El primer objectiu no s'aconseguirà perquè la UE és un club d'estats que es protegeixen els uns als altres i que només respondran a fets consumats (i no a proclames) i la pressió del govern espanyol és absoluta. Es farà, però, més forat entre les opinions públiques, atentes al que passa al nostre país i els discursos de Carles Puigdemont, Marta Rovira i Joan Coma Roura haurien d'ajudar a un moviment que lluita contra els seus enterradors demoscòpics. Sobre la visió del procés que té la premsa internacional us aconsello aquest reportatge d'Irene Ramentol, que ha parlat amb diversos corresponsals.
Per no perdre detall del que es prepara llegiu aquesta informació de Bernat Surroca, que avui serà a la capital comunitària. Si sou a Brussel·les, en aquesta guia que vam preparar podeu consultar com passar el dia.
Comín i un Govern a l'exili. La retirada de l'euroordre de detenció a Puigdemont i el seu Govern a l'exili per part del Tribunal Suprem dona llibertat de moviment al president i als seus consellers i els allibera del procés d'extradició amb la justícia belga, que es preparava per esmenar l'espanyola en la gravetat dels delictes que se'ls atribueixen. L'executiu de Rajoy va admetre la derrota jurídica i el Govern a l'exili en va fer una valoració política severa. La situació és complexa perquè no seran detinguts ni extradits, però si entren a Espanya quedaran automàticament privats de llibertat i en presó. Això complica les possibilitats de Puigdemont de ser investit de nou president al Parlament. Diumenge vaig entrevistar Toni Comín, candidat d'ERC i conseller de Salut, i en vam parlar. D'això, però també del que ha passat els darrers mesos, de per què va marxar i del paper dels "comuns", del PSC (no deixa canya dreta) i del govern espanyol. Posa les llargues en les seves reflexions. Llegiu aquí l'entrevista.
Ni rastre de reforma constitucional. Ahir se celebrava a Madrid el dia de la Constitució. Cap perspectiva seriosa de reforma. Rajoy va enredar Sánchez (o Sánchez va vendre el que no tenia) quan va dir-li que, si donava suport al 155, n'obriria la reforma. Ara el líder del PSOE espera que el calendari electoral ajudi, a finals de 2018, a que el PP accepti parlar-ne per no aparèixer com un partit immobilista. El govern espanyol va dir que el 155 decaurà amb el nou Govern. Dependrà del seu color, és clar. Aquí us expliquem el que va donar de si la recepció al Congrés.
La campanya, al detall. Segur que us n'heu adonat que estem fent un seguiment molt intens del camí al 21-D. Espero que us agradi la secció "La caravana" que fan els redactors que cobreixen els partits. També us aconsello no perdre-us el "M'hi poso per" (cada dia presentem un independent i ahir li va tocar a Pilarín Bayés), les radiografies que fa Roger Tugas dels votants (ahir va ser dels de Ciutadans), el diari de campanya de 1936 que fa Pep Martí i el tancament diari, més editorial, que fem a Pòquer de campanya. Ahir a la nit va ser Joan Serra i Carné qui va triar el personatge, la frase, la proposta i l'estirabot del dia. Podeu seguir també les tradicionals cròniques dels mítings i el minut a minut. Gràcies per ser-hi!
La sintonia de la campanya.El Despertador no torna fins dilluns. I ja sabeu que cada setmana ho fa amb una cançó que, a poder ser, tingui a veure amb l'actualitat. Envieu les vostres propostes a eldespertador@naciodigital.cat o contestant aquest correu.
Vist i llegit
Íñigo Errejón es va afegir ahir al debat sobre la reforma de la Constitució amb un article a El Confidencial on demanava "Un nuevo acuerdo para la España que ya somos". Segons el dirigent de Podem i líder d'una de les seves ànimes, el pacte social construït el 1978 està esgotat i cal afrontar una reforma de l'Estat en profunditat. A Espanya, segons ell, hi ha un executiu i un president a la Moncloa, però no un govern amb un projecte de país. L'Estat és avui una suma de fractures: entre classes, entre generacions, entre territoris i entre representants i representats. Proposa una reforma federal de la carta magna per encarar el conflicte de Catalunya i no rebutja que s'admetin reconeixements de diferències nacionals. La seva proposta podria ser entesa com un federalisme asimètric.
El passadís
Els consellers del Govern en presó preventiva van pagar les fiances minuts després que el jutge Llarena els n'imposés una de 100.000 euros a cadascun d'ells. En el cas dels homes, no van sortir fins a mitja tarda de la presó d'Estremera, on segueixen interns Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Tots van tornar per carretera llevat de Carles Mundó, que va optar per l'AVE -més ràpid- per ser a les dotze de la nit a l'obertura de campanya d'ERC a Vic. Jordi Turull i Josep Rull van parar a sopar a l'Ampolla. De la intendència (i de la bona taula, que ja els tocava també), m'expliquen, se'n va encarregar Xavier Pallarès, delegat del Govern a l'Ebre fins que el 155 el va cessar.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1941, l'aviació i la flota imperial japonesa van bombardejar la base naval de Pearl Harbor, a les illes Hawaii dels EUA. La destrucció de bona part de la flota americana del Pacífic va ser l'argument de la que ja aleshores era una potència mundial per entrar a la Segona Guerra Mundial. Els americans van lluitar amb els anglesos i els russos contra els alemanys, els italians i els japonesos i quatre anys després els van acabar derrotant. La implicació militar dels Estats Units va ser, com la soviètica, clau per derrotar els nazis i els seus aliats. Aquest vídeo de TVE explica l'atac.
L'aniversari
El 7 de desembre de l'any 1957, avui fa seixanta anys, va nàixer a Sagunt el notari i polític Alfons López Tena. Vinculat a moviments nacionalistes i liberals des de fa anys, es va fer militant de CDC, que el va promoure per ser vocal del Consell General del Poder Judicial l'any 2009. López Tena, sempre molt vinculat a Germà Gordó i David Madí, va anar evolucionant cap a posicions obertament independentistes i va coordinar les consultes independentistes a Osona i a nivell nacional. Va acabar deixant CDC i fundant, amb Uriel Bertran -que venia d'ERC-, Solidaritat. Van tenir com a cap de cartell a les eleccions del 2010 Joan Laporta, però es van acabar enfrontant. López Tena va ser cap de llista de la formació independentista el 2012, però no va aconseguir l'escó. Va denunciar que Catalunya havia "optat per l'extinció". El procés l'ha desmentit i ell ha optat per distanciar-se'n i considerar que tot plegat ha estat "una farsa". Ho explicava a 8tv.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi