La caravana: Catalunya en Comú-Podem

La clau de casa de Xavier Domènech

Ser decisius pot ser, per als "comuns", la seva salvació la nit electoral, però tot un maldecap l'endemà

El «candidat Borgen»

| 06/12/2017 a les 22:29h
Especial: 21 de desembre: eleccions Parlament 2017
Arxivat a: La caravana, comuns, Podem, Catalunya en Comú, Xavier Domènech, La caravana, eleccions Parlament 2017
Xavier Domènech, ensenya la clau de casa seva | Catalunya en Comú
Perdre les claus. O encara pitjor: deixar-se-les posades a la porta però per dins. Són mals rutinaris que acaben amb la paciència de qualsevol. Xavier Domènech no té por, però, de perdre la seva. I l'ensenya en públic. Cada dia. És gran, antiga, daurada, sense clauer. D'aquelles que obren portes negres i pesades de ferro colat. I ara, a més, convida als assistents als seus mítings a exhibir les seves i a fer-les dringar ben fort. El so resultant no deixa de tenir connexions nadalenques. Ai el Nadal, què lluny queda a hores d'ara.

Però el clinc-clinc que ara pot semblar reconfortant pot esdevenir un malson a partir del 22 de desembre. Perquè certament per als "comuns" seria un consol que la nit electoral, encara que s'obtingui un resultat molt per sota del que es consideraria òptim, poguessin sortir a ensenyar les claus i reivindicar que són decisius. Però, l'endemà, a les seves mans tindrien un mateix artefacte que podria obrir dues portes.

 

I què diferents aquestes dues portes: una, amb un president independentista; l'altra, amb un president constitucionalista. El seu equip no renuncia al "candidat Borgen", és a dir a ser president de consens gràcies a ser el menys vetat, però la realitat és sempre molt més complexa que els desitjos. Sobretot si es compleixen els auguris de les enquestes i els "comuns" acaben obtenint una presència modesta. Quina de les dues portes, doncs, acabarien obrint? Les claus serien aleshores una patata calenta que, per la naturalesa del propi partit, podrien acabar a les mans de la militància en forma de consulta.

Clar està també que tenir un paper decisiu dona rellevància al partit. Que la complexitat de la decisió, que inevitablement provocaria un viu debat intern, és el preu a pagar perquè no sigui algú altre -Miquel Iceta, per exemple- qui ensenyi les claus de casa seva. Sí, definitivament, sempre és millor no perdre les claus i poder obrir portes.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ho tenen sencill
Anònim, 06/12/2017 a les 22:43
+1
-1
Aquest sempre fan igual.
Criticar a tothom, i a l'hora de mullarse abstenerse.
Aquests si que dominen be el joc de la puta i la Ramones.
Pero vaja, ja ho están pagan, segons les esquestes
Malament, companys
Antoni Ferret, 07/12/2017 a les 10:26
+0
-0
1) Lo de la clau del "meu" candidat és una xurrada. / 2) Tot el comentari del diari també és una altra xurrada. / 3) La cosa no pot ser més clara, precisament per això ningú no la vol veure. Perquè sí que la veuen, però no els interessa, per les raons de sempre. / 4) L'interès del país, que vol dir l'interès de les persones normals, només és un: l'esquerra, que governi per a les persones: ERC+PSC+CAtComú+CUP. És a dir: els 4 partits catalans. / 5) No crec que CatComú sigui la clau, sinó que ho pot ser molt bé la CUP. Si els independentistes tinguessin majoria parlamentària, cosa molt possible, seria molt difícil que la CUP, sense tenir una DUI a la vista, sostingués un Govern de dreta. / 6) Molt probablement serà la CUP, la clau.
Lo peor para los comunes
Anònim, 07/12/2017 a les 10:27
+0
-0
No sería quedarse con un diputado; sería que ese diputado tuviera que decantarse por una opción.
Creo que lo mejor que pueden hacer es dejar la política y montar una fábrica de impermeables o de veletas.
La porta del 155 ?
Fartdelscomuns, 07/12/2017 a les 11:37
+0
-0
Es vanten que tenen la clau, però saben que si obren l'habitació número 155 els hi tocarà el sol de cara. I això deu molestar una mica no?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
Gravats de la febre groga a Barcelona | Dani Cortijo
Dani Cortijo
01/01/1970
«Mentre la comunitat científica i paisans que no en tenien ni idea però s’apuntaven a qualsevol polèmica discutien, els morts anaven comptant-se per centenars»
Sebastià Alzamora | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
L'escriptor torna a la poesia nou anys després: "més que una catarsi, ha estat un procés d'aprenentatge", tal com ell mateix explica
Cartells electorals de Ciutadans a Osona | Adrià Costa
01/01/1970
La formació taronja, sense estructura territorial ni cap regidor a la comarca, estableix les bases del partit des del Vallès Oriental pensant en les municipals del 2019
Els tres regidors de Ciutadans de Sabadell, al ple | Juanma Peláez
01/01/1970
Cs té un centenar de militants i segueix sense tenir quadres amb experiència en la gestió malgrat el seu clar triomf el 21-D | Els tres regidors centren l'oposició en el procés i una agenda conservadora amb la seguretat, la neteja i el soroll mentre busquen vots als feus del PSC