià conegut, el PP el va fitxar com a candidat, primer a les eleccions al Parlament de Catalunya el 2003 i després a les generals de l'any següent, però no va ser elegit. Eren els temps del lideratge de José María Aznar. Després, Girauta es va anar allunyant dels populars, en els qui trobava una manca de projecte. Ciutadans el va atreure de seguida. El seu cas exemplifica l'evolució d'un sector de l'opinió unionista que, sigui des del PSOE o des del PP, ha decidit fer el salt a Ciutadans.
La primera escissió a la caverna mediàtica
Girauta és advocat de formació, però es va covertir en una figura mediàtica gràcies a la seva intervenció en les tertúlies de la Cope quan Federico Jiménez Losantos hi tenia vara alta, abans que els bisbes se'n fartessin i el fessin fora de l'emissora. Girauta ha estat sempre un enemic acèrrim del procés. Però també és qui va protagonitzar la primera dissidència en el cor mateix de la "bèstia". Va ser un dia de l'any 2009 quan en un programa de La linterna va xocar amb César Vidal. I no per un tema menor. Vidal va afirmar que el valencià i el català són diferents i Girauta va gosar discrepar.
Aquell incident va suposar la sortida del programa de Girauta. La vida, sobretot la política, és una suma de paradoxes. Girauta és una persona que genera posicions enfrontada, però qui ha estat un dels principals portaveus de l'unionisme va desaparèixer d'un programa de la Cope per defensar la unitat de la llengua. Avui, la causa de les foques potser li ha causat una mala passada.
Girauta és un home que sol generar controvèrsies amb les seves declaracions. També és cert que els qui volen que les coses siguin previsibles se sorprendran amb Juan Carlos Girauta. Qui és una de les veus de l'unionisme més agosarat és fill d'una mestra de català empordanesa. Un avi seu va ser militar i, després de fer la guerra en el bàndol republicà, va viure a l'exili i fou empresonat. Potser per això a Girauta sempre li ha fascinat la figura de Manuel Azaña.
Del PSC a Ciutadans passant pel PP
Ciutadans no és el primer partit en què milita Girauta. Els anys vuitanta era afiliat al PSC, però discrepava de la seva línia, que considerava excessivament nacionalista. Ell ha explicat en diverses ocasions el motiu que el va fer decidir a estripar el carnet: va ser l'any 1986, quan amb motiu de l'atemptat mortal d'ETA contra Ricardo Sáenz de Ynestrillas, va veure com militants socialistes no amagaven la seva alegria pel fet.
Girauta va fer la seva evolució cap al liberalisme i es va acostar al PP. Sent ja un escriptor i tertulià conegut, el PP el va fitxar com a candidat, primer a les eleccions al Parlament de Catalunya el 2003 i després a les generals de l'any següent, però no va ser elegit. Eren els temps del lideratge de José María Aznar. Després, Girauta es va anar allunyant dels populars, en els qui trobava una manca de projecte. Ciutadans el va atreure de seguida. El seu cas exemplifica l'evolució d'un sector de l'opinió unionista que, sigui des del PSOE o des del PP, ha decidit fer el salt a Ciutadans.
La primera escissió a la caverna mediàtica
Girauta és advocat de formació, però es va covertir en una figura mediàtica gràcies a la seva intervenció en les tertúlies de la Cope quan Federico Jiménez Losantos hi tenia vara alta, abans que els bisbes se'n fartessin i el fessin fora de l'emissora. Girauta ha estat sempre un enemic acèrrim del procés. Però també és qui va protagonitzar la primera dissidència en el cor mateix de la "bèstia". Va ser un dia de l'any 2009 quan en un programa de La linterna va xocar amb César Vidal. I no per un tema menor. Vidal va afirmar que el valencià i el català són diferents i Girauta va gosar discrepar.
Aquell incident va suposar la sortida del programa de Girauta. La vida, sobretot la política, és una suma de paradoxes. Girauta és una persona que genera posicions enfrontada, però qui ha estat un dels principals portaveus de l'unionisme va desaparèixer d'un programa de la Cope per defensar la unitat de la llengua. Avui, la causa de les foques potser li ha causat una mala passada.