15
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
16:55h
"Vull que catalanes com tu estiguin al Parlament". Li ho va dir el 2013 la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a la tècnica d'ocupació i formació a l'Ajuntament del Masnou (el Maresme) Najat Driouech, qua havia anat a Vic a fer una conferència com les que ja fa molt de temps que realitza pel país com a experta en immigració, identitat i religió. I en aquestes llistes, la dirigent republicana ho va aconseguir de ple, ja que aquesta jove catalana que va arribar del Marroc als nou anys s'ha incorporat com a número deu a la llista d'ERC per Barcelona.
Li ho va demanar la mateixa Rovira, que pretenia que el seu perfil estigués representat, després que la temptegés primer el secretari de Ciutadania i Immigració del partit i secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós. I al cap de dos dies va dir que ho acceptava, no sense abans consultar-ho amb la família, els amics i la seva comunitat de catalans d'origen marroquí, que la van empènyer a fer el pas: "No pots dir que no, has d'ajudar a la representació d'un sector de la societat que semblem invisibles".
Najat no hi tenia cap necessitat econòmica, perquè feia temps que tenia una feina estable, "però sí moral", explica a NacióDigital, ja que lamenta que encara hi ha "una distinció entre ciutadans de primera i de segona", a qui se'ls "exigeix més per exercir una ciutadania de ple dret". "Si no ho faig, trigarem més perquè aquesta visibilitat sigui real", va reflexionar durant les hores de dubte. Tot i això, li sap greu que incorporacions com la seva s'hagin reflectit per alguns mitjans de Madrid com una mena de caça d'immigrants per a les candidatures per motius propagandístics, en lloc de veure-ho com un element positiu. "Jo no soc immigrant, porto 27 anys aquí", es queixa.
Fa el pas arran de l'1-O i el 155
Tot i això, no era el primer cop que se li oferia formar part d'una llista electoral, tant en llistes municipals com catalanes, i des del 2006 ha col·laborat amb la política, tot i que des de fora, per elaborar el Pacte Nacional per la Immigració o la llei d'acollida. "Llavors creia que no calia, ja treballava per la inclusió social sense ser càrrec electe", reflexiona, però ha decidit fer un pas més arran de "l'aplicació del 155 i la retallada de drets en tots els sentits i la injustícia que ha comportat". "Sembla increïble que, en el segle en què estem, en democràcia, veiem aquesta repressió", lamenta, i recorda quan va haver de témer per anar a votar amb la família l'1-O.
En tot cas, Najat no s'ha trobat cap dificultat afegida com a dona, ja que prové d'un poble a prop d'Asilah, a 40 quilòmetres de Tànger i situat en "una zona rural d'estructura matriarcal" d'on va heretar l'esperit de les dones "lluitadores per la igualtat i els drets". Sigui com sigui, va arribar amb nou anys a El Masnou i "l'acollida va ser molt bona", cosa que també li va donar seguretat i, en sortir d'aquell nucli, ja s'havia empoderat prou com per no sentir-se cohibida com a dona no nascuda a Catalunya.
Li ho va demanar la mateixa Rovira, que pretenia que el seu perfil estigués representat, després que la temptegés primer el secretari de Ciutadania i Immigració del partit i secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós. I al cap de dos dies va dir que ho acceptava, no sense abans consultar-ho amb la família, els amics i la seva comunitat de catalans d'origen marroquí, que la van empènyer a fer el pas: "No pots dir que no, has d'ajudar a la representació d'un sector de la societat que semblem invisibles".
Najat no hi tenia cap necessitat econòmica, perquè feia temps que tenia una feina estable, "però sí moral", explica a NacióDigital, ja que lamenta que encara hi ha "una distinció entre ciutadans de primera i de segona", a qui se'ls "exigeix més per exercir una ciutadania de ple dret". "Si no ho faig, trigarem més perquè aquesta visibilitat sigui real", va reflexionar durant les hores de dubte. Tot i això, li sap greu que incorporacions com la seva s'hagin reflectit per alguns mitjans de Madrid com una mena de caça d'immigrants per a les candidatures per motius propagandístics, en lloc de veure-ho com un element positiu. "Jo no soc immigrant, porto 27 anys aquí", es queixa.
Fa el pas arran de l'1-O i el 155
Tot i això, no era el primer cop que se li oferia formar part d'una llista electoral, tant en llistes municipals com catalanes, i des del 2006 ha col·laborat amb la política, tot i que des de fora, per elaborar el Pacte Nacional per la Immigració o la llei d'acollida. "Llavors creia que no calia, ja treballava per la inclusió social sense ser càrrec electe", reflexiona, però ha decidit fer un pas més arran de "l'aplicació del 155 i la retallada de drets en tots els sentits i la injustícia que ha comportat". "Sembla increïble que, en el segle en què estem, en democràcia, veiem aquesta repressió", lamenta, i recorda quan va haver de témer per anar a votar amb la família l'1-O.
En tot cas, Najat no s'ha trobat cap dificultat afegida com a dona, ja que prové d'un poble a prop d'Asilah, a 40 quilòmetres de Tànger i situat en "una zona rural d'estructura matriarcal" d'on va heretar l'esperit de les dones "lluitadores per la igualtat i els drets". Sigui com sigui, va arribar amb nou anys a El Masnou i "l'acollida va ser molt bona", cosa que també li va donar seguretat i, en sortir d'aquell nucli, ja s'havia empoderat prou com per no sentir-se cohibida com a dona no nascuda a Catalunya.