Eleccions Parlament 2017

El 155 «decaurà automàticament» quan prengui possessió el nou Govern

L'executiu de Rajoy dona per acabat el procés sigui quin sigui el resultat del 21-D i creu que l'independentisme "fa temps que no rasca bola" a Europa | Les converses informals dels líders polítics amb els periodistes tracten sobre el 21-D i les dificultats i límits de la reforma constitucional

per Redacció, 6 de desembre de 2017 a les 16:58 |

Mariano Rajoy, arribant a la recepció del dia de la Constitució. Foto: Congrés dels diputats


El govern espanyol ha assegurat que les mesures del 155 es deixaran d'aplicar a Catalunya "de manera automàtica" en el moment que el nou Govern sorgit de les eleccions del 21-D prengui possessió. Per tant, no caldrà ni que s'aprovi pel consell de ministres ni que el Senat es torni a pronunciar i, en el moment que s'investeixi un nou president, la intervenció de l'autogovern a través del 155 haurà acabat.


Així, el tràmit serà automàtic i no caldrà que es voti enlloc sinó que les mesures "decauran automàticament". Un altre procediment diferent serà el de la intervenció econòmica dels comptes de la Generalitat, que és anterior al 155, i que està sotmesa a uns altres tràmits.

Fonts de la Moncloa no especulen sobre quin serà el resultat electoral i treuen pes a l'enquesta del CIS, però afirmen amb rotunditat que "el procés està acabat". "Són només enquestes, hem d'esperar a veure què passa", afirmaven fonts de la Moncloa. Sobre la possibilitat que tornin a guanyar les forces independentistes, el govern espanyol no vol avançar esdeveniments però insisteix que el procés, entès com fins al moment, "està acabat".

Poca repercussió internacional

Tanmateix, assenyalen que els partits independentistes "tenen llibertat" per reivindicar allò que creguin però "sempre dins de la llei". En aquest sentit, l'executiu de Rajoy menysté qualsevol manifestació que puguin fer les forces sobiranistes, com la manifestació prevista a Brussel·les aquest dijous. "En l'àmbit internacional fa molt de temps que l'independentisme no rasca bola", apunta una ministra propera al president espanyol.


Durant la seva intervenció a l'inici de la recepció del dia de la Constitució al Congrés, Mariano Rajoy ha subratllat que la Constitució ha estat capaç de defensar-se "quan és objecte d'atac d'alguns dirigents" polítics, en referència a l'aplicació de l'article 155, "article plenament constitucional i democràtic". Igualment, ha refredat una possible reforma de la carta magna, que ha condicionat a un ampli "consens" similar al del 1978.

Les converses informals dels polítics

En tot cas, és després del discurs de la presidenta del Congrés, Ana Mato, quan els dirigents polítics i membres del govern espanyol tenen converses informals i disteses amb els periodistes i parlen amb franquesa. Les qüestions més tractades aquest 2017 han estat les eleccions del 21-D i el procés, la possible reforma de la Constitució o la durada de la legislatura espanyola.

Així, Mariano Rajoy ha assegurat que li "és igual" el que faci Carles Puigdemont, davant la possibilitat que torni a Catalunya coincidint amb les eleccions del 21 de desembre o es quedi a Brussel·les, i s'ha limitat a assenyalar: "M'és igual. Que faci el que vulgui". Això sí, ha recalcat una vegada més que tots estan sotmesos a l'imperi de la llei i han de complir la Constitució: "Tothom, sigui president o conserge, està sotmès a la llei". "El procés està caput", ha etzibat la seva número dos, Soraya Sáenz de Santamaría.

Rajoy afirma que no li importa si Puigdemont ve a Catalunya, però Catalá anuncia que demanarà canviar la regulació de les euroordres per evitar repetir casos com aquest

I encara que formalment a Rajoy no li importi què fa Puigdemont i que la cúpula del PP comprengui la retirada de l'euroordre de detenció del Tribunal Suprem, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, no descansa i ha reconegut que té previst plantejar aquest divendres als seus col·legues europeus la necessitat de revisar el sistema d'euroordres per, entre altres opcions, ampliar el nombre de delictes afectats, perquè, segons ha dit, l'actual model no és àgil ni resulta eficaç.

Una possible repetició electoral

Pel que fa a una possible repetició de les eleccions, en cas que no s'aconsegueixi una majoria clara, Rajoy no s'ha mullat i ha demanat esperar al 21-D, però ha recordat que a ell ja li va ocórrer això i va haver de tornar-se a presentar per ser investit per segon cop. En tot cas, ha garantit que el PP no es mourà per motius electoralistes a l'hora de pactar govern amb Cs o PSC, però ha tret ferro a l'ascens que pronostiquen un ascens del partit d'Albert Rivera, molt per damunt que els populars.

En tot cas, pel que fa a la possible reforma constitucional, ha insistit en tirar aigua al vi reiterant el que ha assegurat en obert, que l'avenç europeu la modifica constantment i "de veritat", cosa que li vol traslladar a la resta de dirigents. Igualment, ha dit que no entén la filosofia de fer-se el "simpàtic" amb els que no ho són, davant la possibilitat que hi hagi grups que vulguin aprofitar aquesta reforma per atraure els independentistes.

Iceta, tot i que no guanyi

Al seu torn, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha reconegut que l'objectiu prioritari del PSC és que els independentistes perdin la majoria absoluta, i s'ha mostrat convençut que Miquel Iceta hi contribuirà amb un bon resultat, fins al punt que podrà formar govern, encara que no sigui la força més votada. I és que creu que la candidata de Cs, Inés Arrimadas, no sumarà prou suports i el cap de files socialista podrà erigir-se com a alternativa, tot i que ha descartat concretar quins espera.

En canvi, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, creu que hi ha "grans possibilitats" que calgui repetir les eleccions pels vetos dels diferents partits entre si, tot i que creu que seria "el pitjor" per a tothom. I és que ha reconegut que la possibilitat que ERC i PSC es posen d'acord per formar un Govern progressista amb els "comuns" -l'opció que defensa Catalunya en Comú-Podem- és "inversemblant", i tampoc no contempla donar suport a un executiu liderat per PSC amb el suport de Ciutadans, perquè el seu partit és "incompatible" amb la formació liberal, com també ho és amb el PDECat, en el cas que la iniciativa la prengués ERC.

El candidat ocult

Aquest escenari de vetos fa que Iglesias vegi com a única possibilitat versemblant, a més de la repetició electoral, la que es sigui el seu candidat, Xavier Domènech, qui s'encarregui de sumar suports i liderar un Govern "transversal" i progressista ja que és, segons defensa, "el menys rebutjat". De fet, Podem defineix a Domènech com el candidat "Borgen".

En canvi, el líder de Cs, Albert Rivera, ha opinat que li sonava "bé" un tàndem d'Arrimadas i Miquel Iceta, sempre que fos per aquest ordre i amb la seva candidata de presidenta. Aquest executiu podria sumar diversos independents, donant així una imatge d'ampli consens, i algun representant del PP. Una opció que potser necessitaria del suport passiu dels "comuns" de qui esperen que rebin menys suports que els que les enquestes pronostiquen i, per tant, es vegin forçats a abstenir-se per facilitar la investidura de la candidata liberal, cosa que veuen més factible si Iceta i Domènech sumen menys diputats que Arrimadas.

Pressupostos, esgotar legislatura... i repetir?

Pel que fa a la legislatura espanyola, Rajoy s'ha mostrat convençut de reprendre la negociació dels pressupostos del 2018 i està disposat a esgotat la legislatura. De fet, ha assegurat que "hi ha molt parlat ja" amb el PNB, amb qui reprendrà les converses després del 21-D. Fins i tot, ha afirmat que no ha fet "res tan dolent" per no repetir com a candidat del PP a la Moncloa, i ha insistit que es troba amb bona forma: "No s'em nota?", ha bromejat.

A més, ha confessat que la relació amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, és millor ara, però l'ha emmarcat en el diàleg normal entre polítics, com el que manté amb altres líders de l'oposició. Preguntat expressament per la seva relació amb l'expresident José María Aznar, ha replicat: "Amb Aznar bé, tothom ho sap".

Horitzó: reforma constitucional el setembre de 2018

Una legislatura que, segons el PSOE, hauria d'incloure la reforma constitucional, i Pedro Sánchez, confia que en el període de sessions que començarà el setembre de 2018 s'obri la subcomissió per la reforma constitucional en el si de la Comissió Constitucional del Congrés. Unes dates properes a la precampanya de les municipals, autonòmiques i europees del 2019 que empenyeran al PP a permetre l'inici d'aquest debat perquè li interessarà demostrar que no està ancorat en l'immobilisme, segons pronostica Sánchez. El líder socialista, de fet, percep un moviment en la dreta en aquesta línia, i fins i tot l'ha detectat en el discurs d'Ana Pastor durant l'acte del matí.

Iglesias admet que no es donen les majories per reformar la Constitució i que, si es fes, el PP pressionaria per avançar cap a una major recentralització

En canvi, l'altra partit partidari de reformar la Constitució, Podem, no preveu sumar-se a curt termini a la comissió de debat territorial i creu que ara mateix "no es donen els números" al Congrés per abordar una modificació progressista. Tot i això, no renuncia a estudiar els seus punts febles i a plantejar els eixos en què, al seu parer, es pot anar avançant per buscar la millora, motiu pel qual defensa obrir "un diàleg de país" que transcendeixi la cambra baixa.

Així, Iglesias ha reconegut que, amb l'arquitectura parlamentària actual, és pràcticament impossible reformar la Constitució i assenyala el PP com a principal obstacle, no només per les seves reticències a modificar-la sinó perquè, d'acceptar aquesta modificació, seria per caminar cap a una major recentralització, el contrari del que ell defensa.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Participació