08
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
15:21h
No és militant de la CUP. Ni del partit, ni de cap de les organitzacions que, com Endavant-OSAN, Poble Lliure o Crida Constituent, participen de la CUP. Vidal Aragonés, però, és -en essència- CUP. I no només per ser una de les persones que hi ha donat suport públicament a través de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, la candidatura de la qual és regidor en aquesta ciutat de l'àrea metropolitana, sinó també per filosofia, militància i manera de treballar. Això, i la virtut de tenir encaix, expliquen la seva designació. I és que Aragonés va ser la persona a qui pràcticament totes les territorials del partit a la demarcació de Barcelona van escollir perquè configurés la llista. "Omple de goig i d'orgull veure com els companys de la Nou de Berguedà, que és a l'altra punta de la demarcació, proposen el teu nom", reconeix.
Aragonés té 39 anys -"els mateixos que la Constitució espanyola", bromeja-, vuit cognoms castellans i prové d'un barri de Cornellà on el 100% de les famílies són d'origen immigrant. Per a ell, una virtut. Els seus pares van arribar al Baix Llobregat des d'un poble petit al sud de Castella-La Manxa anomenat Calzada de Calatrava. Allà va néixer el seu pare, la seva mare i els seus avis. Com en molts altres punts de Catalunya, la immigració va implicar famílies senceres, i en el seu cas concret, la seva va decidir canviar de paisatge. Del Despeñaperros van passar a la ciutat. Blocs de pisos. Grisor de barri. Però també la determinació de la lluita obrera.
El número 3 de la CUP per Barcelona va créixer i formar-se en la base anticapitalista, els moviments de defensa dels drets socials i el moviment estudiantil. La teòrica es va fer pràctica, entenent que la "transformació de la societat ha de ser acabar amb el capitalisme, i això passa pel poder popular". En aquest punt, la CUP ha vist en ell un component de classe que deriva de la seva infantesa i adolescència, i per altra banda, una històrica militància revolucionària i pel dret a l'autodeterminació en una realitat com la de Cornellà, on ha sabut vertebrar unitat popular a través de l'Alternativa d'Esquerres, que participa en el moviment sindical, veïnal i en associatiu.
Militància anticapitalista
Un dels punts diferencials que caracteritza Aragonés, però, és el seu perfil tècnic. Des de fa 15 anys treballa pel sindicalisme alternatiu dins del Col·lectiu Ronda, i a banda de ser advocat en un dels sectors més combatius del sindicalisme, també és professor de la UAB. "Mai treballaria, ni vull treballar en una universitat privada", assegura. I per davant del seu perfil professional, reafirma, hi ha una empoderada militància anticapitalista i l'essència de sentir-se classe treballadora.
En el seu camí, doncs, no hi ha lloc per a la por, "cap por", sentencia, tot i que sí que observa amb "respecte" un futur que pot ser convuls. Respecte, diu, sobretot pel seu fill i la seva dona, a qui ja ha plantejat que assumiria una possible situació de presó per avançar cap a la República. De fet, aquest va ser el preu que també van pagar centenars de presos polítics contra el franquisme, per arribar a la situació d'avui dia. Una màxima que es recordarà en els moments de debilitat, o quan aparegui el fantasma de la repressió.
Aragonés té 39 anys -"els mateixos que la Constitució espanyola", bromeja-, vuit cognoms castellans i prové d'un barri de Cornellà on el 100% de les famílies són d'origen immigrant. Per a ell, una virtut. Els seus pares van arribar al Baix Llobregat des d'un poble petit al sud de Castella-La Manxa anomenat Calzada de Calatrava. Allà va néixer el seu pare, la seva mare i els seus avis. Com en molts altres punts de Catalunya, la immigració va implicar famílies senceres, i en el seu cas concret, la seva va decidir canviar de paisatge. Del Despeñaperros van passar a la ciutat. Blocs de pisos. Grisor de barri. Però també la determinació de la lluita obrera.
El número 3 de la CUP per Barcelona va créixer i formar-se en la base anticapitalista, els moviments de defensa dels drets socials i el moviment estudiantil. La teòrica es va fer pràctica, entenent que la "transformació de la societat ha de ser acabar amb el capitalisme, i això passa pel poder popular". En aquest punt, la CUP ha vist en ell un component de classe que deriva de la seva infantesa i adolescència, i per altra banda, una històrica militància revolucionària i pel dret a l'autodeterminació en una realitat com la de Cornellà, on ha sabut vertebrar unitat popular a través de l'Alternativa d'Esquerres, que participa en el moviment sindical, veïnal i en associatiu.
Militància anticapitalista
Un dels punts diferencials que caracteritza Aragonés, però, és el seu perfil tècnic. Des de fa 15 anys treballa pel sindicalisme alternatiu dins del Col·lectiu Ronda, i a banda de ser advocat en un dels sectors més combatius del sindicalisme, també és professor de la UAB. "Mai treballaria, ni vull treballar en una universitat privada", assegura. I per davant del seu perfil professional, reafirma, hi ha una empoderada militància anticapitalista i l'essència de sentir-se classe treballadora.
En el seu camí, doncs, no hi ha lloc per a la por, "cap por", sentencia, tot i que sí que observa amb "respecte" un futur que pot ser convuls. Respecte, diu, sobretot pel seu fill i la seva dona, a qui ja ha plantejat que assumiria una possible situació de presó per avançar cap a la República. De fet, aquest va ser el preu que també van pagar centenars de presos polítics contra el franquisme, per arribar a la situació d'avui dia. Una màxima que es recordarà en els moments de debilitat, o quan aparegui el fantasma de la repressió.