09
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
14:07h
És l'home que ha desafiat amb èxit un dels principis bàsics de la política. Qui es mou no surt a la fotografia. Dante Pérez (Lleida, 1986) ho ha fet i ha estat l'objectiu de les càmeres, que l'han posat en portada com el polític que va passar del PSC al PP en tan sols un dia. Estripava el carnet socialista un dimecres i els populars el fitxaven un dijous per posar-lo com a independent en el número dos de la candidatura pel 21-D. "Dirigents del meu antic partit em van dir que mai no havien vist una carrera tan meteòrica com la meva. Tenien enveja i tot", assegura Pérez, que remarca que conserva l'esperit "progressista i d'esquerres" que el va portar a afiliar-se a un PSC que volia proper als postulats de Felipe González i Alfonso Guerra, "que no estan lluny dels del PP", diu a NacióDigital.
Aquella il·lusió que tenia i que volia mantenir amb Susana Díaz, a qui li va donar suport durant les primàries, se li va anar esquerdant poc a poc fins que el recent "maridatge" d'Iceta amb el democristià Ramon Espadaler el va fer caure del cavall com si del mateix Sant Pau camí de Damasc es tractés. Pérez va veure que aquell partit, del qual mai no en va ser devot absolut, s'havia convertit en "nacionalista i supremacista", i va decidir plegar veles. Ho va fer ràpid, sense anestèsia ni favors per tornar, perquè ell no servia ningú, era un vers lliure. "No sóc un home de partit ni un llepaculs", assevera.
El seu besavi va ser alcalde d'un poble d'Almeria. L'avi, republicà, ho va ser de la pedania de Gimenells, i quan va acabar el mandat li va passar la vara de batlle al seu propi fill, el pare de Dante. "Vinc de tradició política, i sóc d'esquerres però no m'agrada criminalitzar la dreta", diu mentre recorda que el relat del PP està en sintonia amb els discursos de la socialdemocràcia europea.
"Em molesta que em diguin que m'he canviat de jaqueta política. No és cert"
S'hi troba a gust amb els populars, i deixa entreveure que vol fer carrera dins del partit encara que no en sigui militant. De moment no s'ho planteja amb la mateixa intensitat que la qüestió de l'alcaldia del seu municipi, que no l'abandonarà tot i les peticions dels regidors socialistes. "Em vaig guanyar el càrrec i no hi renunciaré", explica Pérez, que admet que li molesta que el vegin com un polític que s'ha canviat de jaqueta per interessos propis. "Estic on crec que he d'estar i alguns ja m'han dit que ja em tocava fer aquest canvi", diu, i rebat la paradoxa d'un hipotètic suport del seu nou partit al PSC després de les eleccions assegurant que si Iceta arriba a governar serà amb les condicions que li marcarà el PP juntament amb Ciutadans, partit a qui no li veu futur. "Ara està en un moment àlgid, però a Espanya acabarà com UPyD", aventura el candidat, el més mediàtic de les terres de Lleida en aquesta contesa electoral. "Dels que anem de segons, sí que sóc el més conegut", diu Pérez, convertit en un reclam electoral per un PP que necessita renovació a Ponent i que llegeix les enquestes amb un punt de preocupació.
Ell és l'esquer que utilitza el partit per aconseguir frenar un vot útil "constitucionalista" que sembla haver canviat el blau popular pel taronja ciutadà. És la nova cara, la del convers que ha pres el camí correcte després de la singladura pel PSC. Ha de sortir a totes les fotos, i vol veure's al nou Parlament.
Aquella il·lusió que tenia i que volia mantenir amb Susana Díaz, a qui li va donar suport durant les primàries, se li va anar esquerdant poc a poc fins que el recent "maridatge" d'Iceta amb el democristià Ramon Espadaler el va fer caure del cavall com si del mateix Sant Pau camí de Damasc es tractés. Pérez va veure que aquell partit, del qual mai no en va ser devot absolut, s'havia convertit en "nacionalista i supremacista", i va decidir plegar veles. Ho va fer ràpid, sense anestèsia ni favors per tornar, perquè ell no servia ningú, era un vers lliure. "No sóc un home de partit ni un llepaculs", assevera.
El seu besavi va ser alcalde d'un poble d'Almeria. L'avi, republicà, ho va ser de la pedania de Gimenells, i quan va acabar el mandat li va passar la vara de batlle al seu propi fill, el pare de Dante. "Vinc de tradició política, i sóc d'esquerres però no m'agrada criminalitzar la dreta", diu mentre recorda que el relat del PP està en sintonia amb els discursos de la socialdemocràcia europea.
"Em molesta que em diguin que m'he canviat de jaqueta política. No és cert"
S'hi troba a gust amb els populars, i deixa entreveure que vol fer carrera dins del partit encara que no en sigui militant. De moment no s'ho planteja amb la mateixa intensitat que la qüestió de l'alcaldia del seu municipi, que no l'abandonarà tot i les peticions dels regidors socialistes. "Em vaig guanyar el càrrec i no hi renunciaré", explica Pérez, que admet que li molesta que el vegin com un polític que s'ha canviat de jaqueta per interessos propis. "Estic on crec que he d'estar i alguns ja m'han dit que ja em tocava fer aquest canvi", diu, i rebat la paradoxa d'un hipotètic suport del seu nou partit al PSC després de les eleccions assegurant que si Iceta arriba a governar serà amb les condicions que li marcarà el PP juntament amb Ciutadans, partit a qui no li veu futur. "Ara està en un moment àlgid, però a Espanya acabarà com UPyD", aventura el candidat, el més mediàtic de les terres de Lleida en aquesta contesa electoral. "Dels que anem de segons, sí que sóc el més conegut", diu Pérez, convertit en un reclam electoral per un PP que necessita renovació a Ponent i que llegeix les enquestes amb un punt de preocupació.
Ell és l'esquer que utilitza el partit per aconseguir frenar un vot útil "constitucionalista" que sembla haver canviat el blau popular pel taronja ciutadà. És la nova cara, la del convers que ha pres el camí correcte després de la singladura pel PSC. Ha de sortir a totes les fotos, i vol veure's al nou Parlament.